vi de Barcelona

L'altre vi de Barcelona: Una vinya entre edificis

L'Ungles Negres és un vi que el veïnat del barri de Vallcarca elabora per a l'autoconsum en rebuig de l'especulació immobiliària, defensar la sobirania alimentària i amb crítica a les DO

El vi català als grans festivals de música

| 20/10/2021 a les 07:24h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Actualitat, vi de Barcelona, Ungles Negres
Entrada a la finca des de l'Avinguda Vallcarca
Entrada a la finca des de l'Avinguda Vallcarca | Jordi Bes
La verema és d'aquelles activitats que difícilment us esperaríeu trobar tot caminant pels carrers de Barcelona. Ara bé, en una gran ciutat hi tenen cabuda una gran diversitat d'iniciatives ciutadanes, i la collita del raïm per elaborar-ne vi hi ha tornat discretament en plena trama urbana de la mà d'un grup de veïns del barri de Vallcarca. Des de fa gairebé cinc anys que els ceps creixen en un dels solars que estan afectats pels plans urbanístics de la zona. En sorgeix el vi Ungles Negres, un 100% syrah elaborat amb el raïm collit a la finca de Vallcarca i, sobretot, amb el que s'obté d'una altra vinya del Priorat.

Barcelona atresora una llarga tradició vitivinícola, però s'havia perdut amb el creixement de la ciutat. Des de fa uns anys, s'han iniciat alguns projectes per recuperar l'elaboració de vi a l'àrea metropolitana. Això ha fet que dins del terme municipal barceloní ja n'hi hagi un de celler consolidat que comercialitza vins de Barcelona, el de Can Calopa, ubicat en una finca municipal de la serralada de Collserola i que gestiona la Cooperativa l'Olivera. Per la seva banda, el vi Ungles Negres de Vallcarca neix parcialment entre edificis, és d'una producció molt més limitada, es fa de manera casolana i està destinat a l'autoconsum, així que no està a la venda. L'objectiu del veïnat és un altre: mostrar el rebuig a l'especulació immobiliària i reivindicar la necessitat de caminar cap a la sobirania alimentària, a més de ser una crítica a algunes pràctiques de les denominacions d'origen vinícoles.
 

Una de les caixes del raïm veremat enguany a Vallcarca. Foto: Jordi Bes


La Clara és de les veïnes que contribueixen a l'elaboració de l'Ungles Negres. A parer seu, aquesta iniciativa "és una bonica forma de resistència urbana", i insisteix que ningú s'imagina que de Vallcarca també en surt vi. Ella mateixa procedeix d'una família italiana amb tradició vitivinícola i el seu pare va quedar "al·lucinat" quan li ho va explicar la filla. Ho comenta en el dia de la verema i, mentre talla els gotims, la Clara també relata que "la gent ho flipa una mica" quan es troba amb l'escena que s'està desenvolupant en el solar, propietat d'una gran immobiliària. "Què estan fent? De veritat que estan recollint raïm?", es pregunta qui no s'ho espera, però ella assevera, sense vacil·lacions: "Aquí es fa vi".

Els turistes hi passen quan van cap al parc Güell



Al solar s'hi pot accedir des de l'avinguda Vallcarca, és compartit entre ceps, oliveres i veïns que passegen el gos, i està envoltat també pels carrers Farigola, Medes i Mare de Déu del Coll. A l'entrada principal des de l'avinguda hi penja un cartell on es pot llegir Les Vinyes parc autogestionat. Molts dels que caminen pel davant del cartell són turistes que surten de la parada de metro de Vallcarca per visitar el parc Güell, però tant els visitants com els barcelonins poden passar de llarg sense adonar-se que hi ha vinya.

Quan s'està entre ceps, depèn de cap a on es miri, s'albira Collserola de rerefons, però en el paisatge dominen els edificis d'habitatges. El terreny fa pendent i part de les vinyes estan disposades en terrasses per salvar-lo. Hi ha quelcom més que uneix aquesta plantació amb les de territoris vitivinícoles on habitualment es fa vi: també aquí s'està pendent del temps i de les plagues. Quan el raïm penja dels ceps, tenen una malla al seu voltant per protegir-lo. No dels senglars -tot i que cada cop baixen més cap a la ciutat-, conills, ocells, insectes o cabirols; són per evitar que les rates es cruspeixin els gotims, que també van buscats per aquests animals encara que a la ciutat no estiguin acostumats a tenir-ne a l'abast.


 

El vi Ungles Negres, sorgit entre Barcelona i el Priorat. Foto: Jordi Bes
 

L'aventura va començar fa gairebé cinc anys amb la plantació d'uns 300 ceps i ara en queden un centenar, però el pròxim febrer, quan es compleixi el cinquè aniversari, potser se'n replanten un centenar més. S'han obtingut a partir d'una vinya del Priorat, i sort d'ella, perquè només amb el raïm que es cull de la finca de Vallcarca poc vi es podria fer. De la verema d'aquest 2021 al barri barceloní s'han veremat només nou quilos i mig de raïm, i s'han ajuntat amb uns 800 quilos del Priorat, amb la intenció d'elaborar unes 600 ampolles, algunes de les quals en format màgnum (la mida és el doble que el d'ampolles habituals).

Elaboració amb el material que es té a l'abast

De l'Ungles Negres es podria dir que és un vi amb un bri de Barcelona pel que fa a la matèria primera, però bona part de la seva elaboració sí que es fa a la ciutat, garanteixen els seus impulsors. El raïm barceloní es duu al Priorat per barrejar-lo amb el gruix de la collita, allà es derrapa i torna cap a la ciutat per fer la fermentació alcohòlica primer -amb llevats propis del raïm-, el premsat -amb dues petites premses manuals- i finalment la fermentació malolàctica. S'utilitzen bidons de plàstic i, per controlar la temperatura, s'empren garrafes d'aigua congelada. Per a l'embotellat, s'esterilitzen ampolles que s'aconsegueixen en restaurants del barri, i el resultat és un vi natural, o sigui, sense sulfits afegits, que s'ha estat un mínim de dos mesos a l'ampolla abans de consumir-se, però resisteix molt més.
 

La verema es fa entre edificis al barri de Vallcarca. Foto: Jordi Bes


L'ànima del projecte és Alejandro Ferri, el qual no revela el seu nom vertader, quelcom habitual entre alguns moviments socials barcelonins que prefereixen no exposar-se i, en especial, quan la seva tasca implica l'ocupació d'un espai d'un altre propietari, com és el cas. Per això tampoc es mostra cap rostre a les imatges que acompanyen l'article. Ferri es refereix a la finca de Vallcarca com "un jardí de vinyes", per diferenciar-ho d'aquelles plantacions a tall més professional, i diu que tot aquell que participa en el procés d'elaborar vi acaba repetint l'experiència. "Qui ho prova, torna", recalca aquest barceloní, que per elaborar vi rep l'assessorament d'un bon coneixedor del sector vitivinícola.

Detalla que al vi li van posar Ungles Negres perquè durant l'elaboració acaben així, amb les ungles negres de fer-ho tot manualment. Fins ara, l'anyada 2018 és "l'única bona que ha sortit", confessa, però no l'ofereix a tastar amb l'argument que en queden molt poques ampolles (se'n van fer un centenar). "És el millor vi del món, però no el pot tastar ningú", ironitza. Per provar-lo, caldrà esperar fins que estigui enllestida l'anyada 2021, mentre que la 2019 no va prosperar perquè el raïm del Priorat va quedar socarrimat per l'onada de calor i el 2020 se'n va perdre bona part pel míldiu, però d'aquest any passat estan intentant salvar el vi resultant del poc que en va quedar amb una petita producció d'un dolç.


El resultat és un vi amb ànima reivindicativa


L'Ungles Negres és un vi que es diferencia de la majoria pel seu caràcter reivindicatiu. Fa uns anys el veïnat va condicionar el solar per al conreu de la vinya, un cultiu escollit pel fet de ser de secà, amb la finalitat de queixar-se de l'especulació urbanística. És l'objectiu que també es persegueix en finques de la zona amb horts que es cuiden en col·laboració amb altres moviments, com el col·lectiu Desenruna. Ferri acusa Nuñez i Navarro, que té la propietat del terreny on hi ha els ceps, d'haver fomentat que el veïnat "hagi de marxar de casa seva" per abandonar-ne després els solars i facilitar així que "es degradi el barri" amb la voluntat de construir-hi pisos després. "Hi ha hagut un procés de degradació programada", insisteix. Segons fonts municipals, des de l'abril del 2019 està aprovat el pla urbanístic vinculat amb la finca de la vinya, on es poden aixecar edificis d'habitatge.

D'altra banda, el vi també vol contribuir a ser una mostra compromesa amb la sobirania alimentària i la sostenibilitat, cosa que coincideix enguany amb Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. "Ara l'Ajuntament s'està omplint la boca de sostenibilitat, i aquí fa cinc anys que es fa", defensa Ferri, el qual encara aporta una tercera raó per haver tirat endavant la iniciativa, i és que estan en sintonia amb el moviment Vinyataires Lliures, que han impulsat desenes de cellers en desacord amb les normatives de les denominacions d'origen, que consideren massa estrictes, com ara el fet que els vins que emparen les DO són els únics que poden citar la població d'origen del territori en qüestió. Per això, l'Ungles Negres està etiquetat amb el nom d'una denominació creada a tall simbòlic, la "Denominació d'Origen No". Ferri agrega que també vol ser una forma de posar en dubte pràctiques històriques d'alguns cellers, com emprar raïm d'altres territoris que no són els que corresponen a la seva DO.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
El Principia Mathematica del celler Alemany i Corrio és el "best overall" d'una llista de 10 grans vins blancs on també apareix, en la novena posició, l'Auzells de Tomàs Cusiné
Imatge il·lustrativa
“Avui sí que soc capaç de denunciar-ho i de dir prou”, comenta en un vídeo a Twitter.
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés
Després de 13 anys de criança, Llopart treu al mercat un escumós de xarel·lo de vinya molt vella (del 1935) a un preu de 125 euros.
Imatge il·lustrativa
La mostra de vins naturals se celebrarà de l’11 al 13 de desembre al pavelló Firal de Vilafranca del Penedès
Imatge il·lustrativa
Jordi Bes Lozano
El sommelier Ton Colet (El Cigró d'Or) recomana un xarel·lo, un macabeu i una parellada com a vins blancs de varietats tradicionals, i un sumoll, una garnatxa i una carinyena de negres
Una imatge del web del celler prioratí
Una imatge del web del celler prioratí | Mas Martinet
En la categoria d’Igualtat d’Oportunitats en el treball i conciliació