​Un advent inclusiu per canviar la mirada al vi

Mas Martinet interpel·la el lector. L’advent avança imparable com el desembre cap al 31.

| 24/12/2021 a les 09:31h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Cellers, Mas Martinet , Mas Martinet
Imatge il·lustrativa
“Tot el que ens permet viure és el regal que una altra vida ens fa”. És una de les moltes afirmacions commovedores que regala la lectura d’ Una trenza de hierba sagrada” de Robin Wall Kimmer (Ed. Capitán Swing), un llibre ple de “reflexions sobre l‘immigrant i el natiu, l’autòcton i el forani, l’invasiu i el naturalitzat”, escriuen a l’Instagram de Mas Martinet. Ben bé podria ser que parlessin de varietats de raïm…  Aquesta és, de fet, la primera finestra del seu calendari d’advent, una eina que defineix encara més el seu tarannà i el seu esperit, la seva manera de viure el vi i de compartir-lo. Es fan seva la tradició i la customitzen.
 

És un calendari per prendre consciència, per navegar per les profunditats humanes,  per comprometre’s i arrelar-se en un paradigma nou:  “A les portes de l’últim tram de l’any, us proposem 24 dies de reflexió per aprendre i desaprendre, per inspirar-nos, per apassionar-nos, per agafar embranzida i voler canviar el món”. Un celler referent a la DOQ Priorat que s’aventura a proposar un canvi de mirada, que comunica des d’un patró inèdit, que és far i que és fugida.  La segona finestra, és una oda a l’oli d’oliva verge extra, un aliment que també defineix el paisatge agrícola del Priorat. La tercera, la descoberta d’un racó especial: La Pietat d’Scala Dei, a pocs minuts a peu de la Cartoixa, on es fonen cel i vegetació i on l’aigua hi té una presència abundant malgrat que la comarca fa anys que té set. “Procureu-vos un espai màgic i habiteu-lo. Cada vegada que passejo per aquí, recordo Werther, Walser i Thoreau”, escriu l’enòloga Sara Pérez. El cultiu de magranes a casa – “per construir mosaic i paisatge” -, les germanes Elena, Mercè i Marian amb la nova Formatgeria Linens a Bellmunt, el vi valent de malvasia centenària de Vicky Torres a l’illa fumejant de La Palma, un text poètic – “s’ha de tenir valentia per llegir poesia o molta innocència. Per això els lectors ideals són els infants, que tenen ambdues coses”… Són algunes de les 24 finestres d’advent, però n’hi ha més: 

-Oh lliri irisat!- va dir Alícia dirigint-se a una flor d'aquesta espècie que es gronxava suaument amb la brisa - Com m'agradaria que poguessis parlar!

-I tant que podem parlar! -va dir el lliri - Però només ho fem quan hi ha algú amb qui val la pena fer-ho- 
 

Un fragment d’Alicia al país de les meravelles per emmarcar l’abandonament de l’antropocentrisme i una immersió ecosofista. L’abordatge de l’ecologia amb Ramon Margalef que proposa entendre tota la seva complexitat i totes les seves relacions “que ens demostren que no són lleis que l’home va trobant i que se suposa que estaven amagades a la naturalesa (…) no hi ha una física newtoniana amb un espai euclidià i després ve Einstein i afegeix una altra cosa. La Naturalesa és una unitat i nosaltres hem de retrobar-la amb aproximacions successives”, són una altra finestra. Mas Martinet interpel·la el lector. L’advent avança imparable com el desembre cap al 31, i les finestres s’obren de bat a bat. La importància de tenir referents, n’omple una altra. Sara Pérez s’emmiralla en altres dones per amarar-se d’entusiasme. Per renovar el seu propi. I una de les seves imprescindibles és Àgueda Victòria: “Ens mostra radiografies quotidianes de ruralitats i maritimitats, sempre transcendents (…) Ens qüestiona si hi ha coses que no canviaríem mai. Que ens fan viatjar transgeneracionalment i que se’ns antullen imprescindibles i inamovibles”.  Galetes fetes per la mare, una altra finestra. Receptes dolces per amorosir l’advent i recordar els ancestres, però de nou un advertiment: “La por domina la major part de les nostres decisions”. Tretzena proposta de canvi de mirada amb  una conferència inevitable, la del cap dels GRAF, el bomber Marc Castellnou: “Els incendis ens han ensenyat que allò que ens fa por ens fa construir murs molt costosos (...), si integrem el problema dins el dia a dia, simplement ens transforma, ens crea un futur diferent i amb aquest canvi, amb aquest procés creatiu hi ha una oportunitat: i és escoltar a tothom i que tothom pugui participar, i aquí és on entra el valor col·lectiu”. 

Els brisats i els vins naturals aporten noves experiències de tast, amb games aromàtiques a les quals no estem acostumats

Els plurals. A Mas Martinet els tenen ben entesos. Els assumeixen, els dinamitzen, els esculpeixen. Per això, fa un any, quan van espigolar enlloc de veremar, van fer un directe a través de les xarxes socials per explicar-ho. Aquest 2021 en canvi han celebrat “haver-ho petat”, en qualitat i producció. Per què amagar-se de les desfetes? I per què no celebrar les victòries? Van prometre als seguidors fidels d’Instagram un tast amb els vins en procés. I aquesta setmana passada ho han complert: “Tenim vins més lleugers, més elegants, amb més tensió i amb una acidesa més alta”, diu Sara Pérez. 2021 ha estat un any de neu i de pluja en moments decisius: “Hem tingut un setembre molt abril”, advertirà. Abans i després del directe, sona “Eso que tu me das” de Pau Donés. La música, també és un convit a canviar la mirada. Escurçons 2021, d’una parcel·la aèria i ascendent. Primer any que es vinfica en ou de formigó. “Esperàvem frescor i vam trobar maduresa. Amb aquesta vinya n’hem après molt. Hi ha alçada, finor i elegància en el vi”, dirà l’enòloga. Clos Martinet 2021 és “tornar a casa, té el punt virtuós entre Escurçons i Pesseroles. És un vi fill de la revolució dels 80. Ara també s’afina en formigó. Hi ha les pells i la rapa”, comentarà Pérez. El Verge de Martinet 2021 és un vi de raïm negre elaborat de forma ancestral, com antigament s’elaboraven els rosats. “Té un color pujat, perquè l’extracció és important. El piem amb els peus. N’hem fet diferents estils des de 2018, envellint en fusta d’acàcia i castanyer primer, en fusta de cirerer després, en damajoana després, i ara finalment el fem fermentar en foudre i fa la criança en damajoanes de vidre de 54 litres”, explica l’enòloga. “Els materials ens donen la facilitat per acompanyar els vins de cada finca i anyada”, sentenciarà. La virtut de trobar espais de creixement per al vi. “No volem limitar la capacitat d’expressió de la vinya”, advertirà Sara Pérez. Verge de Martinet és un vi de festa, amb ell es comença la verema i tot l’equip trepitja el raïm en cups de fusta. “Tindrà entre 12 i 15 mesos de criança mínims. Volem criar amb longitud els vins perquè ens agraden els vins complexes”, explicarà. 
 

Els dos últims vins del tast en directe són els més rebels. “Ara ve el rock’n roll”, adverteix Sara Pérez. Pesseroles brisat 2021 “té ara mateix molta tanicitat, però és part del procés fins a afinar-se. És un dels vins més interessants que fem, vam començar el 2008 però fins el 2016 no vam treure la primera anyada al mercat. Ara està en un estat larvari, però mostra alguna cosa que m’agrada molt, aquesta rusticitat del sud que hem mal entès amb connotacions negatives, i per a mi són expressions culturals i històriques molt boniques”, defensarà. Sara Pérez es deleix pels brisats: “El vi acaba tenint moltes capes de complexitat. I el pas del temps et deixa descobrir a l’ampolla unes vinyes aclaparadores”, advertirà. En defensa d’aquest estil d’elaboració, dirà que “els brisats i els vins naturals aporten noves experiències de tast, amb games aromàtiques a les quals no estem acostumats”. Pesseroles 2021 neix en una hectàrea de vinya vella. “És una vinya plantada el 1939 que mai s’ha deixat de veremar i nosaltres volem mantenir la seva història. Es vinifica amb rapa i pells, la criança és realitza amb un foudre de castanyer. Es un material que va molt bé amb els vins del Priorat. Amb aquesta vinya aprenem a destil·lar maneres de fer. Ara també és un rock’n roll de vi, encara està cru, però temps al temps…”, revelarà. Entre preguntes i talls intermitents de la connexió – que recorden que el món rural encara és un territori oblidat -, Sara Pérez conclou amb un missatge potent: “Els primers 7 anys els vins mostren l’anyada i com s’han elaborat, però després dels 7 al 14 són un mirall del sòl, del terrer”. Al Priorat, sempre cal esperar. 

“Qui s’atreveix a parlar de perifèries?”. La novena finestra d’advent convida a fer play al tema musical Mujer Frontera, de Clara Peya, un homenatge a les jornaleres de Huelva, dones al marge de la societat, invisibles a ulls d’alguns, però tan imprescindibles per a tots. “Gent que té veu, però no altaveu. Gent que té rostre, però no la miren. De les perifèries emocionals, dels llocs buidats”, expliquen al seu Instagram. D’Andalusia a Catalunya. De mirar i de narrar. L’advent que marca el compte enrere per poder seguir (ad)mirant. Sense oblidar que hi ha vida, i quina vida, als marges.   

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
El Principia Mathematica del celler Alemany i Corrio és el "best overall" d'una llista de 10 grans vins blancs on també apareix, en la novena posició, l'Auzells de Tomàs Cusiné
Imatge il·lustrativa
“Avui sí que soc capaç de denunciar-ho i de dir prou”, comenta en un vídeo a Twitter.
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés
Després de 13 anys de criança, Llopart treu al mercat un escumós de xarel·lo de vinya molt vella (del 1935) a un preu de 125 euros.
Joan Arrufí
Joan Arrufí | Arxiu Cupatges
Joan Arrufí ha comparegut aquesta tarda davant la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya per advertir dels riscos de la massificació eòlica a la Terra Alta
Imatge il·lustrativa
Quico Ortega
Es posposa la Barcelona Wine Week, la DO Terra Alta a Decanter o la compra de Bolney Wine Estate per Henkell Freixenet, alguns dels destacats
Imatge il·lustrativa
Pixabay
El consum de vi a l'Estat creix per quart mes consecutiu (+12%)