Advertisement

Jaciments arqueològics

​La petjada de cultiu de vinya més antiga de Catalunya, a l’Urgell

Trobem una sèrie de retalls que son rases de vinya i d’altres arbres fruiters i al seu interior hi va aflorar molt de material antic, amb centenars de fragments ceràmics...

Podem afirmar que a les comarques de Lleida hi ha evidencia de traces agrícoles ibèriques

​The Wine Truck, un bar de vins itinerant 100% català

| 02/03/2021 a les 08:06h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Per aprendre'n, petjada de cultiu de vinya
Imatge il·lustrativa
“No és una troballa recent, però això no li treu mèrit”, explica l’arqueòleg Rafel Jornet Niella, professor a la Universitat de Barcelona i a la Pompeu Fabra. Probablement habitem un dels moments de la història amb més ganes de resseguir-la. Àvids de trobar les arrels que ens narrin i que evidenciïn d’allà on venim. I que tanmateix constatin la importància, també, d’allò que tenim entre mans.
 
Ell va dirigir les excavacions realitzades el 2005 al jaciment de Sifons de l’Horta, a Sant Martí de Maldà, a l’Urgell, que van posar al descobert un nucli rural ilergetà amb nivells d’època medieval i ibèrics, amb vestigis de plantacions de vinya del segle III aC. Son les rases més antigues que mai s’han trobat a Catalunya, amb estrats on va aparèixer material ceràmic abundant. El poeta lleidatà Josep Vallverdú va escriure que “la Vall del Riu Corb és un lloc privilegiat, una mena de paradís de l’encantament i de la delícia immorible”. És plena de petits cellers que busquen fer visible la seva singularitat i potser tenen ara en l’arqueologia una oportunitat per apuntalar el seu relat històric i prendre consciència de la dimensió i de la importància de la vinya a la DO Costers del Segre des de temps protohistòrics.
 

El jaciment es va localitzar mentre es realitzaven les obres d’ampliació de la carretera local de Sant Martí de Riucorb a Maldà, en una parcel·la situada en un turó que ara està destinada a la producció del cereal però que té finques veïnes dedicades al cultiu de la vinya. Les restes documentades estan isolades, un aspecte que segons la literatura arqueològica és freqüent en altres jaciments de característiques similars. L’ocupació més antiga constatada a Sifons son dues rases, una de les quals de forma rectangular que contenia una gran quantitat de ceràmica, fins a 723 fragments, de formes molt diferents, d’entre les quals en destaquen 8 peces amb el perfil gairebé complert. La troballa d’una petit bol de forma lamboglia 21/25 (de vernís negre) fabricat a la colònia focea de Rodes, a l’Alt Empordà, és l’element més característic que proporciona la cronologia del segle III aC.

Entre els materials d’importació, s’hi van trobar quatre fragments d’àmfora púnica ebusitana. Quant a les ceràmiques ibèriques, el jaciment de Sifons va deixar al descobert un vas bicònic, peces de transport i emmagatzematge domèstic (àmfores), sis tenalles carenades de vora plana, olles globulars amb decoració pintades, i una gerra de nansa de cistella. També una gerra tipus enòcoa amb decoració pintada de semicercles concèntrics i ceràmica de cuina diversa.
“Amb motiu de les obres a la via es va localitzar una sitja medieval al talús de la carretera i quan hi vam entrar, vam ampliar el radi d’excavació. La curiositat comença quan propers a la boca de la sitja trobem una sèrie de retalls que son rases de vinya i d’altres arbres fruiters i al seu interior hi va aflorar molt de material antic, amb centenars de fragments ceràmics. És una rasa totalment inèdita a Catalunya perquè no n’ha sortit cap més i ara podem afirmar que a les comarques de Lleida hi ha evidencia de traces agrícoles ibèriques”, explica Rafel Jornet. Segons consta a l’informe arqueològic, “la documentació de la rasa permet proposar la hipòtesi que es podria tractar d’un element fossilitzat de traces agrícoles de conreu. Altres casos similars ens remeten a rases de vinya protohistòrica, com  és el cas del jaciment grec d’època hel·lenística de Saint-Jean du Désert a Marsella, datades entre els segles IV-II aC, i també s’han interpretat així en els camps del voltant de la colònia romana de Nimes o l’excavada a la ciutat portuària de Port-Ariane a Lattes (França)”.
 
L’arqueòleg Rafel Jornet explica que fa relativament poc, a Huelva, també es van localitzar rases de vinya en el context del bronze final, molt vinculades al moment d’arribada dels colons fenicis: “Les troballes ens van donant un nou horitzó i posen en evidencia la importància del conreu de la vinya just en el moment de la seva implantació, que és ràpida. A 15 quilòmetres de Sifons, al poblat iber i romà dels Estinclells (Verdú), vam localitzar també una premsa a l’interior d’un habitatge, la qual cosa ens indica que els poblats ibèrics tenien capacitat de gestionar la vinya i un paisatge agrícola especialitzat en el seu cultiu”. En qualsevol cas, l’informe arqueològic de Sifons de l’Horta diu que “futurs estudis arqueobotànics permetran conèixer millor aspectes agrícoles, les relacions entre els habitants i el medi vegetal i l’evolució del paisatge antic”.
 
L’anàlisi del material de ceràmica ibèrica i la documentació de la rasa posen de manifest per tant que a l’Urgell hi va haver assentaments rurals o nuclis d’hàbitats dispersos. És més, l’estudi de l’excavació arqueològica signat per Rafel Jornet ha permès posar les bases per a la identificació “d’un tipus d’assentament que podria correspondre a un nucli especialitzat en activitats productives i/o artesanals de la cultura ibèrica”. El mateix document científic es lamenta de “l’escassedat de projectes de recreació prohistòrica a les Terres de Ponent, llevat de les excavacions preventives o d’urgència, el que han situat aquestes comarques en un fort desequilibri respecte d’altres territoris catalans”.
 
“La troballa a Sifons d’Horta és important en el context de la viticultura a Catalunya, perquè sovint parlem de premses, llavors i de consum del vi, però poques vegades podem indagar en una rasa que evidencia la presència de la vinya. A Catalunya és l’única que tenim i a més a més la rasa era plena de materials arqueològics que permeten datar-ne l’antiguitat”, explica l’arqueòleg Dani López, codirector del jaciment de la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès. “La dinàmica de la investigació ens diu que amb el temps podem trobar més traces de cultiu. Sempre dic que la Font de la Canya no és l’origen de res, sinó que és un testimoni més. I si apareixen altres jaciments amb llavors i tinences més antigues, serà molt benvingut. Tot és molt incipient encara, per bé que portem anys excavant en aquesta direcció”, afegirà.
 

Centre d'interpretació del Jaciment ibèric de la Font de la Canya

 

La Font de la Canya és un jaciment molt ric que ha testimoniat els orígens del vi a Catalunya: 2.700 anys d’història, per tant, presència en època ibèrica, abans que grecs i romans estenguessin i perfeccionessin el cultiu. “A Lleida hi ha jaciments molt emblemàtics com la fortalesa dels Vilars a Arbeca, on s’ha localitzat una premsa del segle V, més antiga que la de la Font de la Canya, que va funcionar durant l’ibèric antic i que posteriorment es traslladada d’espai.

I fa dos anys es va excavar una cisterna on es van trobar llavors de raïm de la millor forma conservada, per humitat, enlloc d’estar carbonitzades o mineralitzades com les nostres, de manera que contenen més informació genètica”, explica Dani López. Els arqueòlegs esperen en candeletes conèixer-ne els resultats perquè d’ells se’n poden derivar nous emparentaments per seguir dibuixant la història vitivinícola a les comarques de Ponent. “Tant a Costers del Segre com a la Terra Alta -amb les excavacions al Coll del Moro- tenim evidències científiques que poden, no només apuntalar el relat històric, sinó també donar-li un valor afegit. El territori s’ha de fer seu el discurs arqueològic, com ha passat al Penedès”, proposa Dani López. Tant és així que la DO Penedès va renovar fa pocs anys la seva imatge i la va vincular al peveter amb el bust de la deessa Demèter que s’havia localitzat en una sitja de la Font de la Canya, per comunicar l’autenticitat i l’elegància dels seus vins.
 

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Imatge il·lustrativa
L’Olivera iniciarà la replantació de la vinya aquest abril amb la mirada posada en recuperar varietats blanques tradicionals de la zona, segons apunten diferents estudis històrics
Imatge il·lustrativa
Aquesta setmana us proposem un vi blanc, un vi negre i un cava rosat, tots tres vins del Penedès
What the Food s'estrena! Primer vídeo d'aquest nou canal de gastronomia