Veig un gran anunci, rebombori i aplaudiments per un conill que volta  per una vinya. Veig com s’omplen la boca de visques i paraules grandiloqüents  perquè uns ocells s’aturen en una bassa. Veig fotos i fotos de cavalls i mules treballant a les feixes quan la càmera s’hi posa.  Veig i escolto discursos sobre instal·lacions per xoriguers i ratpenats enmig de les finques. Veig pantalles i pantalles amb paraules com ara biodiversitat, ecologia, natural, biològic, biodinàmic… no veig enlloc agricultura.

Veig certificacions ecològiques d’ampolles amb raïms que no són de la finca certificada. Veig xais i gallines i no veig pageses. Veig professionals del discurs parlant de connexions amb les estrelles i la lluna. Veig cobertes vegetals amb adobs químics. Veig ecologistes tractant 15 vegades amb coure perquè “és clar, aquest any ja se sap”. Veig cellers de luxe per entrar-hi a viure gent rica i no pas per fer-hi vi. Veig vinyes per anar-hi a fer-se selfies amb la copa sota les bombetes de revetlla no pas per fer-hi madurar el raïm. Veig molts nassos ficats a dins les copes i poques orelles escoltant la terra, pocs ulls observant el sòl. Veig molts milions gastats en edificis i pocs gastats en estudis. Veig propietaris amb la cartera plena plantant en llocs ridículs i amb varietats absurdes. Veig concursos i medalles i poc autoanàlisi.
 
Veig molta ignorància fermentant en gerres de fang i dipòsits de pedra caríssims. Veig empreses vinícoles parlant de sostenibilitat i reciclatge i venent els seus vins per Amazon. Veig com es van buidant de significat paraules imprescindibles per entendre un ofici i una manera de viure. Veig com arriben els diners d’altres sectors i engreixen la bombolla. Veig la tristesa d’uns viticultors arruïnats. Veig com s’aplica un criteri burgès i industrial a una feina pagesa i artesanal. Veig propietaris regalant l’ampolla a l’amic perquè ells la tenen més llarga. Veig professionals del màrqueting i poetes frustrats fent de sommeliers. Veig poca terra, poca veritat. No veig consciència. Veig publicitat.
 
Però el problema no és només del vi. També en veig uns que van dient que hi ha d’haver una altra manera de viure mentre ens van ensenyant postaletes solidaries de gent voluntariosa i benestant. També veig un caldo que és “casero” i un que és natural de veritat. Veig un iogurt que cura i un cotxe que no contamina. I veig ministres i portaveus que ens omplen el cervell de mesures, accions i lleis per parar el canvi climàtic, però que cap govern ni industria compleix. I tampoc passa res per no complir-ho. No veig ni un sol gest, ni un, per reduir l’emissió de CO2, per frenar el desglaç o aturar l’escalfament del planeta.
 
I, per sort i gràcies, també veig alguna pagesa que contradiu tota aquesta tristesa que he descrit i és amb aquests petits exemples que ensenyo el món a les meves filles.