El jaciment iber de Jean Leon certifica la viticultura a Torrelavit fa 2.200 anys

La peça més rellevant del jaciment és un bol amb una inscripció en escriptura ibèrica i diverses llavors de raïm carbonitzades

Aquests són els 7 vins "medalla d'or" de la DO Penedès

| 17/05/2022 a les 15:37h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Cellers, Torrelavit, Jean Leon
Imatge il·lustrativa
Els treballs arqueològics realitzats a Jean Leon, en el terme municipal de Torrelavit, arran del descobriment fortuït d’un jaciment d’època ibera del segles II-I aC, han proporcionat “resultats extraordinaris, que suggereixen accions de tipus ritual o votiu”, segons l’arqueòleg Dani López, director de la cooperativa de recerca arqueològica del Penedès ArqueoVitis i responsable de l’excavació, juntament amb Mireia Sabaté. La peça més important del jaciment és un bol per beure vi amb una inscripció en escriptura ibèrica, la tercera inscripció sobre ceràmica més llarga de totes les que s’han documentat fins ara en el món ibèric (més de 2.000), tot i que també s’han trobat altres elements singulars en tres de les catorze sitges excavades.
 

Per a Mireia Torres, directora de Jean Leon, “aquest descobriment connecta el passat vitivinícola del Penedès i el present del celler Jean Leon; és molt il·lusionant saber que en aquests terrenys on Jean Leon va plantar vinyes a principis dels anys 60, ja hi vivia gent fa més de 2000 anys que també cultivava raïm i feia vi”. Tot i que el bol estava extremadament fragmentat, s’ha pogut reconstruir la major part de la inscripció, que comença amb les paraules “Neitin iunstir”, una expressió característica de la llengua ibèrica que la majoria d’estudiosos interpreten com una forma de salutació o propiciatòria.

“Com que es tracta d’una inscripció llarga feta abans de la cocció de la peça i que comença amb la fórmula neitin iunstir, sembla plausible pensar que la seva funcionalitat és religiosa, potser votiva, en què neitin podria estar identificant a la divinitat mentre que iunstir podria ser un verb que indicaria una acció propiciatòria”, comenta Dani López. I afegeix: “És molt poc habitual trobar inscripcions ibèriques, sobretot d’aquesta llargària, per això és una llengua encara molt desconeguda”. De fet, segons Dr. Joan Ferrer, especialista en epigrafia paleohispànica: “les inscripcions ibèriques es poden transcriure, ja que se’n coneix el valor dels signes, però no es poden traduir, ja que no disposem de cap llengua suficientment propera que ens permeti esbrinar el significat de les seves paraules”.
 

En la sitja on s’ha descobert la inscripció, també s’han localitzat un conjunt de peces ceràmiques senceres com un càlat (un recipient de ceràmica de forma troncocònica i vora plana), una gerreta bicònica (és a dir formada per dos cons truncats units per la base i una nansa) i diversos gots, així com restes d’animals. En relació a l’arqueologia del vi, s’han identificat àmfores ibèriques i romanes que indiquen que es consumia vi local i d’importació, essent aquests recipients una evidència del transport i emmagatzematge del vi. 

Les sitges són dipòsits excavats a terra que s’utilitzaven per emmagatzemar cereal. Un cop deixaven de tenir amb aquesta finalitat, s’hi abocaven deixalles i de vegades s’utilitzaven com a tombes o dipòsits rituals o votius. Les 14 sitges excavades a Jean Leon estaven distribuïdes en un espai de 835 metres quadrats i possiblement formaven part d’un graner o zona productiva d’un jaciment iber de fa 2100 o 2200 anys. El jaciment va ser descobert a principis d’abril per Alfons Gumà, veí de Sant Pere de Riudebitlles, que va detectar restes de ceràmiques que havien aflorat a la superfície arran dels treballs de preparació d’uns terrenys per plantar una nova vinya.

Ara que ha finalitzat l’excavació, l’Ajuntament de Torrelavit iniciarà els tràmits per declarar el jaciment com a Bé Cultural d’Interès Local. En un futur, està previst excavar la meitat restant del jaciment i exposar les troballes arqueològiques al centre de visites de Jean Leon i al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya en Vilafranca del Penedès, Vinseum.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
El Principia Mathematica del celler Alemany i Corrio és el "best overall" d'una llista de 10 grans vins blancs on també apareix, en la novena posició, l'Auzells de Tomàs Cusiné
Imatge il·lustrativa
“Avui sí que soc capaç de denunciar-ho i de dir prou”, comenta en un vídeo a Twitter.
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés
Després de 13 anys de criança, Llopart treu al mercat un escumós de xarel·lo de vinya molt vella (del 1935) a un preu de 125 euros.
Imatge il·lustrativa
Pixabay
Xavier Bassa
"Es va posar de moda tenir a la taula una ampolla de Château Romassan Rosé de Domaines Ott, un rosat de la Provença amb un color exageradament pàl·lid que en escampar-se en aquests ambients luxosos la resta de cellers van voler imitar"
Imatge il·lustrativa
Pixabay
Et proposem un tast inèdit de 6 vins de mínima intervenció, ja siguin brisats, escumosos, "orange" o de qualsevol color...
Imatge il·lustrativa
Monica Volpin, Pixabay
Sergi Cortés
Us recomanem tres vins de varietats tradicionals catalanes, molt originals i que segurament no coneixeu