“És el vi que et fa viatjar, i no la figura del sommelier. Jo només col·laboro en la recerca d’experiències perquè el client gaudeixi”. Dèlia Garcia és llicenciada en Història de l’Art i sommelier. “No és qüestió de treure mèrit a l’ofici, és mirar de tenir clar quina és la nostra missió”, adverteix. Es va formar a l’ESHOB i està al capdavant de Món Vínic Store, però el seu primer mestratge va ser a Lavinia, sota les directrius de Marie-Louise Banyols, amb més de 5.000 referències.

És metòdica i discreta, sap llegir el client que seu a la barra de l’establiment situat al cor de Barcelona, al 251 del carrer Diputació. El repertori de vins i formatges artesans que maneja és infinit. En aquest espai que és botiga i bar, la seva voluntat és fer pedagogia, sorprendre i “servir el vi a copes que pugui agradar a tothom, no només el que ens agrada a nosaltres”. Se sap cambrera i s’esforça, per tant, a cuidar producte i client.

Recita com ningú el nom a vegades impossible dels formatges, com el Shropshire Blue de Closton Basset Dairy de Nottinghamshire

Amb més de 20 anys d’experiència al sector, proposa gaudir del vi artesanal com li ha llegit al filòsof italià Nicola Perullo, passant de l’experiència del gust al gust de l’experiència. És àvida de coneixement i recita com ningú el nom a vegades impossible dels formatges, com el Shropshire Blue de Closton Basset Dairy de Nottinghamshire, un dels molts que es poden comprar i/o tastar. En matèria vínica, sap donar cops d’efecte i un Camí de Pesseroles 2018 (Sara i René Viticultors, al Priorat) servit a copes a la barra del bar, mai la fa quedar malament.   
 
Com neix i amb quina filosofia Món Vínic Store?
 
El 2014. Inicialment, la finalitat era una botiga de vins de productors artesanals d’arreu del món, vinculada amb un espai de compra online. Comencem al local de la Ronda de Sant Pere i ens animem a fer tastos i trobades en un espai que era més oficina i magatzem que altra cosa. La idea és oferir vins de regions oblidades de Xile, Sud-àfrica, Espanya, Àustria... petits productors no tan coneguts, amb la idea pedagògica de mostrar altres realitats dins del panorama del vi artesanal internacional. El 2017 obrim al carrer Diputació, en un espai al costat a on hi havia l’antic restaurant Monvínic, que tanca el 2020. Vam començar com a botiga de vins amb una taula rodona per a 8 persones i quatre formatges i ara ja hem ampliat el local i, a més dels vins, hi ha un repertori molt ampli de formatges.
 
Vi i formatge, binomi guanyador. Cert?
 
Hi ha moltes connexions entre els dos aliments des de la concepció a la producció. I m’agrada ressaltar especialment la idea d’artesania i la importància de cuidar i tractar la matèria primera.  La combinació entre aquests dos aliments és molt gratificant, perquè hi ha molt a fer. Té història i moltes possibilitats que encara hem d’explorar.
 
Els vins són, en qualsevol cas, la columna vertebral de Món Vínic?
 
El que oferim és molt de dinamisme quant a referències i una selecció molt àmplia de vins a copes. Hi ha rotació setmanal i sempre hi ha referències fora de carta per sorprendre. El catàleg és d’unes 4.300 referències i em sento molt còmoda en aquesta immensitat de tipologies de vi, en el no conèixer-ho tot de forma predeterminada. És la manera de continuar aprenent i d’estar connectada amb el que tinc entre mans.
 
Des de Món Vínic, com observes el món del vi?
 
Estem en un moment positiu perquè, tot i que el consum de vi no augmenta, sí que s’accepten molts més escenaris i possibilitats que fa uns anys. En l’elecció del vi hi ha una presa de consciència. El vi artesanal, o també dit natural, ha tingut durant anys un estigma i ha patit rebuig, però a poc a poc es va mitigant aquesta visió negativa, tant en la producció com en el consum.

Les noves tendències de consum apunten que les vendes de vi artesà augmenten i el seu consum es democratitza, principalment entre la gent jove, perquè li agrada l’estil, se li posa bé al cos, no el troba tan esnob i, a més a més, el pot pagar

Cada vegada hi ha més productors de vi convencionals i consumidors que s'adonen que és una qüestió de base, que o cuidem la terra i allò que ingerim, o no anirem enlloc. Hi ha futur per davant i el paper del sommelier és determinant. És un repte com ens enfrontem a l’eco-capitalisme en què vivim i com gestionem la contradicció de voler treballar productes artesans elaborats des de la sostenibilitat i l’ètica en un escenari consumista basat en la indústria alimentària i ple de desinformació. Les noves tendències de consum apunten que les vendes de vi artesà augmenten i el seu consum es democratitza, principalment entre la gent jove, perquè li agrada l’estil, se li posa bé al cos, no el troba tan esnob i, a més a més, el pot pagar. 
 
I el dels formatges?
 
El formatge demana cura, observació i estar molt pendent d’ell, diàriament. En el món del vi porto ja molt anys, però en el dels formatges menys temps, així que és un nou repte  i molt il·lusionant. Hem de parlar de l’animal, de què menja, de la raça, d’on viu... Dels processos d’elaboració, del tractament de la llet, d’acidificació, de fermentació, de coagulació... I com passa en el vi, hem de saber identificar quins són els formatges de qualitat elaborats de forma més artesanal. És tot un món.
 
Ressaltes constantment la vessant pedagògica de Món Vínic Store. Com ho percep el client?
 
Des dels inicis Món Vínic ha treballat per eixamplar la cultura del vi i no basar la seva existència només en paràmetres de mercat; aquesta és la dimensió del mecenatge dins la que es va gestar el projecte. El que volem és que el vi real, que no és el mateix que el sintètic, estigui present a la botiga i al bar, perquè ho conegui i gaudeixi qui ens ve a veure. Fem cultura del vi des d’una altra mirada, que no és la instaurada, la convencional, la de les guies... La nostra voluntat és que s’apropi el client entre les 12 del migdia i les 9 de la nit per estar i gaudir amb calma del vi i del formatge. A cada hora, la llum, l’atmosfera, l’ambient canvia... La de Món Vínic és una proposta senzilla, però amb una dedicació màxima per la identitat i l’essència del producte, aquí és on hi poso tota la meva energia, i també en la conversa amb els clients.
   
I l’ofici de sommelier, quina salut té?
 
Per mi la figura del sommelier no ha d’estar basada en la pura acumulació de dades per tenir el número més gran d’informació, sinó en la generació d’un coneixement més ampli lligat a la sensibilitat envers tot allò que envolta el producte amb què treballem. Hi ha d’haver una visió més humanista per concebre el vi com a aliment i cultura. Som intermediaris entre productors i client final i ens hem de buidar d’aquesta obligació a vegades associada al sommelier de ser jutge i coneixedor absolut. Som conductors d’alguna cosa que passarà, d’una interpretació sensible de la situació. Hem de parlar del gust de l’experiència com proposa Nicola Perullo. El vi artesanal no és una certesa, és viu i, per tant, canviant i ple de matisos. Quan estudiava Història de l’Art, em van ensenyar a mirar, a contemplar i a entendre i trasllado aquesta mirada més plaent envers el vi, més enllà de les seves característiques organolèptiques. Dins del paradigma del vi artesà, el sommelier continua sent part important del procés, però no és en cap cas una figura decisiva, som una baula més dins de la cadena de valor del producte. 
 
Aquest gir permet també guanyar consumidors?
 
Hi ha una presa de consciència més gran, una mirada envers el vi diferent, perquè connecten amb la manera que l’expliquem, donant-li valor afegit. Hi ha ganes d’experimentar i d’aventurar-se a tastar els vins que tenim a Món Vínic Store, aplaudeixen la rotació, que siguem un oasi de calma al centre de Barcelona i que al costat hi hagi una llibreria com Finestres que pugui arrodonir l’experiència d’aprenentatge i gust.
 
La conversa té lloc a la terrassa de la llibreria, a recer de tota la remor de la ciutat i envoltades de vegetació. Amb el manifest de Finestres que ressona per tot i que connecta amb la filosofia de Monvínic Store. Hi diu “hay vino” i també “queremos más queso” i “hemos venido a leer, escuchar, pensar, conversar, compartir, bailar”, entre moltes altres més coses necessàries de practicar.