La restauració del país està molt tocada per la pandèmia. Les últimes mesures decretades pel govern que permetran, a partir de dilluns, obrir una hora més als bars i restaurants per fer esmorzars i dinars, no albiren cap recuperació del sector. El confinament comarcal tampoc. El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, demana als governs un pla que estabilitzi els negocis amb ajudes directes, bonificacions d'impostos i condonacions d'uns crèdits ICO que el sector va demanar pensant en una crisi de tres mesos.

Sergi Cortés: Per on passa la situació del sector de la restauració en aquests moments?

Roger Pallarols: Doncs la situació no pot ser més crítica. Fa gairebé un any que vivim en un forat econòmic que colpeja especialment les grans ciutats com Barcelona. La Covid impacta especialment les ciutats que depenen de la mobilitat, perquè la pandèmia no ens permet moure'ns ni ens ho permetrà durant una temporada massa llarga. Lamentablement la restauració és un damnificat molt directe.

"Un 25% de la restauració de Barcelona ja ha tancat per dues raons, per la mateixa mobilitat restringida i per les restriccions del govern."

I tenim un altre problema, un escenari de restriccions permanents que fan molt difícil l'equilibri entre ingressos i despeses o inclús assolir un deute assequible al futur. No només tenim el sotrac de la mateixa pandèmia que suspèn la mobilitat internacional sinó que tenim a tota la resta d'empreses que depenen del consum local amb una situació francament delicada.

Teniu xifres de negocis que ja han tancat?

Calculem que al voltant d'un 25% de la restauració de Barcelona ja ha tancat per dues raons, per la mateixa mobilitat restringida i per les restriccions del govern. Les previsions ens diuen que un terç de la restauració no obrirà i si no hi ha un relaxament en les restriccions que permeti estabilitat en el funcionament d'aquests negocis, podem arribar a perdre en els pròxims mesos més del 50% de bars i restaurants.

"La restauració és una de les nostres grans indústries i pot arribar a impactar un 30% del PIB per la quantitat de sectors i subsectors que en depenen"

Això és un dany importantíssim pel sector, més de 80.000 persones hi depenen directament, però també és un dany per la ciutat i per la nostra economia. La restauració és una de les nostres grans indústries i pot arribar a impactar un 30% del PIB per la quantitat de sectors i subsectors que en depenen. És irresponsable no haver estat capaços de trobar una certa estabilitat d'una indústria essencial a la nostra ciutat perquè el resultat de la lluita contra la pandèmia no pot ser la ruïna col·lectiva. No pot ser que no tinguem cap capacitat de reactivar la nostra economia.

El perjudici per la pandèmia l'estan patint per igual les empreses grans que les petites? Afecta per igual a tota mena de negocis?

Contra tot pronòstic, les empreses que semblaven més fortes, s'han vist més atrapades perquè el volum de despeses mensuals és més difícil de suportar. Un negoci familiar potser té més capacitat d'adaptació, però és una crisi que s'està emportant a tothom; empreses grans, petites, joves, consolidades... Lamentablement moltes famílies estan atrapades en un procés d'endeutament després d'una previsió d'una crisi de tres mesos i no de més d'un any com apunten les previsions. Tot el sector està a l'UCI.
 
Quina part de culpa tenen els governs?

Sempre explico el mateix, els que ens governen ara, o els que hi hagi després de les eleccions, per molt bones intencions que tinguin de reactivar l'economia, que no dubto que les tenen, no tindran la capacitat de fer-ho. Per molt bones intencions que tinguin, sense empreses no es reactiva cap economia.

"S'havia de fer un exercici compartit, no fàcil, de buscar un equilibri entre la lluita contra la crisi sanitària i la lluita contra la crisi econòmica"

Hi ha hagut falta de previsió després del primer confinament al març?

L'error més greu dels governs català I espanyol és no entendre que al maig, quan vam aixecar el confinament, no havíem vençut la Covid. Tots els experts ens deien que la pandèmia ens donaria diversos ensurts fins que no assolíssim la immunitat de grup, però també sabíem que la solució no podia ser posar el fre de mà i no deixar que la gent es guanyi la vida. S'havia de fer un exercici compartit, no fàcil, de buscar un equilibri entre la lluita contra la crisi sanitària i la lluita contra la crisi econòmica. Tinc la sensació que no han encertat analitzant aquest diagnòstic i digereixen com a assumible el dany econòmic com si fos un dany que pot ser reparat en un futur i lamentablement no ho és. Les empreses que cauen i l'atur ens poden portar a un escenari amb una de les pitjors malalties, la pobresa.

Puc disculpar els errors del principi, però ara ja fa uns quants mesos que sabem de què va tot això, i que l'única resposta sigui que davant d'un empitjorament dels números de la Covid tornem a castigar sectors estratègics i no posem cap recurs sobre la taula per fer que aquestes empreses no morin, és una estratègia que ens porta a una fallida. Estem donant a la pandèmia una altra victòria, que és la destrucció de les empreses de la restauració.
  Les ciutats europees més turístiques com poden ser Roma, Berlín, París... estan en la mateixa situació?

La crisi ha colpejat a tot arreu, però les grans ciutats som les més perjudicades. Les poblacions més petites, evidentment estan molt tocades per la pandèmia, però ho tenen més fàcil per trobar client autòcton. Barcelona no. Depenem dels aeroports, dels creuers, dels congressos, de les reunions de negocis... La nostra crisi és més profunda i és una crisi d'Estat perquè les grans ciutats són els motors dels estats. Espanya necessita motors com Barcelona o Madrid per reactivar la seva economia i aquestes ciutats difícilment tornaran a un ritme de funcionament normal fins que no es reactivi la mobilitat.

Sempre pensem amb el turista de vacances, però a una ciutat com Barcelona, la impacta igual o més el turisme de congressos, reunions i negocis?

Exacte. Probablement veurem abans l'arribada del turisme vacacional que el dels congressos o reunions de negocis perquè aquests requereixen unes programacions amb molta antelació i no s'estan duent a terme per la incertesa de la situació.

Ahir mateix es van comunicar noves mesures de relaxament, augmentant una hora pels esmorzars i dinars i passant a un confinament municipal...

Una vergonya. La restauració està tancada de facto des del 21 de desembre. El que avui ens anuncien és que estiguem seixanta dies tancats de facto sense cap ajuda. Sembla una almoina electoral. El que necessiten els restauradors és que els governs proposin un pla que estabilitzi els seus negocis, el seu equilibri entre despeses i ingressos, per protegir empreses i llocs de feina, i que proposin ajudes directes i bonificacions d'impostos, o condonacions dels ICO que es van donar pensant en una crisi de tres mesos.

"Des de la comoditat del salari públic és molt difícil entendre que un sacrifici de quinze dies més no és assumible per una pime o per un autònom"

Segur que els governs estan preocupats per la situació, i em consta, però ningú entén perquè el govern s'entesta a no aixecar el càstig a la restauració perquè s'ha demostrat que lamentablement pujaven els contagis amb la restauració fora de joc. Des de la comoditat del salari públic és molt difícil entendre que un sacrifici de quinze dies més és assumible des d'un despatx públic, però no des d'una pime o per un autònom. Em pregunto què hagués canviat si aquesta millora horària l'haguéssim tingut el 21 de desembre... Probablement res.

Com veieu des del Gremi el futur a curt termini?

D'entrada sense campanya de Setmana Santa. Com a mínim a Barcelona. Si milloren tots els números, pot haver-hi una mica de reactivació interna, però nosaltres necessitem recuperar el consum extern, amb clients internacionals. Si el calendari de vacunació avança a un ritme molt superior a l'actual, veurem si a l'estiu podem trobar-nos amb un escenari d'estabilització, però la recuperació del sector costarà més i hem de veure encara com ha afectat la crisi en el poder econòmic del nostre visitant internacional.