Sinònims*: Sumoi (Tarragona i Penedès), Ximoll, Ximoi (Tossa de Mar), Somoll, Samoll (Mora la Nova), Saumoll (Lleida i Tarragona), Vijiriego negro (Espanya).

1. Abans de la fil·loxera, la varietat sumoll és un dels raïms negres més extesos a Catalunya.

2. El 1931 el sumoll ocupa un corredor geogràfic que va de la Terra Alta fins l’Empordà, amb vinyes al Pla de Bages, la Segarra, i el Segrià.

3. A partir del 1970 algunes varietats tradicionals s’abandonen i substitueixen per varietats foranes (cabernet sauvignon, merlot, syrah,...). Tant és així, que l’any 2010 només quedaven 44 ha de vinya de sumoll plantades (o sí més no, declarades) a tot Catalunya.

4. La tasca feta per alguns cellers ha fet veure el potencial d’un raïm fins fa poc menystingut, i que hores d’ara ja hi ha qui compara amb la prestigiosa Nebiolo (Piemonte – Itàlia) o fins i tot amb la pinot noir borgonyesa. 

5. La seva producció és baixa, i el tractament per a fer vins de qualitat demana molta habilitat enològica.

6. És una varietat que brota aviat (risc de glaçades de primavera) i madura tard (risc de tempestes de tardor), i malgrat que és resistent als fongs, és sensible als àcars. És molt resistent a la sequera.

7. Els vins, en termes generals, són de poc grau i de poc color. Secs i tànnics, amb bona acidesa, envelleixen bé en bota i en ampolla, i donen aromes de fruita vermella i d'espècies.

* “Diccionari dels Noms dels Ceps i Raïms”. Xavier Favà. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2001.