Viver de celleristes

​“Coincidim en un mateix entorn diferents maneres d’entendre el vi i això ens enriqueix”

Cal Costas, al Penedès, funciona com un viver de celleristes amb una vintena de projectes de vi que comparteixen espai i coneixement

En parlem amb el vitivinicultor Martí Giralt, que coordina el projecte col·laboratiu

| 21/07/2021 a les 09:34h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Cellers, viver de celleristes, Cal Costas
Una vintena de projectes vinícoles comparteixen coneixement a Cal Costas.
Una vintena de projectes vinícoles comparteixen coneixement a Cal Costas. | Miquel Jané
El Viver de Celleristes de la Conca de Barberà és una incubadora de projectes autòctons i revolucionaris de vi, inèdita i referent a nivell europeu, de la qual se’n parla massa poc. No obstant, des de la seva discreció, amb eficàcia i eficiència, ha creat escola en el sector del vi i el seu exemple ha estat llavor perquè al país neixin iniciatives similars, encara que siguin exclusivament promogudes des de l’àmbit privat. Perquè qui comença a fer vi, no ho té sovint fàcil per invertir i perquè des del treball cooperatiu es poden generar sinèrgies impensables amb retorns inimaginables.
 
El vitivinicultor Martí Giralt Gabarró treballava a Clos Figueras, al Priorat, quan li van proposar fa 6 anys retornar al Penedès. L’enòleg Toni Coca li oferia fer vins al Celler Miquel Jané ubicat a la Masia Cal Costas, a Guardiola de Font-rubí. Un celler amb una finca de 70 hectàrees avui liderat per la quarta generació de la família, Bernadette Miquel Vacarisas, que manté el llegat familiar d’una casa on s’hi van fer vins que es van arribar a exportar a Cuba. El 2002 treuen al mercat els primers vins embotellats, però en els anys que vindran després la producció de vins tranquils i Clàssic Penedès no mantindrà el volum de quan s’elaborava vi a doll, de manera que es deixaran d’utilitzar la totalitat de les instal·lacions. 
 

Martí Giralt. Foto: Laura Ariño


Martí Giralt, temptat per la proposta de tornar a casa, accepta anar-hi a treballar, i hi suma la proposta de desenvolupar-hi el seu projecte de vins més personal: l’Apical, amb l’amic Sergi Sevillano. Obté un sí per resposta i aquesta decisió seva serà un punt d’inflexió en el funcionament de Cal Costas que, per bé que ja acollia a tercers quan ell hi va arribar, no s’havia plantejat encara esdevenir un viver de celleristes; les instal·lacions havien quedat sobredimensionades i aquesta opció permetia rendibilitzar-les. “La propietat ha anat invertint cada any per millorar el celler i per anar creixent. S’han arreglat diferents espais i des de 2015 quan hi vaig començar, el canvi ha estat increïble”, dirà Giralt. Cal Costas compta amb maquinària avançada, una sala de barriques, un magatzem per guardar producte acabat, està certificada en producció convencional i ecològica i adscrita tant a la DO Penedès com a la DO Catalunya. “Es vol donar la possibilitat de fer vins a viticultors i reforçar i promoure el sector vinícola del territori i del país. S’ofereix tot el servei de producció des de l’entrada del raïm fins al vi embotellat, etiquetat i encaixat, és un servei integral o parcial segons les necessitats. I la cobertura també es dona a petits productors”, explicarà Bernadette Miquel.
 
“Als inicis vam posar un anunci, però com que estem en contacte amb molts altres productors, ràpidament es va escampar la veu. La primera anyada de Clos dels Guarans de Jordi Raventós es va fer a Cal Costas, per posar un exemple. Ens vam trobar al ViJazz i d’allà va sorgir la col·laboració. Ara estem gairebé complerts perquè tenim molt clar que cada projecte és únic i ens hi impliquem al 100% i això és el que marca el ritme d’acceptació de noves propostes”, explicarà Martí Giralt. A Cal Costas vinifiquen projectes tan dispars i singulars com Cal Cabellut, Can Bufi, Argilós Wine, Vins l’Apical, ABWines, Vins So de tardor, Lluch&Llopart, Còsmic Vinyaters, 5quarteres i Amor per la terra. L’espai pot arribar a acollir una vintena de projectes diferents i arribar a un sostre de 140.000 ampolles. La marca de la casa, Miquel Jané, arriba a les 25.000 anuals.
 

Foto: Miquel Jané


“El que tenim és un espai brutal per a petits projectes. Hi ha qui té vinya però no celler. Cal Costas és una molt bona opció per iniciar-se i trobar un canal de venda. Si més endavant volen fer el seu propi celler, fantàstic”, dirà Martí Giralt. Ell ha estat l’impulsor de la iniciativa i n’és el coordinador. I la seva participació en cada projecte que entra al celler, és diferent: Llogar l’espai simplement, col·laborar en l’elaboració de vi o fer assessorament enològic. “Hi ha qui deixa el raïm perquè té altres feines, però n’hi ha que hi viuen i el fan o el fem plegats al detall”, matisarà. “M’agrada fer vi i miro d’orientar a qui no coneix el sector a fons, en coses creatives i diferents. Per exemple, amb raïm d’una vinya vella de xarel·lo, he proposat al seu propietari de vinificar-lo de tres maneres diferents: un ancestral, un vi jove i un de criança amb barrica de castanyer. Amb el Salvador Batlle, que té la seva dinàmica pròpia de treball, ens complementem. Però hi ha pagesos que em pregunten i els dono consells perquè també conec el mercat. Per exemple, he suggerit elaborar un muscat brisat... perquè no se’n troben. Hem d’aconseguir trencar esquemes, ser innovadors i atrevits perquè si has d’anar a vendre, el client et demanarà coses diferents. I m’agrada que la gent que entra a Cal Costas es deixi portar”.
 
És conscient que el viver de celleristes  que han creat era un espai necessari i urgent. El 2015 es va posar en marxa “però ha estat determinant en els últims 3 anys i  la verema de 2020 va ser intensa”, reconeixerà Giralt. I afegeix: “De fet, al Penedès sempre se’n parla de la creació d’un com el de Barberà de la Conca... però no s’ha acabat de concretar mai”. De tota manera, Cal Costas ja cobreix aquesta mancança i ho fa des de la iniciativa privada sense comprometre diner públic. Per formalitzar l’entrada, empresa i elaborador signen un contracte que es renova anualment. I en el document es fixen les condicions de preu, verema, retirada del vi... “Mai ha fallat ningú, hi ha per sobre de tot compromís i confiança”, assegurarà Martí Giralt.
 
La meitat dels elaboradors que treballen a l’espai, fan vi de mínima intervenció. N’hi ha que són dins de DO i altres fora. “Ja ho veus en el mercat, la tendència és aquesta. La majoria dels que vinifiquen a Cal Costas són vins naturals, només un 40% són convencionals. És una radiografia del que està passant i del que vindrà”, comenta el seu coordinador. “Els elaboradors estan contents i és un punt de trobada de molta gent. Ens donem solucions per als problemes que ens apareixen. I compartir espai no és anar a copiar res a ningú, perquè hi ha el secret professional. Però coincidim en un mateix entorn diferents maneres d’entendre el vi i això ens enriqueix”, dirà Giralt.
 

Vista aèria de Cal Costas. Foto: Miquel Jané


L’èxit de la iniciativa el confirma que cada setmana continua rebent trucades noves: “Em pregunten constantment per l’espai. Ara ja estem en el punt de poder seleccionar l’estil de projectes que arriben i hem fet un grup interessant”, dirà Martí Giralt. Cal Costas és una oportunitat al Penedès per reactivar un sector que continua patint pels preus irrisoris amb què es paga sovint el raïm: “De tres o quatre anys cap aquí, el preu ha baixat molt. Fer un celler és embargar-se la vida, però una solució és vinificar el raïm propi. I veiem que funciona. Fins el moment, tot rutlla i estem donant vida a un espai que estava al 50%. A més hi ha un diàleg entre generacions interessant, tenim pagesos joves i no tant.  I és un espai que ens permet identificar també vinyes velles de viticultors de la zona que ens diuen que estan avorrits de regalar el seu raïm. I aleshores els apoderem i fan el seu vi aquí”, reconeix Giralt.
 
L’esperit del cooperativisme reviu amb projectes essencials com aquest. Segurament els vins que surten de Cal Costas no navegaran com ho van fer anys enrere els de la marca Miquel Jané, però sí que volaran lluny gràcies a les facilitats i el saber compartits.  

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 2 comentaris
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Plaques fotovoltaiques al celler del Priorat de Família Torres
Plaques fotovoltaiques al celler del Priorat de Família Torres
El celler ja ha reduït un 34% la petjada de carboni en relació amb el 2008 segons el balanç auditat del 2020
Il·lustració d'Estefanía Garcés
Il·lustració d'Estefanía Garcés | @naturaljuice_bcn
L'Estefanía Garcés ens explica com es fan els vins de maceració carbònica i quines diferències hi ha amb els vins joves
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés | 4 comentaris
Segons el cap d'enologia del Grup Freixenet, el primer en tocar físicament una ampolla Freixenet és el consumidor quan la treu de la caixa