En Gerard neix a Saint-Étiene (França) en una família de classe obrera, el seu pare treballava de delineant i la seva mare era llevadora però no exercia. Els pares no tenien ni carnet de conduir ni televisió i passaven els dies a casa sense moure’s pràcticament del poble. Criat en un ambient de violència domèstica, ambdós pares es discutien i s’estomacaven l’un a l’altre, en Gerard va ser un noi que es relacionava poc amb els seus companys d’escola, i, finalment va deixar els estudis als setze anys pel seu fracàs com a estudiant. Incapaç d’aguantar gaires setmanes a la mateixa feina, s’aficiona a la bicicleta com a vàlvula d’escapament, però s’adona que no podrà ser mai professional.
Als vint anys viatja a Liverpool per veure jugar el seu equip de futbol de tota la vida (el Saint-Étiene) i s’enamora del país i decideix anar-hi a viure. Comença treballant a les cuines de diferents establiments sense massa èxit fins que un dia un cuiner li diu que és un inútil i que no serà mai res a la vida. Comença a mostrar el seu interès pel servei a sala i comença a fer de cambrer en petits hotels. Fent de cambrer s’adona que el protocol del vi li agrada, i l’any 1984 comença a estudiar el servi de vins i aprova l’examen CAP Sommelier. I a partir d’aquí comença la seva gran obsessió en els concursos del món del vi: es proposa aconseguir els títols de Master Sommelier, Master of Wine i el títol de millor sumiller del món.

Foto: Cultura Líquida
Obtinguts els dos primers títols el MS i el MW, la seva gran obsessió fou obtenir el títol de millor sumiller del món. I no ho va aconseguir fins al setè intent. Hi havia una cosa que el traïa, els nervis; després de mesos estudiant fins a 10 hores diàries, demostrant que tenia uns coneixements que ho abastaven tot, sempre hi havia els nervis que finalment el feien errar, i quedava en segon lloc. Va aplicar pensament positiu, classes de teatre, classes de projecció de la veu, classes de postura a l’escenari, va recórrer a un psicòleg esportiu i finalment, el 2010, després de vint anys va aconseguir el títol de millor sumiller del món.
Durant aquesta trajectòria va crear Hotel du vin, que esdevindria franquícia amb 7 establiments en el moment de la seva venda el 2004 a un grup inversor. En el Hotel du Vin tot girava entorn del vi, tenint una representació del panorama vinícola mundial, amb sopars temàtics, tastos programats i una molt bona cuina per acompanyar-ho. Va ser un referent internacional i molts dels grans sommeliers reconeguts hi van passar per poder treballar al costat del Gérard.
Amb la venda de l’Hotel du Vin, el 2007, Gérard amb la seva esposa, fruit una mica de l’avorriment, del fet que tenien 2.5 milions de lliures al banc i fruit també de les ganes d’emprendre, decideixen obrir el TerraVina, inspirats en el Hotel du vin però amb molt menor èxit, i enmig de l’esforç per remuntar el nou negoci i dels problemes amb l’entrada d’un mal soci, se li diagnostica un càncer que mesos més tard posaria fi a la seva vida.
El llibre és el resum d’una vida dedicada al vi, als concursos de vi, on veiem pinzellades de la realitat del sector de la restauració, amb la problemàtica de la gestió diària, com trobar proveïdors, com trobar personal de cuina i de sala, i sobretot trobar personal competent i que aguanti anys en un mateix lloc.
En Gérard va ser una persona a qui li van dir que mai seria res, i amb una disciplina i capacitat d’estudi infinita, va aconseguir assolir tots els reptes que s’havia proposat, demostrant que si es vol, es pot.
En Gérad Basset va morir el 16 de gener del 2019.
Podeu comprar el llibre aquí, per 24,95 €.