És obvi que la pandèmia (ara ja entrant al quart any!) ha accelerat el creixement d’aquests portals independents per a subscriptors, però la majoria acostumen a donar cobertura més o menys a les mateixes regions vinícoles (Borgonya, Bordeus, Califòrnia i potser Piemont a Itàlia). No és fàcil (ni barat) crear i mantenir una web d’aquesta mena, per això és comprensible que hi hagi una certa propensitat a jugar sobre segur i a cobrir les regions més populars que poden atraure més subscriptors de pagament.
Exemple de Newsletter de vi
Durant l’inici de la pandèmia es va fer viral un vídeo humorístic en reacció a aquesta profusió de podcasts, precisament demanant (suplicant) a la gent que deixés de crear-ne. Malgrat això, la vitalitat dels podcasts segueix a l’alça també a Espanya, tot i que personalment no en conec cap en català. En castellà n’hi ha uns quants, però com que no sóc massa d’escoltar la ràdio realment només n’he escoltat un que es diu La Filoxera ja que també toquen temes socials relacionats amb el vi que em semblen interessants.
Però com a periodista de mitjans escrits, el fenomen que més m’ha interessat d’aquests últims dos anys és el dels newsletters – sobretot de les newsletters de pagament. Malgrat que crear un blog en plataformes gratuïtes com Wordpress o Blogspot sempre ha estat fàcil, i que Mailchimp com a eina d’enviament de newsletters va aparèixer ja fa 20 anys, realment és Substack que ha acaparat la quota de mercat d’aquesta nova modalitat de comunicació periodística (Mailchimp sembla que és més usat per a empreses o per a màrqueting digital).
A Espanya, malgrat que al principi de la pandèmia vaig veure alguns intents fallits, actualment només conec la newsletter de Sergi Cortés, molt recomanable per cert
Degut a les retallades dels mitjans de comunicació tradicionals (segons el New York Times l’any 2019 les redaccions dels Estats Units tenien només la meitat del personal que tenien el 2004), l’arribada de la pandèmia va propiciar que molts periodistes miressin a alternatives digitals com Substack per a crear bàsicament la seva pròpia mini-redacció i així subsistir. Així van aparèixer infinitat de newsletters temàtiques, sobretot de política i relacions internacionals, però també sobre cuina o sobre vins, i alguns extremadament populars amb milers de subscriptors de pagament. Per exemple, sobre temes de menjar i sostenibilitat hi ha una periodista d’Estats Units però resident a Puerto Rico, l’Alicia Kennedy, que té 25.000 subscriptors dels quals més del 10% són de pagament.
Sobre vins no sé si n’hi ha cap que s’hi guanyi la vida, però n’hi ha almenys un parell que han guanyat beques periodístiques atorgades per la pròpia empresa Substack. A Espanya, malgrat que al principi de la pandèmia vaig veure alguns intents fallits, actualment només conec la newsletter de Sergi Cortés, molt recomanable per cert (tot i que no està feta amb Substack sinó amb una plataforma més nova creada el 2021, Behiiv).
Serà interessant observar l’evolució del panorama dels newsletters de caire periodístic i de pagament, sobretot al nostre país on veig que encara no s’ha adoptat el model del tot. No és gens fàcil atraure una bona base de seguidors i encara més de subscriptors de pagament, i ho dic per experiència. Jane Anson, una coneguda periodista de vins anglesa especialitzada en Bordeus em va dir quan va llançar el seu portal de subscripció a finals del 2021: “s’ha de cuidar cada detall i cada persona, cada subscriptor compta”.
Seguirà creixent aquesta tendència o desapareixerà de la mateixa manera que van extingir-se els blogs? Recordem que el 2008 la DO Catalunya va crear un concurs de blogs de vins però ja fa alguns anys el van reinventar com a concurs de publicacions digitals sobre vi, dividint-lo en diverses categories més enllà del text (fotos, vídeos i prescriptors).
La “padrina” del moviment dels vins naturals, Alice Feiring, ja fa 15 anys que manté un newsletter de pagament.
Crec que és possible que els newsletters perdurin i s’imposin més que els blogs ja que amb aquests darrers no hi havia un sistema de monetització integrat com els sistemes tipus Substack, i per tant es feien “per amor a l’art”. Però per més mostres gratuïtes, invitacions a tastos o “press trips” que un rebi, tot això no és suficient per pagar l’hipoteca. Per això haurem de veure com evoluciona aquest nou panorama mediàtic.
En tot cas ja he observat que pel que fa a l’anomenat “vi natural” Substack ha obert un nínxol de mercat interessant. Potser perquè la “padrina” del moviment dels vins naturals, Alice Feiring, ja fa 15 anys que manté un newsletter de pagament. Pot semblar un segment massa específic per a guanyar-s’hi la vida, però el cert és que les publicacions tradicionals generalment s’han mantingut al marge dels vins naturals i per això aquestes plataformes digitals han abonat el terreny per a l’èxit de els newsletters com a alternativa.
És indiscutible que els newsletters i els podcasts s’han convertit en els nous blogs, degut a la seva facilitat d’ús i les gairebé inexistents barreres tècniques que fa que qualsevol pugui ser redactor o locutor del seu propi mitjà. Aquesta manca de barreres en certa manera fa que siguin més accessibles i democràtics, però també pot generar abandonaments ràpids i falta de constància.
Al final, estic convençut que aquells que tinguin bones idees, una veu personal i el desig d’explicar les històries necessàries, és a dir, els que utilitzin aquests nous camins dels Substacks o podcasts per arribar al vell destí del bon periodisme, acabaran triomfant.
