Advertisement

“La sostenibilitat és un pas endavant basat en el coneixement profund del sòl, la planta i les tècniques productives”

Entrevistem a Lluís Giralt Vidal, tècnic investigador del Servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia de l’INCAVI

La concentració de coure a les vinyes catalanes està per sota els nivells de risc

| 18/03/2021 a les 09:29h
Especial: Formació
Arxivat a: Entrevistes, sostenibilitat a la vinya

Lluís Giralt, investigador i tècnic de l'INCAVI Foto: INCAVI


Lluís Giralt suma quasi vint anys a l’Institut Català de la Vinya i el Vi, l’INCAVI. És investigador i tècnic especialitzat en viticultura i producció experimental del Servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia de l’INCAVI des del 2002, i després d’una dilatada trajectòria en el Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya (1989-2002). L’entrevistem per conèixer de primera mà les tasques que duen a terme en matèria de recerca i desenvolupament des d’aquest Centre Públic d’Investigació al servei de l'activitat productiva vitícola i enològica nacional. Concretament, en matèria de sostenibilitat, un terme tan vigent i significatiu com aparentment confús i sovint d’ús arbitrari. En tot cas, un repte pel sector agrari i de la viticultura.

“Hem de treballar perquè l’enosostenibilitat sigui una definició global del sector, no una diferenciació entre empreses”, afirma Giralt. Des de l’INCAVI, a través de l’estudi i la investigació. I des del sistema productiu a través de l’autoresponsabilitat i “el treball desenvolupat en el marc de les bones pràctiques, aquelles que busquen la continuïtat d’un sistema agrari entès en el seu conjunt (...)”. Un sistema basat en la relació total entre sostenibilitat, ecologia i medi ambient:Hem de tenir clar el fort lligam del cultiu de la vinya amb el seu entorn i la importància de tenir-hi cura”. En aquest sentit, es mostra positiu i confiat: “el sector és totalment receptiu a treballar per una sostenibilitat del sistema productiu”.
 
Lluís, quina feina desenvolupes a l’INCAVI?

Formo part del Servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia, que engloba tots els serveis tècnics i d’investigació de INCAVI, i més concretament de la secció de viticultura i producció experimental. Desenvolupem estudis en diferents aspectes que creiem poden ser una millora en el conreu de la vinya, amb objectius de sostenibilitat del conreu, d’adaptació al canvi climàtic, i de seguretat en les condicions de treball dels viticultors, entre d’altres, sempre tenint en compte la millora de la qualitat del producte final que en el nostre cas és el vi. Aquestes accions les fem tant des de l’estudi i la investigació pròpia, amb la col·laboració amb centres de recerca, com amb la col·laboració estreta d’un sector vitivinícola cada cop més tecnificat i conscient dels reptes que té la viticultura a Catalunya.
 

Vinya ecològica del celler del Priorat Clos Galena. Foto: Clos Galena


Un d’aquests reptes és la sostenibilitat. Contínuament en sentim a parlar. En el sector del vi, molts cellers incorporen la paraula sostenibilitat com un valor corporatiu i una pràctica comuna. Però què significa exactament la sostenibilitat?

Personalment entenc la sostenibilitat com el treball fet en el marc de les bones pràctiques, aquelles que busquen la continuïtat d’un sistema agrari entès en el seu conjunt. Parlem del sòl que és possiblement l’actiu principal del sistema i que cal mantenir viu i fèrtil. Parlem de la planta, de la recerca de les millors varietats capaces d’adaptar-se a l’entorn amb un creixement equilibrat i que produeixin la màxima qualitat, i finalment ens referim al viticultor, de les feines que fa, de tota la saviesa que aplica per tal que les plantes es desenvolupin en les millors condicions i es produeixi un raïm sa i de qualitats alimentàries òptimes. I tot això passa per un rendiment econòmic adequat que faci possible la continuïtat del sistema.

Podem afirmar que les pràctiques sostenibles són avui una necessitat responsable, fins i tot una exigència en tot model de negoci present? En aquest sentit, creus que augmentaran les mesures de control i estudis com el que heu realitzat per avaluar l’ús del coure en sòls de vinya ecològica? Els cellers del futur seran sostenibles o no seran?

Podem afirmar que les bones pràctiques són una base del treball del viticultor i dels cellers. En aquest aspecte l’INCAVI, amb diversos agents del sector, està preparant una enquesta per valorar la sostenibilitat de les empreses vitícoles, una enquesta que permet un exercici d’autoavaluació, amb l’objectiu pedagògic i cap a una millora gradual. Les normatives i mesures de control crec que es mantindran en aquells aspectes en els quals es puguin quantificar nivells d’afectació sobre la contaminació o la salut de l’aplicador i el consumidor. En els altres aspectes crec que s’ha d’anar cap a aquesta autoresponsabilitat que al final és la més efectiva.
 

Vinya ecològica del celler Coca i Fitó. Foto: Coca i Fitó


És correcte el terme “enosostenibilitat”?

És un bon concepte. Hem de treballar perquè sigui una definició global del sector, no una diferenciació entre empreses. Totes les empreses han de treballar sota criteris de sostenibilitat.

La superfície de vinya ecològica a Catalunya és del 42% -18.632 hectàrees- segons dades del Consell Català de Producció Agrària Ecològica, CCPAE**. Tenim dades o indicadors que ens permetin quantificar els cellers que són sostenibles?

No conec si hi ha aquestes dades en concret, però sí que et puc dir que l’objectiu és compartit totalment pel sector.  Per diverses raons. Una raó comercial, per què està clar que la societat demana un entorn més saludable, sense contaminació, més divers i lligat a la natura. I l’altra, per la mateixa voluntat del viticultor i de l’elaborador que volen viure en un entorn saludable i utilitzar eines el màxim segures. I ho vol fer durant anys, col·laborant en la mitigació del canvi climàtic i reduint al màxim les emissions de CO₂ vol mantenir aquest modus vivendi. El sector és totalment receptiu a treballar per una sostenibilitat del sistema productiu.

Tot i això, hi ha molt camí a recórrer encara perquè la pràctica agrícola – vitícola sostenible sigui la dominant?

La viticultura és un cultiu amb una gran tradició al nostre país, i per tant molt adaptat a l’entorn físic i social. Crec que els nostres avantpassats feien una viticultura sostenible i molt integrada en l’entorn. Des de principis del segle XX, amb la mecanització i intensificació del cultiu, es van introduir pràctiques que modificaven aquest equilibri que s’havia implantat al llarg de generacions. En els darrers anys hi ha hagut una correcció molt important en les pràctiques vitícoles per tornar a aquesta situació més equilibrada. Però aquesta correcció no ha estat un pas enrere, sinó que s’han incorporat aquelles tecnologies, sistemes i coneixements que són útils per aconseguir els objectius de sostenibilitat dels que parlem actualment.

Com ara?

Ens podríem referir a tècniques de poda i formació, a la gestió del sòl, a tractament de fertilitzants, a noves tècniques de control de plagues, etc., etc. Naturalment hi ha un llarg camí a recórrer perquè les condicions no són permanents en el temps. La situació de canvi climàtic és el factor que més condiciona en aquests moments l’estabilitat dels mètodes vitícoles, però també la possibilitat de noves plagues és un factor a tenir molt en compte. La sostenibilitat és un pas endavant basat en el coneixement profund del sòl, la planta i les tècniques productives.

I quina relació estableix la sostenibilitat amb l’ecologia i el medi ambient?

Hi ha una relació total. Crec que no s’ha de considerar el medi ambient com extern a la producció de raïm, sinó que l’entorn que rodeja la vinya és part de la viticultura. Tant des del punt de vista paisatgístic, com en el de reservori de fauna útil en el control de plagues, com a font de biodiversitat, entre altres aspectes. En aquest sentit l’INCAVI està treballant en la incidència de la biodiversitat de l’entorn sobre les característiques organolèptiques del vi. Més enllà de les normatives que defineixen l’agricultura ecològica, biodinàmica o integrada, cal tenir clar el fort lligam del cultiu de la vinya amb el seu entorn i la importància de tenir-hi cura.
 

Vinya ecològica del celler del Montsant Vinyes Domènech. Foto: Vinyes Domènech


Quin paper juguen les administracions i organismes com l’INCAVI en difondre pràctiques sostenibles agrícoles i la producció agroalimentària ecològica?

L’INCAVI pren el paper d’estudiar noves pràctiques, valorant la seva adequació a la viticultura catalana i d’optimitzar les que ja tenim per adaptar-les a noves situacions. Els resultats de la investigació i els estudis es difonen al sector que serà qui finalment les aplica. Treballem per obtenir coneixements i expertesa per poder donar informació rigorosa que permeti al viticultor valorar l’oportunitat d’aplicar noves tecnologies en les seves condicions.

Em pots citar algun exemple?

Hi ha nombrosos exemples, un seria l’estudi de l’aplicació de cobertes vegetals permanents a la vinya, en el que durant anys hem valorat, i encara ho fem, l’aplicació d’aquesta tècnica en diferents condicions. Una altra línia que es treballa des de la creació de les estacions enològiques, és l’estudi de varietats, definint el seu comportament agronòmic i potencial enològic. Crec que al viticultor no se li han de proposar fórmules concretes (perquè no existeixen), el que vol és una àmplia base d’informació per poder valorar les diferents propostes en les seves pròpies condicions i segons el producte que vulgui oferir al consumidor.

Quins altres estudis o accions es duen a terme des de l’INCAVI per incentivar la producció agroalimentària ecològica i la conversió de ‘convencional’ a ecològic?

Actualment estem treballant -conjuntament amb el servei de sanitat vegetal i diverses ADV i empreses- molt intensament en la gestió dels tractaments de Cu, en l’objectiu de la reducció de les dosis a aplicar ja sigui per una optimització dels tractaments realitzats com en l’estudi de noves matèries fungicides. La reducció de les dosis de Cu en el control del míldiu, és un dels principals reptes que té la viticultura ecològica actualment, tal com s’ha pogut comprovar amb molta cruesa durant el 2020. També estem treballant en l’estudi de varietats resistents a míldiu i oïdi, caracteritzant el comportament de varietats obtingudes en projectes com VRIACC (una iniciativa de cellers privats) o per empreses seleccionadores com Agromillora. Un camp que obre moltes possibilitats i del que crec, en els anys vinents en sentirem molt a parlar, ja que pot suposar canvis importants a la viticultura.

Quins altres estudis de recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica es duen a terme des de l’INCAVI -o hi ha previst dur a terme?

A part dels que hem anomenat, estem treballant per realitzar estudis en el camp de la fertilització orgànica, també treballem en temes de mulching per la gestió de les adventícies en vinyes en pendent. L’altre repte que tenim és l’adaptació a les condicions provocades pel canvi climàtic, en el que estem treballant en temes com la gestió de l’aigua, tant en reg com en secà, la gestió de la vegetació per intentar endarrerir la maduració, l’estudi de varietats autòctones que s’adaptin més a les noves condicions. De temes per treballar i intentar millorar no en falten. A escala de celler i de tècniques enològiques treballem per seleccionar noves soques de llevats i bacteris làctics que ajudin a millorar els problemes d’acidesa total, grau alcohòlic, d’ús de SO2, etc., dins els processos de vinificació. També col·laborem amb els cellers per aconseguir soques autòctones pròpies de cada terroir.

A més del Coure, quins altres materials pesants hi ha a controlar a la vinya?

El Coure és un metall pesant que s’introdueix a la vinya com a fitosanitari en els tractaments contra el míldiu. Com hem pogut observar en l’estudi realitzat per l’INCAVI, aquesta aportació tot i que ha sigut constant i llarga en el temps, no ha incrementat de manera alarmant els nivells de Coure en el sòl. Ara mateix tenim una situació controlada a les vinyes de Catalunya i s’està treballant per reduir encara més aquest efecte contaminant. L’altra possible entrada de metalls pesants és per la fertilització o l’aigua de reg, aquests dos factors estan molt regulats per la normativa i, excepte en casos molt concrets, no ha suposat problemes a la viticultura.
 
**
Dades del 2019 del CCPAE:
http://www.ccpae.org/docs/estadistiques/2019/04_2019_cultius_2019.pdf

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Imatge il·lustrativa
L’Olivera iniciarà la replantació de la vinya aquest abril amb la mirada posada en recuperar varietats blanques tradicionals de la zona, segons apunten diferents estudis històrics
Imatge il·lustrativa
Aquesta setmana us proposem un vi blanc, un vi negre i un cava rosat, tots tres vins del Penedès
What the Food s'estrena! Primer vídeo d'aquest nou canal de gastronomia