​L’Enològica de Reus s’obre a l’enoturisme

El centre, pioner en la formació d’enòlegs a principis del segle XX, es dota de més contingut informatiu per ressaltar i transmetre la història de la vinya, el vi i el vermut de la capital del Baix Camp

Vins, paisatge i memòria: recorregut per la ruta de la DO Terra Alta

| 24/05/2022 a les 09:49h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Enoturisme, Enològica de Reus
Imatge il·lustrativa
Ajuntament de Reus
L’Estació Enològica és un espai fundacional amb una gran força simbòlica. L’edifici s’expressa a si mateix. Els motius vitivinícoles es troben arreu. Els raïms vesteixen parets i mobles, des de rajoles de ceràmica als revoltons entre les bigues. (…) Els pàmpols hi són presents en múltiples formes, colors, materials i textures”. Ho escriu l’antropòloga i museòloga Anna Figueras Torruella al llibre Estació de viticultura i enologia de Reus 1907-2007, el volum commemoratiu que es va editar amb motiu dels 100 anys d’història de l’equipament modernista.

L’Enològica és un espai singular i pioner que ara vol guanyar visibilitat i esdevenir la porta d’entrada als paisatges del vi del sud de Catalunya. La Casa del Vermut i el Vi que l’agència municipal Reus Promoció hi va obrir fa tres anys, es rellança aquest 2022 amb nous materials audiovisuals i una visita guiada que inclou el tast de productes amb arrel reusenca, amb el suport de la Diputació de Tarragona. El segon i quart diumenge de mes, a banda del vermut, les avellanes de Reus i l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana també es pot tastar un vi amb DO Catalunya, DO Tarragona, Conca de Barberà, Montsant, Terra Alta o DOP Priorat en una nova proposta que s’anomena “Maridatge a l’Estació Enològica”.

 


Foto: Ajuntament de Reus


L’equipament amb seu al passeig Prim de Reus va ser el primer centre formatiu en enologia de tot l’Estat espanyol; l’any 1924 era l’únic que donava el títol d’enòleg. No és casual que succeís a Reus, on l’empremta de la vinya i del vi ve de molt lluny i el conreu s’estenia per planes i turons dels voltants. Anna Figueras Torruella explica al mateix llibre: “L’any 1905 a la capital de Baix Camp hi havia 26 empreses exportadores de vi que comercialitzaven més de 32.000 bocois i pipes, a més de quatre fabriques d’aiguardents i tres d’anisats. Els vins s’exportaven pel port de Tarragona amb destí a França i Suïssa, principalment, encara que eren mercats fidels Bèlgica, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Dinamarca, Noruega i Suècia”. Conjuntament amb la fruita seca i l’olivera, la vinya era un dels principals actius d’una ciutat que fins a principis del segle XX va ser la segona en nombre d’habitants de Catalunya, després de Barcelona.  Burgesia emprenedora i impuls comercial van fer que es conegués arreu i per molts anys el “Reus, París, Londres”, les tres ciutats que decidien el preu internacional de l’aiguardent. A Reus,  s’hi va obrir també la primera destil·leria de tot l’Estat espanyol. Tot aquest relat es recull en un dels materials audiovisuals que ara s’exposen a l’Enològica, elaborats per La Brida. Cultura d’Espais. Les explicacions les fa un personatge que emula  el primer director de l’espai: Claudi Oliveras Massó qui, d’inici, parlarà del jeroglífic de la façana, on els relleus deixen veure els productes alimentaris que li són propis a Reus.  El món del vi i de les begudes espirituoses era un gran negoci i de totes les elaboracions la que va tenir més acceptació va ser el vermut, fins al punt que a principis del segle XX hi havia 25 cases de vins i 56 marques diferents de vermut que s’exportaven a molts països estrangers.
 
En ple segle XXI, el ventall és més curt però la ciutat ha aconseguit fixar una tradició i deixar de parlar de moda. Hi ha 8 marques de vermuts elaborats a Reus que tenen un distintiu propi que reconeix la seva elaboració característica. Els vuit es poden tastar a la Casa del Vermut i del Vi, amb pa sucat amb l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana i avellana DOP Reus. “Estem posant en valor la vinculació de la ciutat amb el vermut i destacar el valor patrimonial de l’Estació enològica i la importància de la tasca que ha desenvolupat al llarg dels temps”, diu la regidora de Promoció de Ciutat, Montse Caelles. “Al mateix temps, en aquest espai orientem els visitants sobre l’oferta enogastronòmica i turística de la ciutat i del seu entorn més immediat, posicionant Reus com la porta d’entrada als paisatges de vinya del sud, perquè així ho va ser anys enrere, quan era el centre d’un extens rerepaís ple de vinya, no només al Baix Camp, sinó també i sobretot a la Terra Alta, el Priorat i la Conca de Barberà”, afegeix.
 


Foto: Ajuntament de Reus


La Casa del Vermut i el Vi és un espai ubicat a la planta baixa de l’edifici central de l’Estació Enològica. L’espai és reduït perquè comparteix instal·lacions amb la seu d’altres organismes, entre ells, l’INCAVI, que manté part del laboratori. “Ara el dotem de més contingut   amb els audiovisuals Els paisatges del vi i L’Estació Enològica de Reus perquè el visitant entengui el seu pes històric i reconegui el potencial enològic de la ciutat”, comenta Caelles. “També és una oportunitat per descobrir el valor arquitectònic d’un edifici modernista vinculat al vi”, diu la regidora de Promoció de Ciutat. Únic i autèntic, amb molta petjada enològica, però poc reconegut encara. Al llibre del centenari, l’autora parla de “santuari del vi i d’obra d’art total”. Escriu que “embelliment i sensibilitat arriben a la cota més alta, amb l’escut de l’Escola d’Enginyers Agrònoms envoltant al·legories sobre el vi i l’oli a la cúspide, o relleus de pedra que representen la diversitat de fruits del camp, des del raïm amb els pàmpols, a les avellanes, les magranes, les branques d’oliver amb les olives a punt de collita. L’Enològica de principis del segle XX era un espai pensat per al sector agroalimentari, amb celler i destil·leria, museu de màquines, biblioteca – una de les més ben dotades en temes de viticultura i enologia entre 1907 i 1924 -, observatori meteorològic, camp d’experimentació amb dues hectàrees on s’estudiaven les varietats de ceps empeltats amb diferents tipus de peus americans com el macabeu, el sumoll, el xarel·lo, l’ull de llebre, la carinyena, els esquitxagos i la garnatxa negra. També disposava d’escola de viticultura i enologia -de fet, la formació va tenir un pes molt important-, i un laboratori d’anàlisi.
 
Amb aquest precedent poderós i entusiasta, Reus Promoció vol treure pit dels orígens i sensibilitzar tant la població local com el visitant de les possibilitats de redescobrir un espai que amaga moltes històries. De fet, el segon audiovisual parla de l’Enològica de Reus com a “quilòmetre zero dels productes agroalimentaris del sud, entre ells el vi i el vermut”. Un espai on el modernisme ho travessa tot, que constata com de pioner va ser el centre de formació i recerca en el passat i que vol vertebrar l’oferta enoturística de la ciutat i dels seus voltants d’ara en endavant.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
El Principia Mathematica del celler Alemany i Corrio és el "best overall" d'una llista de 10 grans vins blancs on també apareix, en la novena posició, l'Auzells de Tomàs Cusiné
Imatge il·lustrativa
“Avui sí que soc capaç de denunciar-ho i de dir prou”, comenta en un vídeo a Twitter.
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
L'anyada 2008 del Llegat de Llopart, que ja és al mercat, es pot tastar en exclusiva en una experiència amb una visita privada que el celler ha dissenyat
Imatge il·lustrativa
Xavier Bassa
Ha arribat l'estiu, amb les seves temperatures, cues a l'autopista i incendis; us expliquem vuit normes que us ajudaran a beure els vins d'una manera millor
Imatge il·lustrativa
L'anyada 2008 del Llegat de Llopart, que ja és al mercat, es pot tastar en exclusiva en una experiència amb una visita privada que el celler ha dissenyat
Imatge il·lustrativa
La companyia vitivinícola presenta un nou informe de Progrés del Pacte Mundial de Nacions Unides, organització de la que forma part des del 2002