“El vi simbolitza la nostra cultura i la civilització com a pocs aliments més, llevat del pa i l’oli. Té un origen remot, antiquíssim, del qual ens arriben notícies per Heròdot, Hesíode i el geògraf Estrabó. Aquests escriptors localitzen les primeres vinyes a Babilònia, a la mar Càspia, a Síria, a Israel i a Egipte, on només els esclaus bevien cervesa. Però on la vinya s’implanta amb força és a la vora d’aquesta mar petita i casolana que és la Mediterrània, focus des d’on es reparteix per tot el món juntament amb la cultura, l’art i el pensament, que també han tingut l’origen a la riba de la nostra mar.”
 
“Aquesta plaquette ha estat tot un any sepultada per la pandèmia”. La periodista i editora de Vibop Edicions, Montse Serra, es refereix a “Bodegons amb ampolla de vi”, el novè títol de la col·lecció Envinats, un volum que conté tres conferències impartides per l’enòleg Eduard Puig i Vayreda a la dècada dels 80. “El 13 de març de 2020 la recollia de la impremta i l’endemà ens confinaven”, afegeix. Més de 12 mesos de batec tímid entre mans lectores per la impossibilitat de presentar-la en societat. Després de tres intents, entre restriccions i limitacions per la pandèmia, tornen els dies harmònics i inspiradors on s’estrenyen els vincles entre la literatura i el vi. Enmig d’un mar verd de vinyes que es fon amb el blau Mediterrani, el celler Alta Alella acull la presentació d’aquest volum, un diumenge de cel inestable. El pols, però, l’acabarà guanyant el sol. I esdevindrà metàfora, perquè hi ha el convenciment compartit que els temps més anodins ja els hem deixat enrere.
 
Amb el so de fons de puputs, tallarols i merles, Montse Serra explica que la col·lecció Envinats de Vibop Edicions vincula el vi amb les arts i la creació. “El vi hi apareix de forma sorprenent però mai embafadora. Des de la perspectiva històrica, creativa, filosòfica… Ens volem vincular amb el món del vi històricament però des de la contemporaneïtat”, comenta. Les tres conferències de Puig i Vayreda (Figueres, 1942-2018) que omplen aquest novè volum, el defineixen molt bé. Com a enòleg erudit que va ser, referent i amant de diferents disciplines artístiques. I des de la dimensió més personal i humana el retrataran el seu fill Oriol Puig Bordas i els enòlegs i amics Jordi Pujolràs i Josep Maria Pujol-Busquets, que acompanyen Montse Serra a l’acte de presentació.
 
“La nostra era una amistat atípica”, diu Pujolràs. “Perquè només coincidíem en tres coses: en la cultura, en el bon vi i en el bon menjar. I amb això ja tiràvem”, afegirà. La seva relació neix precisament a Alella, quan Pujolràs substituirà d’enòleg a Puig i Vayreda quan se’n va a fer el servei militar a la marina. “A ell li agradava la lírica, a mi el jazz. Però aquest tema també el deixàvem sempre de banda”, comenta. “Era un home més de lletres que de ciència tot i que va estudiar enologia. Era un home de litúrgia, de coneixement històric i molt profund, que va viure en un espai i en un temps equivocats. Perquè ni el país ni el moment estaven preparats per entendre’l”, explicarà l’altre gran amic, Josep Maria Pujol-Busquets, propietari d’Alta Alella. “Va apostar pel món del vi anglosaxó, quan ell representava les arrels, la tradició i tot el que el vi té de civilització. Era un personatge important, amb un únic defecte -que tots en tenim molts de defectes, eh-, el seu era vendre el producte. Però el més important és que gaudia del vi en profunditat perquè ho coneixia tot”.
 
El perfil humanístic de Puig i Vayreda es fa lloc a la conversa. Oriol Puig ho contextualitza: “La inquietud per les lletres hi va ser sempre i era heretada del seu pare que era oculista a Figueres però també crític d’art. L’Eduard va créixer en aquest context d’efervescència cultural, però acadèmicament es va formar en un altre àmbit. I no va deixar mai aquestes dues vessants”. “El jardí de Dionís és el millor llibre que he llegit mai. Relata i relaciona el món del vi amb un punt de rauxa i d’ironia que has de llegir sempre entre línies”, dirà Pujol-Busquets.

La presentació de la plaquette transcorre entre anècdotes i vivències compartides. Se cita a Josep Pla en diferents ocasions però el fill aclarirà que “no eren amics, només s’havien conegut”. “El meu pare era melòman, culte i es coneixia la terra poble a poble, resseguint les vinyes... Les caminava totes... Era una persona cultivada però també en la seva feina d’enòleg tenia una relació molt estreta amb els pagesos i els paisatges”. L’Empordà era el seu univers i se sentia empordanès per sobre de tot. Un altre dels seus grans plaers era la gastronomia. “Recomano que llegiu Els platillos de l’Empordà...”, puntualitza Pujolràs. “Gaudia de la conversa i de l’amistat, tant com de la cuina. Podíem fer sobretaules de moltes hores. Era arrauxat i perfeccionista”, afegirà Pujol-Busquets. “Era un gran treballador, auto-exigent i les conferències les preparava amb metodologia i estudi. Hi havia un treball específic per a cadascuna d’elles”, recorda Oriol Puig. Montse Serra matisa: “Quan preparava la presentació d’El jardí de Dionís a Alella que finalment no vam poder fer per la seva mort sobtada, em va trucar fins a tres vegades per lligar tots els detalls”. 

Era un erudit que gaudia dels petits grans plaers. I llaminer. El fill recorda com li agradaven les flaones de l’ara pastisseria Fàbrega de Figueres i la garnatxa dolça de l’Empordà que, en més d’un tast professional, s’empassava, enlloc d’escopir. La saviesa literària i artística d’Eduard Puig i Vayreda vinculada al vi deixa un text fecund a la plaquette, la tercera de les conferències. Pujolràs recorda que “sempre que el telefonava, de fons, s’hi sentia òpera”. I tant ell com Josep Maria Pujol-Busquets  s’entretenen a recordar com era l’acollida a casa seva, amb la taula parada de forma exquisida, sempre. “És on vaig beure per primera vegada Y d’Yquem”, revela el propietari d’Alta Alella. “Era molt bon cuiner, el rissotto a la milanesa li quedava perfecte”, afegeix Pujolràs. “I escrivia el menú sobre la taula amb lletra precisa i i la decoració escaient”, insisteix Pujol-Busquets. I es vestia amb la camisa de xef. I en Josep Roca el va descriure com “el savi homenot de vi del jardí diví empordanès”.
   
I en un altre jardí diví, al Maresme, el seu nom segueix ressonant i inspirant. “El trobo a faltar, al teu pare”, dirà Pujol-Busquets a cau d’orella al fill. I Oriol Puig Bordas assenteix amb el cap i es reconeix en l’enyorança. Per homenatjar-lo, l’amfitrió comparteix un Alta Alella 10, una joia enològica del celler. Un cava gran reserva brut nature de 2010, de viticultura ecològica i fermentat en bóta durant 10 anys. Raïms de chardonnay que creixen en sòls de sauló al Torrent de Vallcirera, reconegut pel Consell Regulador del Cava com un paratge qualificat. Alta Alella 10 és elegant i fi, profund, amb moltes capes, amb matisos que van de la flor a la fruita. Acidesa vibrant i una subtilitat exquisida. A Alta Alella el defineixen com un “cava de col·lecció, la promesa d’un gran vi, la demostració que el pas del temps aporta una elegància distingida”. Una elecció sublim per celebrar l’activitat que s’inscriu en el programa Sant Jordi als Cellers de l’Associació d’Elaboradors de Cava. Després de mesos d’intermitència per la pandèmia, l’enoturisme a Alta Alella es reobre definitivament, enllaçant saviesa i elegància. Teixint complicitats entre lletres i vi.
 
“Potser algun dia, brindant amb un cava alegre i espurnejant, flotaràs per damunt de tota la gresca del moment i eufòric, entre núvols, entrellucaràs la silueta d’un celler modernista d’arcada esvelta o les barbes venerables d’un savi desconegut, però a qui saps que li has d’agrair quelcom remot i important, al moment d’alçar la copa per damunt de tots els cants. No, el viatge (com el del déu adolescent Dionís) pot durar, ha de durar tota una vida, i, si tu vols, et transportarà a un món màgic d’evocacions, d’enyors i de presències que potser t’ajudaran a somniar el futur per poder suportar el present, que en definitiva és acostar-se a la veritat, si això existeix en algun lloc.”