Ara que tothom ha deixat passar els dies per damunt del desastre impúdic de la DO Tarragona, paga la pena fer una valoració del resultat d’aquests darrers tres anys d’activitat de la DO. Escrivim activitat precisament per oposició a la situació anterior; activitat en la construcció d’un futur propi, activitat en criteri, activitat en propostes, activitat, en definitiva, en actes orientats a obtenir l’atenció dels medis i, de pas, de la ciutat i el territori que dona nom a la mateixa DO. Activitat, per dir-ho d’alguna manera, per ser algú visible dintre del petit món del vi català i també més enllà.
 
Més tard o més aviat havia de passar, i tornarà a passar; és la primera mostra de la previsible sortida de to de la caverna reaccionària del vi català. La versió oficialista ens diu, amb un posat condescendent, que no tenim tota la informació, i que l’anterior president era un tirà del tall d’en Mussolini. També diu que han estat més “les maneres” amb les quals es proposaven o es feien les coses, però quinze anys de sentir aquesta bajanada (i de veure com s’anava apagant a poc a poc) ens diuen d’aquesta frase que és sempre l’emissor el veritablement reaccionari; perquè és un reaccionari de l’alçada d’un campanar qui fa servir una excusa perenne, ad hominem i sense contingut per intentar desautoritzar qualsevol que proposa un canvi. A La Guia en sabem una mica, d’això. De fet, els que estan disposats a assumir la vergonya aliena que significa treballar entre bambolines amb aquest tipus de tripijocs, tenen tots la pell tan fina que qualsevol canvi que pugui rascar una mica els seus guanys, interessos, comoditat o feina, li falta en “les maneres”, incapaços com són de justificar-ne argumentalment el “sesientencoño” que segueix. Amagats, doncs, darrere aquestes “maneres” tan interpretables i tergiversables com difícils de demostrar, posaran el fre de mà i la marxa enrere abans que sigui massa tard. El poder té aquests codis d’iteració incontinent, desvergonyida i infinita que persegueixen aturar qualsevol canvi i que amaguen raons i interessos; els que ens coneixeu sabeu que a La Guia som gats vells i els detectem a la primera.
 
Per damunt de “les maneres” es passa quan interessa passar. Però si el destinatari d’algunes de les conseqüències forma part de l’equip que ha d’aplicar els canvis proposats, el llit està fet abans de començar. Si, a més, l’interès principal és seguir fent malabarismes amb els càrrecs i per aconseguir-ho s’engega un mini-lobby al mateix ple del consell regulador per tal d’acabar amb qualsevol indici de moviment, és evident que l’immobilisme acabarà per ser el que més interessi a la DO; i que encara tenen poder (probablement en tot el vi català, no només a la DO Tarragona) els partidaris de les polítiques de termini immediat que, curiosament, tenen tant a veure amb aquests números de circ que fan alguns amb els càrrecs que acumulen.
 
Aviat sabrem si els macabeus de la DO Tarragona tenen o no més suport des del consell regulador, doncs. Esperem no haver de veure un altre cop aquell disbarat dels “rosats amables”; tant de bo no, però si és així, potser tota aquesta fila que s’ha fet era només una qüestió de pàrquing, egos i altres petites qüestions purament personals que ni tan sols faran bona la frase de Tancredi Falconeri a Il Gattopardo, perquè finalment no haurà canviat res perquè res no canviï.