Què ha de ser un "vi de la casa"? Aspectes fonamentals a tenir en compte

Quins criteris podria seguir el restaurant per oferir un vi digne que satisfaci els clients sense castigar-los la butxaca? Vegem-ne algunes opcions.

| 30/09/2021 a les 09:47h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Per aprendre'n, vi de la casa
Imatge il·lustrativa
És habitual i del tot normal demanar una copa de vi de la casa quan mengem al restaurant. Però què hauria tenir el vi de la casa? La restauració cou a baixa temperatura, pren la comanda amb tauletes electròniques, serveix el menjar amb plats de fantasia i prepara gintònics diabòlics. Però sovint encara manté el vi de la casa. És igual que alguns ja no facin servir aquesta expressió. Poden dir-ne copa de vi, vi recomanat, vi del menú o tot allò que pugueu haver trobat i que faci referència a servir un producte del que no se’n acaba sabent res. A vegades ni el preu.

No vull destruir el concepte en si. No veig inconvenient en tenir un vi versàtil i que encaixi amb preus ajustats. Fins i tot penso que és una denominació prou encertada. Però en un país vinícola gairebé per definició no s’hauria de veure segons què.

No s’hi val “colar” vins oberts fa una setmana, barrejats, mal conservats o directament inacceptables des dels criteris mínims de qualitat.

Per això m’atreveixo a concretar alguns aspectes que haurien de ser inherents a qualsevol vi que sigui portat a taula en un lloc on cobren per fer-ho. 
 

8 aspectes fonamentals a tenir en compte per no maltractar el "vi de la casa"


1. El concepte “de la casa” hauria d’anar una mica més enllà de les parets del restaurant. Caldria defensar-lo des de la zona de producció local o més propera i amb sensibilitat per les varietats autòctones i elaboradors amb projectes atractius.

2. Hauria de satisfer a qualsevol persona que el demani, sigui quina sigui la seva relació amb el vi. No s’hi val “colar” vins oberts fa una setmana, barrejats, mal conservats o directament inacceptables des dels criteris mínims de qualitat.

3. Aniria bé que el restaurador que decideix comprar-lo obri el camp de visió més enllà del concepte “preu mínim”.

4. La casa hauria de veure el vi amb els mateixos bons ulls que veu els plats que serveix.

5. Seria convenient no contemplar la possibilitat de que el consumidor ja dona per fet que el vi de la casa és un producte de baixa qualitat.

6. Acceptant que hi ha vins de qualitat certament inacceptables, caldria entendre que també s’elaboren vins de molt baix preu i ben fets.

7. Caldria tenir clar que la persona que avui beu vi de la casa, demà pot tornar amb ganes de beure vi de la carta (o no).

8. En referència als restauradors que a vegades es lamenten de que l’opció cervesa arracona el vi, han rumiat els motius? I que consti que no tinc res en contra de la cervesa.
Independentment del preu de venda, caldria sistematitzar uns mínims en relació al servei. Per exemple, qualsevol vi digne de ser dut a taula hauria de servir-se amb una copa de qualitat anàloga i en condicions de temperatura adients.

Segur que la llista no s’acaba aquí. Però les dimensions d’un article lleuger i directe, per anar bé, sí. Que cadascú hi afegeixi tot allò que cregui convenient i que, professionals de la restauració i gent que ens asseiem a taula, anem polint un concepte tan habitual com maltractat. A fi de comptes, el vi és un element amb pes cultural que, en certa manera, descriu la terra que l’elabora i les persones que en fan ús.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
El Principia Mathematica del celler Alemany i Corrio és el "best overall" d'una llista de 10 grans vins blancs on també apareix, en la novena posició, l'Auzells de Tomàs Cusiné
Imatge il·lustrativa
“Avui sí que soc capaç de denunciar-ho i de dir prou”, comenta en un vídeo a Twitter.
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés
Després de 13 anys de criança, Llopart treu al mercat un escumós de xarel·lo de vinya molt vella (del 1935) a un preu de 125 euros.
Els panellets, les castanyes i els moniatos no sempre s'han d'acompanyar de vins dolços.
Els panellets, les castanyes i els moniatos no sempre s'han d'acompanyar de vins dolços. | Cedida
Jordi Bes Lozano
Celebrem la castanyada amb cinc sommeliers i un bartender que ens proposen panellets salats, vins per als dolços i un còctel
Damià Deàs, Jorge A. Grosso i Rafael Sandoval a l'entrega dels premis
Damià Deàs, Jorge A. Grosso i Rafael Sandoval a l'entrega dels premis
El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha concedit el "Premi Aliments d'Espanya" al Millor Vi del 2021 al cava Reserva Vilarnau Rosé Delicat Ecològic.
L'oli d'oliva és un dels productes més preuats de la dieta mediterrània.
L'oli d'oliva és un dels productes més preuats de la dieta mediterrània. | EP
L'anàlisi de l'organització de consumidors posa en dubte la qualitat de part de les referències al mercat