Els fets, els noms i els llocs són reals.
En algunes descripcions aquest article podria ferir sensibilitats.
Relatem vins reals, la realitat i els vins no entenen de sensibilitats.
Pels que no sintonitzeu TV3 –la teva, la nostra, la de totis– això és la introducció del programa Crims.
Hola a tothom i a totdon, sóc Xavier Bassa, gràcies per llegir-nos. Avui parlarem de l’estrany cas del vi rosat pàl·lid català, un vi que havia gaudit d’un bonic color intens i que amb el pas dels anys ha anat perdent color fins a semblar l’ombra d’una trista còpia d’un vi rosat de la Provença. Més endavant, però, veurem la importància de la Provença en aquest cas. Un cas esfereïdor que ens demostra que sempre hem d’estar alerta contra -tal com diria un conegut polític català que treballa a Madrid- alguns tarats. Una història de foscor on no sabem si per modes foranes o tradicions extintes (ja et dic jo que més pel primer que pel segon) el vi ha anat perdent color amb el pas dels anys, fins a arribar a on som ara, en què sembla un vi blanc que s’hagi abocat en una copa mal esbandida de vi negre.
Sembla que tot va començar un estiu a mitjans de la primera dècada dels 2000 quan entre els clients dels restaurants de luxe d’Eivissa (aquells locals on hom hi va fer el mec) es va posar de moda tenir a la taula una ampolla de Château Romassan Rosé de Domaines Ott, un rosat de la Provença amb un color exageradament pàl·lid que en escampar-se en aquests ambients luxosos, la resta de cellers van voler imitar, no fos cas que algú pensés que no estaven à la page. Perquè el luxe crida a tothom, i tothom vol aparentar que està a la moda de tot allò que pugui semblar car.
I ara la immensa majoria de rosats catalans s’assemblen al color d’aquest vi del país veí. Vull dir de França.
Un autèntic crim. Tant, que he contactat amb Carles Porta perquè ho investigués, però m’ha dit que no posaria llum en aquesta foscor perquè ell era més de cervesa; ja ho veieu, un altre crim.
En fi, intentarem posar color en aquesta pal·lidesa desoladora.
Comencem!
Rosat de Llàgrima 2021, DO Penedès
Celler Mas Comtal
Preu: 8 €
Cristiari Rosat 2021, DO Costers del Segre
Celler Vall de Baldomar
El Cristiari és un rosat potent però elegant, que omple la boca –un vi gastronòmic que dirien els influencers- i que ve molt de gust per les setmanes que ara ens vénen a sobre. És sens dubte, el millor rosat de Catalunya. Per què? Perquè ho dic jo. I això que no sóc influencer.
Preu:11 €
Avgvstvs Primer Rosat 2021, DO Penedès
Cellers Avgvstvs
Preu: 9 €
Floresta 2021, DO Empordà
Celler Pere Guardiola
El vaig descobrir per casualitat l’estiu del 2001 per l’Empordà. Elaborat pel celler Pere Guardiola, un vi de molt bon color, llaminer i molt agradable de beure. El dia que el vaig descobrir, unes taules més enllà, fumant uns petas, hi havia un conegut cantant de rock català nascut a Girona. El seu nom comença per G i acaba amb d. El nom del cantant, em refereixo.
El vi està fet amb garnatxa, samsó, merlot i Shiraz.
Preu: 7.25 €
Estel d’Argent Rosat 2021, DO Penedès
Celler Raventós Rossell
El celler Raventós Rosell elabora el rosat Estel d’Argent amb les varietats cabernet sauvignon i merlot. Aquest rosat va ser el guanyador de la 56a edició del concurs Tastavins en la categoria de millor vi rosat de la DO Penedès. I jo vaig ser jutge d’aquest concurs. Aquí ho deixo. Ja m’enteneu.
Preu: 7.50 €
Tarari Rosat 2021, DO Costers del Segre
Distribuïdora Vincelona
Fet amb les varietats sirà i garnatxa, és un rosat de color profund i llaminer en boca, que convida a beure’t l’ampolla. L’etiqueta és bonica i cridanera, per tant, és una etiqueta força instagramejable. Dit queda.
Preu:6 €
Ja ho veuen. Finalment, hem pogut posat color damunt d’aquesta pàl·lida tristor.
Gràcies per acompanyar-nos. Tornem la setmana que ve amb una altra història de foscor.
O no.
