Fa 300 anys Reus era una ciutat que podia presumir del vincle amb París i Londres pel comerç i l’exportació de l’aiguardent. Una ciutat referent al món que a poc a poc va recuperant el seu vincle amb la vinya i el vi amb el ressorgiment del vermut principalment. DO Tarragona rememora el paper de les ciutats en el comerç del vi i per exhibir tot el seu potencial enològic i més particularment el macabeu, la varietat que vol enaltir des de fa tres anys, organitza la celebració d’una galeria. En aquest cas ha estat a la sala noble del Palau Bofarull de Reus, un espai d’arquitectura i d’inspiració renaixentista que avui és propietat de la Diputació de Tarragona.
 
Fins a 17 referències elaborades exclusivament amb la varietat macabeu il·luminen la sala escollida que té en el seu sostre una de les obres pictòriques més emblemàtiques de la ciutat. Pere Pau Montanyà, dels millors pintors de finals del segle XVIII, hi va recrear escenes vinculades al comerç i a la glorificació de la monarquia borbònica. “La galeria macabeu neix per reivindicar la tipicitat del territori i cada any la portarem a una ciutat diferent de les quatre comarques on tenim vinya plantada”, diu el president de la DO Tarragona, l’enòleg Vicenç Ferré “Ens sentim identificats amb el macabeu. És una varietat de passat, present i futur. Ara tenim 17 referències al mercat, però se n’estan elaborant moltes més. Hem treballat internament per identificar els seus prescriptors i per desenvolupar el segell 100% macabeu que els  identifiqui, que tindrà un impuls aquest any i ja acompanyarà les noves anyades. A més a més, treballem en la caracterització de la varietat amb els equips de recerca de l’INCAVI”, afegeix.

Amb la collita 2022, la DO Tarragona i l’administració catalana inicien també un projecte d’investigació sobre els rendiments del macabeu segons finques i parcel·les; els resultats s’esperen en tres anys.

“La DO Tarragona busca els orígens i hi ha una il·lusió col·lectiva. En la seva majoria, els viticultors treballen la vinya, elaboren el vi i el comercialitzen, amb un paper històric destacat de les cooperatives”, comenta per contextualitzar Oriol Pérez de Tudela, responsable de comunicació. “Gairebé el 60% de la vinya de la DO Tarragona és de la varietat macabeu, pràcticament tots els cellers – més d’una vintena – en tenen plantat, perquè hi ha estat històricament. Hi ha vinya de macabeu de totes les edats, altituds i plasticitats i això i la història fa que hi hagi tot tipus de vinificacions: vins joves, criances, ancestrals, dolços… L’origen certament està en els vins de licor amb macabeu i les bótes de ranci”, situarà. “Estem interpretant la varietat, ja hem resolt, fent-ne una diagnosi a fons,  que el macabeu dona principalment notes d’ametlla, d’albercoc, que és un vi que no destaca per l’acidesa ni per l’expressió aromàtica, sinó que marca la salinitat, la frescor, la finor i l’elegància i que té una evolució positiva a l’ampolla.

Per tant, és una varietat longeva, que envelleix bé”, resumirà Pérez de Tudela. “I hem estat capaços de lligar-la amb la cuina de mar i muntanya del Camp de Tarragona, d’enfortir el vincle cuina i vi. L’hostaleria agafa els missatges que compartim des de fa temps i el retransmet al consumidor final, i fa d’ambaixadora en un sector decisiu com és el turístic”, reblarà. El macabeu dialoga amb la cuina marinera del sud del país i busca reconquerir públics amb elaboracions molt divergents i heterogènies: l’ancestral d’Estol Verd, el Pipa de Celler Pallarades, l’Acàcia de Suñer Vins i Olis, el Bella Blanc de Mas Bella, el Rústic de Celler Sanromà (vi natural), el Castell del Tallat de Mas Vicenç – de vinya centenària -, el Camí de la Font de Vinyes del Tiet Pere, el 100 Veremes de la Vinícola de Nulles (ecològic), el Pont Fosc de Cellers Blanch, el dolç Macabèlius elaborat en àmfora de Pallarades o el premiadíssim Sol i Serena, el vimblanc de Molí de Rué.
   
El tast permet reconèixer l’amplitud de la varietat i la sensibilitat diversa de qui el treballa. Una expressivitat matisada per l’estil d’elaboració cada vegada més arriscat, l’edat de la vinya i l’envelliment. L’acompanya una conferència del professor de la Universitat de La Rioja i viticultor, Juan Carlos Sancha González, qui d’inici adverteix: “Compte amb el missatge que lliga una regió a una varietat. Les varietats són patrimoni de la humanitat. No pots pensar que et farà atacar millor el mercat una varietat que està plantada a moltes zones del món”. Comença la seva intervenció pedagògica i entusiasta reclamant la necessitat de crear valor en el món del vi, però no a qualsevol preu: “Cal apujar els preus dels vins per a poder fer més coses que plantar un cep”. A la Borgonya, els Grand Cru només representen un 1% del total de la producció i un 50% dels vins estan a la categoria de regionals”, posa com a exemple. En aquesta regió de vins icònica, el preu d’una hectàrea de vinya ascendeix als tres milions i mig d’euros. “La riquesa d’una zona vitivinícola està vinculada al nombre de cellers. Quants més elaboradors, més imatge de qualitat d’una regió”, comentarà Sancha, comparant els 4.500 que hi ha Espanya amb els 19.000 que suma França.

“La riquesa d’una zona vitivinícola està vinculada al nombre de cellers. Quants més elaboradors, més imatge de qualitat d’una regió”, comentarà Sancha

“El més interessant no és mai ni l’arquitectura del celler ni l’enòleg, sinó el vi que hi ha a dins dels dipòsits”, remarcarà en més d’una ocasió. I afegeix: “El secret de Petrus està a la vinya, la localització i la gestió precisa i única que s’hi fa”. S’atreveix a quantificar valors: “El 80% de la qualitat d’un vi és a la vinya i el 20% restant són l’enòleg i l’elaboració”. Defensa els vins on parla la terra, on l’ego és absent. Quant a varietats, recorda que “històricament s’ha donat més importància al lloc que a les varietats”, i reflexiona sobre la influència de la crítica en el concepte de qualitat. Al final, però, tot es resol amb la promoció econòmica. Si la Rioja mira a Bordeus pels milions d’euros que destina a vendre’s, a Catalunya s’admiren els 16 milions d’euros que la DOQ Rioja inverteix per posicionar-se. “Tarragona no estarà al món fins que no s’inverteixin diners”, adverteix Sancha González.
 
Recorda en la seva intervenció  que al món hi ha 6.154 varietats de raïm diferents i que només amb 40 es fan el 80% dels vins. “Cal buscar les varietats autòctones”, defensarà. És la manera d’apuntalar la identitat i  la tipicitat, però insisteix: “El terroir no s’exporta, les varietats i el saber fer són universals. S’ha de vendre Tarragona per davant de macabeu”. Implacable amb el discurs, recorda que el macabeu és una varietat que neix a la Vall de l’Ebre i que recuperar-la ha estat un encert. Afirma Sancha: “És una gran varietat, però ha d’estar adaptada a la zona on creix. La bóta li assegura un bon envelliment”. Insisteix en la longitud del vi elaborat amb aquesta varietat, cosa que la DO Tarragona ja té comprovada. Calen anys per aprehendre-la i sumar complicitats i contribuir a “evitar l’erosió genètica de les varietats autòctones i tradicionals” en paraules del professor Juan Carlos Sancha González. La solució passa per investigar i fer recerca. Per definir-se, analitzar-se i comparar-se. Per fer allò que fa la DO Tarragona que és haver plantat llavor i fer-la créixer orgànicament de forma col·lectiva i cohesionada.