Qüestió d’imatge

"Hi ha un problema pendent de resoldre amb els vins sense DO, però com acostuma a passar, les raons de cadascú per no moure fitxa són els entrebancs perfectes per justificar la inacció..."

​Com mola

| 29/12/2020 a les 07:38h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Opinió, Vins sense DO
Imatge il·lustrativa
A La Guia de Vins de Catalunya 2021 n’hi ha 102 vins sense DO. La xifra és més gran que la suma dels vins que han presentat els cellers de tres DOs juntes, i alhora és més d’un 8% dels vins presentats; i ni de bon tros hi són tots. Es podria afirmar que hi ha un problema pendent de resoldre, doncs; però com acostuma a passar, les raons de cadascú per no moure fitxa són els entrebancs perfectes per justificar la inacció. Si analitzem les raons de cada banda per bloquejar-ne el diàleg, són moltes i molt diverses, però des de fora es té la sensació que després de solucionar-ne una sortirà una altra d’algun calaix per tornar a bloquejar el diàleg, i així fins al dia de l’apocalipsi.

Ningú té cap dubte que el raïm amb el qual es fan la majoria d’aquests vins és català, però no se’ls permet fer esment de l’origen si no el certifiquen per l’únic mitjà reconegut per l’Administració, és a dir, una Denominació d’Origen que gaudeixi d’aquest monopoli dins un espai concret. Des dels seus consells reguladors s’exposa com a raó el control del frau en l’origen, o bé el pagament dels segells corresponents. També parlen dels que fan trampa, i finalment de la mateixa qualitat del vi; però alguns grans vins dels darrers anys són fora de DO per raó de treballar amb llevats espontanis o de no afegir sulfits en embotellar, atès que els comitès de qualificació dels vins de les DO acostumen a ser molt conservadors o massa acadèmics.
 

També hem sentit de vegades que mencionar l’origen estant fora de la DO és un frau, però veiem que aquesta afirmació es fa des de la gestió mateixa del monopoli, atès que no hi ha alternativa ni tampoc es fa gaire per entendre les raons dels que estan fora de la Denominació. En qualsevol cas, la història recent demostra que les DO són entitats amb una deriva perillosa cap a l’àmbit de les empreses que en són part, i això, com s’ha vist en els darrers quaranta anys i encara és vigent en els plecs de condicions, genera un compromís dubtós amb el territori; atès que aquests continguts dels plecs de condicions, de tots alhora, són massa permissius pel que fa a l’ús de varietats gens tradicionals a l’espai català o a la història de la seva vinya. Això malgrat que se’ls suposa per se la feina de preservar la identitat dels vins de la contrada, i per tant, de la vinya i del territori. Per tant, caldria una mica més d’humilitat i de bona disposició al diàleg per tal de solucionar un conflicte que ja trigava a fer-se palès; l’autoritat moral per sancionar i assenyalar amb el dit ben estirat és difícil de reconèixer.

Entre els cellers que són fora o han marxat hi ha de tot. Molts diuen que abolirien el sistema de Denominacions d’Origen: alguns es fonamenten en el desgavell varietal instal·lat a Catalunya i escampat per tot el territori, i d’altres, a l’extrem contrari, voldrien llibertat absoluta i que el mercat sigui el que decideixi quin vi i quina varietat és millor. Aquests últims creuen en un sistema lliure, però molts d’ells ni tan sols s’han preguntat el sentit de la paraula tipicitat, o potser no s’han assabentat que els vins del vell món fonamenten la seva qualitat i posicionament al mercat mitjançant un argument que es diu història. N’hi ha també que són fora perquè no els han deixat entrar pel tipus de vi que fan, o que han desistit després de patir molt per entrar-los durant molts anys; és el cas d’alguns elaboradors de vins fermentats espontàniament o sense sulfits afegits en l’embotellat.

També hi ha els que són garrepes de mena, que és legítim al cap i a la fi, i d’altres que veuen que el seu posat antisistema els fa guanyar clients i vendes, més encara quan algun sommelier reputat els dóna una empenteta. En el grup més important, ara mateix, hi ha els que han marxat pel desacord amb la realitat fàctica del poder en les DO, que especialment en els vins escumosos ha conduït a diverses escissions des de la DO Cava. Finalment, també hi ha realment algú que no hi és perquè fa trampa o perquè té un deute amb la DO, tot i que són els casos menys nombrosos.
 

L’Administració, per la seva banda, no té en compte els vins sense DO en la seva tasca de promoció. Si fa uns quants anys això no era important perquè, tot i que afectava la qualitat, eren poques marques i poques ampolles, ara és un fenomen que cal tenir en compte perquè molts dels millors vins escumosos de Catalunya són fora de DO (almenys set de les empreses punteres). I són marques històriques, o bé que tenen una base històrica -com ara la finca més representativa de la història del vi català contemporani- molt important per al vi català. Pel que fa a vins tranquils, especialment en xarel·los hi ha absències molt importants, a banda de cellers que mai hi seran a dintre de cap d’elles per la seva pròpia filosofia, garreperia o possibilitats; qualsevol de les tres raons és legítima.

El dèficit en la representació del vi català per part de l’Administració, doncs, és sensible, i cada collita ho és una mica més. Però es podria dir que és un dèficit més important que tot això, atès que les empreses que fan vi sense DO són empreses i estan a Catalunya, pagant impostos dels quals també es nodreix la part de l’Administració que els ha de representar1.

Una omissió més greu des del moment en què és impossible que no se’n sigui conscient; però més encara quan aquesta promoció pot incloure els escumosos de la DO Cava que, fins que no es publiqui la nova normativa de traçabilitat, no tenen ni han tingut possibilitat de mencionar l’origen a l’ampolla (llevat del Cava de Paratge), i per tant no cal que especifiquin públicament d’on ve el raïm. Com tots sabem, sobretot en el cas dels grans productors pot venir directament en forma de vi des de qualsevol dels quatre espais Cava escampats per les espanyes. Per si no n'hi hagués prou, darrerament una marca de la gran producció ha passat 800.000 ampolles d’una DO a una altra des del dipòsit i no des de la vinya, entenent que eren les ampolles que més o menys es podien produir a aquella DO amb el raïm que n’hi compra l’empresa cada any; i l’Administració sembla no haver-se assabentat. És aquesta deriva “empresarial” que mencionàvem, que algunes DO practiquen en detriment de la imatge general del sistema. Però amb aquestes accions és molt difícil convèncer algú que hi és fora de la necessitat de formar-ne part.
 

Val a dir que cap dels actors farà cap moviment si l’Administració no mou fitxa per corregir aquesta situació. La seva funció hauria de ser fer possible la cabuda del màxim d’actors a dintre del col·lectiu del vi català, pensant en regular vies privades de certificació de l’origen del raïm. Lluny d’exercir aquesta responsabilitat, es posiciona i beneeix els càstigs i sancions que materialitzen un conflicte que divideix el vi català i en malmet la imatge. Tot i que hauria de ser el moderador d’una taula on totes les parts hi seguessin, es defineix ella mateixa com una de les parts, activa i interessada en el manteniment d’aquesta situació de monopoli. Potser és el moment que faci un pas al costat i deixi que sigui un altre qui ho faci. El que està en joc és la imatge i el futur del vi català, una fita més important que els personalismes o l’orgull institucional.

Des de l’única Guia de Vins de Catalunya que hi ha hagut mai pensem que és urgent que seguin tots a xerrar, i que no s’aixequin fins que, un a un, trobin la solució perquè, com a mínim, es tractin uns i altres amb el respecte que cal; per crear les condicions de competència saludable en la tasca de certificació que la situació de monopoli actual no permet; per assumir que l’èxit no serà mai total, i que hi haurà qui prefereix estar-ne al marge per les raons que sigui; i finalment, per oferir al consumidor una imatge de serietat, unitat i qualitat que es correspongui amb la realitat del producte. Ara per ara, aquesta imatge no hi és, i en el moment que travessem seria una eina molt important, potser cabdal per remuntar. Aquesta imatge és possible, perquè de qualitat n’hi ha a bastament: cal, doncs, que tots alhora es posin a l’altura del producte, fent esforços per treure d’un mateix la millor de les disposicions, per tal d’aconseguir que els cellers que hi ha a fora de les DO hi tornin o que es legisli perquè els cellers que no vulguin ser a dintre d’una DO puguin certificar, notarialment o per qualsevol altra via reconeguda públicament, l’origen del raïm.

Qualsevol inacció que retardi aquesta entesa i alhora l’habilitació de vies alternatives i privades de certificació és prolongar una situació inacceptable de discriminació, atès que els organismes públics es deuen als seus administrats des del moment en què paguen impostos. Dit d’una altra manera, en l’actualitat s’està treballant amb diners de tots, però només en benefici dels cellers que estiguin a dintre del sistema beneit per l’Administració. Com que els diners que els cellers paguen a les DO tenen caràcter privat, resulta que els cellers que estan fora de DO paguen els mateixos impostos que els altres, però des de l’Administració no se’ls promociona ni se’ls té en compte.

Per tot això, creiem que cal que aquest diàleg el moderi gent equidistant, per tal de proposar un punt de trobada amb compromisos de totes les bandes alhora. No només nosaltres, sinó segurament tots aquells comunicadors capaços d’analitzar la situació i d’emetre i defensar una opinió fundada, estem a disposició de totes les parts que vulguin seure amb la intenció real d’arribar a una entesa.
 
1- Ja ho vam dir fa dos anys en un altre article d’opinió d’aquesta mateixa publicació.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Jordi Alcover
09/04/2020

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

COMENTARIS

Vins sense DO i sense esperit col·lectiu
RR, 29/12/2020 a les 11:14
+3
-2
Molts d aquests vins sense DO argumenten que estan en desacord amb la DO. Perque es l argument fácil. Pero la raó al darrera sovint es una altra i te molt més a veure amb temes comercials (parlar que una zona no et deixa fer el vi com a tu t agrada, els permet d explixar que tenen el bo i millor de la zona però, a la vegada, que son diferents i especials. I també estalvien diners en certificacions. Les raons tècniques que argumenten sovint van darrera de la mencionada intencionalitat comercial.

L existencia d aquest tipus de projectes es un símptoma de falta d orgull de país i de visió de conjunt. Reivindicar la qualitat de vins fora de DO devalua els estàndards de qualitat de les DO establertes i tot el que implica: el prestigi, el preu del vi i, igualment important, el preu del raïm a la zona DO (que, com tothom pot imaginar, suposa una superficie molt superior al raim fora de DO)

La única manera de crear un prestigi a nivell de zona es fer ho de manera ordenada i que la immensa majoria dels grans vins quedin sota paraigües d una DO. Si no agrada el reglament de la DO i son tants els que estan en desacord, que s agrupin, facin una candidatura i que canviïn el reglament de la DO des de dins.

Els projectes individuals (i individualistes) sense DO no sumen al conjunt del país. I per tant no poden tenir el suport de les administracions i en cap cas han de poder tenir dret a mencionar a l etiqueta ni enlloc la zona vinícola a la que han donat l esquena.
enhorabona per l'article!!!
Anònim, 29/12/2020 a les 13:19
+2
-2
L'administració té l'eina de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per certificar l'origen i realitzar els necessaris controls. El problema és que a Catalunya s'ha optat només per un model de DOs obviant que el concepte de DO no només va lligat a territori sino a tipicitat. I tipicitat inclou varietats, enologies, perfils sensorials dels vins, etc.

Entendre la DO només des d'un punt de vista territorial, que és el que Europa ha previst per les IGP i no per les DOs, és una pèrdua d'oportunitat, de prestigi i de reconeixement internacional majúscula. I és també una injustícia extrema per tots aquells que voluntàriament decideixen no voler-ne formar part perquè els deixa sense cap altra figura de qualitat reconeguda.

França o Itàlia ho tenen infinítament millor resolt amb moltes més DOs en el mapa que permeten expressar diferents tipicitats i qualitats, en coexistència amb IGPs que acullen als productors de qualitat que renuncien a pertànyer a una DO per les varietats utilitzades (majoritàriament internacionals), pel tipus d'elaboració o per qualsevol altre motiu filosòfic o personal.

Resposta a RR
Jordi Alcover, 30/12/2020 a les 10:48
+1
-0
Bàsicament hi ha punts de la teva argumentació que ja hi són dintre de l'article... Fins al tercer paràgraf on tot es destapa. En general, a cap català li agrada que a Madrid ens diguin que no podem fer un referèndum perquè s'ha de canviar la constitució, i que si la volem canviar cal que ho fem amb les majories corresponents; aconseguint-les, la qüestió està resolta. Aplica la mateixa mecànica a la teva frase, i veuràs com, a menor escala, estàs fent servir un argument que anorrea la importància de les minories, fas el mateix que no volem que ens facin com a col·lectiu. Cal anar amb compte, de vegades, amb les raons que es fan servir per justificar un statu quo, perquè ja s'han fet servir abans amb una immensa càrrega de cinisme, de la qual no n'està exempta la teva argumentació pel que fa als dos darrers paràgrafs.

Cada projecte suma al conjunt si s'ho val i si la legislació és prou intel·ligent com per donar-li la possibilitat d'afegir-se per un altre mitjà, és a dir, per complir amb la seva obligació des del moment en que aquests projectes individuals paguen els seus imposts com qualsevol altre celler. L'absència de representació que practica l'Administració amb aquests cellers ja no és admissible per la discriminació de facto que substitueix a la obligació de reflectir la realitat i donar-li cabuda alhora que s'integra dintre dels circuits de promoció, tal com es fa ara només -només, que quedi clar- amb els vins amb DO.
Resposta a Anònim
Jordi Alcover, 30/12/2020 a les 10:56
+1
-0
Gràcies per llegir-lo.

El cas de DOs i IGPs a Catalunya té molt a veure amb els percentatges del vi que certifiquen una i l'altra. Però la solució passa més per la DO Catalunya (deixant a banda la DOQ Priorat) que per la creació de IGPs alternatives, perquè ja és tard per fer-les. D'altra banda, si per molts cellers la DO Catalunya ja és un problema, imagina't què passaria si se'ls fa baixar de graó a una IGP...
VINS AFRANCESATS
Manuel Durán Samaranch, 30/12/2020 a les 13:05
+0
-0
Els vins fets amb varietats francesesa han perjudicat molt el prestigi del vi catalá i las DO que els apoien ancara mes.
Free rider
Pere Planes, 30/12/2020 a les 17:42
+1
-0
Existeix un concepte en economia que explica molt bé el què passa amb els cellers outsiders: el free rider. El free rider aplica a persones, empreses, institucions,..., que utilitzen bens i serveis generals i no els volen pagar. Sota la brama "jo també pago impostos" s'amaga una realitat: no paguen prous diners com per assimilar-se a aquells a qui critiquen o no volen pertanyer. Formar part del ramat te avantatges i evidentment inconvenients, però pretendre sortir del ramat i tenir tots els avantatges és injust, no és ètic i sobretot és d'aprofitats (free riders). Podem discutir moltes coses, però + del 70% dels cellers que han firmat el comunicat ja van neixer fora del ramat, així que poden fer dos coses: entrar al ramat i canviar el rumb del ramat des de dins o formar un ramat nou (que semblaria lògic), però tinc la sensació que molts dels cellers volen continuar essent independents fins i tot entre els independents...
resposta al Jordi Alcover
Anònim, 30/12/2020 a les 18:19
+0
-0
Gràcies Jordi per la resposta. És molt enriquidor poder interactuar amb qui ha redactat l'article!

Veig que he sortit al primer missatge com a "anonim" així que el mantinc per no perdre el fil...

Crec que un dels punts a discutir és el mercat o el consumidor al que ens volem adreçar, per pensar en quin model de figures de qualitat o de valorització territorial caldria tenir. Si pensem en clau catalana o estatal, amb consumidors acostumats a l'actual sistema de DOs català, el debat pot quedar més o menys acotat en el dret o no dels cellers a reivindicar territori i projecció dels instruments públics al marge de les 12 DOs que hi han a Catalunya (sóc consicent que simplifico massa...).

Però per altra banda el mercat del vi és global. Quin percentatge de vi català es consumeix a Catalunya o a Espanya i quin és el preu mitjà que els cellers aconsegueixen als mercats locals? Quin preu mitjà i quin volum necessitem vendre per fer sostenible el sector? Quin llenguatge entèn el mercat del vi a escala internacional? És el que parlem nosaltres o potser no ens permet explicar-nos suficientment?

I si pensem en millorar el nostre posicionament en el mercat global per assegurar el futur del sector, crec que el debat és fins i tot més complex, perquè per mi posa en qüestió el model de DOs català i espanyol (podriem afegir Portugal en aquest sac). El nostre model de figures de qualitat territorial no parla el mateix llenguatge ni assegura la mateixa tipicitat i nivelles de qualitat que França o Itàlia, que són els nostres principals competidors i alhora tenen preus mitans molt més elevats que nosaltres (i la culpa no és només del "granel manchego")

Depenent d'on volguem posicionar el debat, les possibles solucions poden ser molt diferents.

La DO Catalunya a França o Itàlia seria una IGP. Les DOs genèriques territorials (Burdeus per posar-ne una de molt gran), no permeten el batibull varietal i estilístic que permetem aquí, i això els permet poder explicar clarament als consumidors què és un Burdeus (o un Borgonya, o un Chianti, etc) . En altres llocs la IGP no està tan mal vista com sembla estar aquí. I no cal anar massa lluny: A Castella i Lleó, per exemple, hi ha cellers de prestigi internacional etiquetats des de fa anys com a "vino de la tierra".

Estaria bé fer un debat a fons en algun tipus de forum que permetés major reflexió i participació.

Una abraçada i bon any!!
Resposta a Pere Planes
Jordi Alcover, 31/12/2020 a les 15:41
+0
-0
Gràcies per signar el comentari. No m'agrada quan la gent s'amaga darrera unes lletres per tal de no significar-se. El debat és necessari per aclarir tota aquesta qüestió, però en tot cas ha de ser un debat responsable, mai de tirar la pedra i amagar la mà.
L'article, però, no parla dels diners que les DO destinen a promoció, que són diners privats que estiren més la mà que la màniga, atès que la legislació europea no és gens clara pel que fa a la propietat del nom dels llocs; tot i així, és legítim que aquests diners no vagin més que als cellers adscrits, només faltaria. Però la teva pretensió de menystenir el fulcre de tota aquesta qüestió - els impostos - amb aquesta paraula tan previsible com és "brama", no té cap mena de suport en la realitat. Potser valdria la pena que abans de "bramar" tan alt en favor del statu quo fessis una comprovació de quants diners públics/empresa o /treballador han anat a parar, d'una banda, als cellers amb DO, i de l'altra, als cellers sense DO. D'altra banda, també oblides que les DO tenen un co-finançament públic privat, mentre que els cellers sense DO no tenen cap finançament públic, cap de cap mena. I per tant, es podria "bramar" força des d'aquesta situació, per tal d'equilibrar ni que sigui una mica la balança. Si el problema és la certificació, resulta que no és possible obtenir-la si no la dona una DO, si es necessita que sigui reconeguda per rebre ajuts públics (ni tan sols en la situació actual, on la gran majoria dels ajuts han anat a parar a cellers amb DO).
La proposta de l'article és obrir un espai de competència sana entre les DOs i qualsevol empresa privada que compleixi uns requisits assumibles, fixats de bona fe per l'Administració; havent obtingut aquesta certificació privada conforme el raïm del vi d'un celler és 100% català, podria optar a la promoció, serveis i ajuts públics com qualsevol altre celler.

I es proposa això perquè no és admissible voler aconseguir la unitat dels cellers catalans forçant el sistema per mitjà d'una coerció econòmica encoberta, i ignorar i maleir alhora a qui exerceixi la llibertat de quedar-se al marge, atès que és una llibertat inviolable. L'exercici d'aquesta llibertat està molt per sobre de la obligació de l'Administració a representar-los i atendre'ls, en cas que no renunciï explícitament als diners corresponents als impostos del col·lectiu de vins sense DO (cosa que ni fa ni farà mai). Tot això al marge, evidentment, d'anglicismes que ni venen al cas, ni fan res més que intentar impressionar als impressionables.
Resposta a Pere Planes
Jordi Alcover, 31/12/2020 a les 16:28
+0
-0
Gràcies per signar el comentari. No m'agrada quan la gent s'amaga darrera unes lletres per tal de no significar-se. El debat és necessari per aclarir tota aquesta qüestió, però en tot cas ha de ser un debat responsable, mai de tirar la pedra i amagar la mà.
L'article, però, no parla dels diners que les DO destinen a promoció, que són diners privats que estiren més la mà que la màniga, atès que la legislació europea no és gens clara pel que fa a la propietat del nom dels llocs; tot i així, és legítim que aquests diners no vagin més que als cellers adscrits, només faltaria. Però la teva pretensió de menystenir el fulcre de tota aquesta qüestió - els impostos - amb aquesta paraula tan previsible com és "brama", no té cap mena de suport en la realitat. Potser valdria la pena que abans de "bramar" tan alt en favor del statu quo fessis una comprovació de quants diners públics/empresa o /treballador han anat a parar, d'una banda, als cellers amb DO, i de l'altra, als cellers sense DO. D'altra banda, també oblides que les DO tenen un co-finançament públic privat, mentre que els cellers sense DO no tenen cap finançament públic, cap de cap mena. I per tant, es podria "bramar" força des d'aquesta situació, per tal d'equilibrar ni que sigui una mica la balança. Si el problema és la certificació, resulta que no és possible obtenir-la si no la dona una DO, si es necessita que sigui reconeguda per rebre ajuts públics (ni tan sols en la situació actual, on la gran majoria dels ajuts han anat a parar a cellers amb DO).
La proposta de l'article és obrir un espai de competència sana entre les DOs i qualsevol empresa privada que compleixi uns requisits assumibles, fixats de bona fe per l'Administració; havent obtingut aquesta certificació privada conforme el raïm del vi d'un celler és 100% català, podria optar a la promoció, serveis i ajuts públics com qualsevol altre celler.

I es proposa això perquè no és admissible voler aconseguir la unitat dels cellers catalans forçant el sistema per mitjà d'una coerció econòmica encoberta, i ignorar i maleir alhora a qui exerceixi la llibertat de quedar-se al marge, atès que és una llibertat inviolable. L'exercici d'aquesta llibertat està molt per sobre de la obligació de l'Administració a representar-los i atendre'ls, en cas que no renunciï explícitament als diners corresponents als impostos del col·lectiu de vins sense DO (cosa que ni fa ni farà mai). Tot això al marge, evidentment, d'anglicismes que ni venen al cas, ni fan res més que intentar impressionar als impressionables.
Resposta a Anònim
Jordi Alcover, 31/12/2020 a les 16:35
+0
-0
Sí que estaria bé fer aquest tipus de debat, però després de solucionar el tema de l'equilibri pel que fa al destí del diner públic entre els cellers establerts a Catalunya.

Com avenç editorial, entre la primavera i l'estiu publicarem un llibre al voltant de tot això que esmentes, que resultarà de l'esforç de mesos intentant posar en comú i al dia la diversistat de dades sobre hectàrees, varietats i extensió de cadascuna, DO per DO i en global, per tal d'esbrinar la incidència del desgavell varietal i la repercussió de possibles mesures en una contrada o en una altra. Cupatges se'n farà resó de la publicació, probablement.

Bon any també per tu. El necessitarem tots, oi?


Aprofitats
Pere Planas, 01/01/2021 a les 18:33
+6
-1
Com que no agrada l'anglisisme de Free Rider, direm les coses pel seu nom: alguns (molts) dels cellers auto anomenats independents no son res més que uns aprofitats i uns insolidaris. Perquè molts d'ells no tant sols no formen part de cap DO, sino que tampoc formen part de cap patronal, de cap associació (sobretot si s'ha de pagar per formar-ne part); i si son pagesos que han passat a elaborar vi, tampoc formen part de cap sindicat agrari; tampoc formen part de patronats enoturístics,..., però en canvi s'aprofiten de la feina feta i que es fa. En general no els agraden les auditories, les analitiques, la gent del Darp, la gent de Sanitat, els impostos especials,... Molts d'ells son cellers petits (massa petits), que volen fer vi (molt lloable), però sense les imposicions (és a dir despeses/inversions), que una industria agroalimentaria demana. Son cellers que els agrada ser petits i independents i utilitzen aquesta independència i aquest concepte de "petit celler" com a eina de marketing (però de marketing comparatiu i de contraposició). A partir d'una suposada exaltació de la autenticitat i la singularitat (moltes vegades impostada), basen la seva bondat (i la dels seus vins) en contraposició a als altres vins/DO's/sistemes d'elaboració. El meu vi és millor perquè només faig 5000 ampolles (la mania visceral als cellers grans); el meu vi és millor perquè és natural (com si els altres fossin artificials); el meu vi és millor perquè ho dic jo que soc molt guapo i tinc molta credibilitat (el què digui un comité de tast d'una DO no té cap importància...). Les certificacions privades tenen un problema de credibilitat i interessos econòmics: quin interès té actualment Bureau Veritas de ser estricte en les seves certificacions de Corpinnat? Què hi guanya Bureau Veritas treien-li la marca Corpinnat a un celler que ja la té? No hi guanya res, fa malt a la marca colectiva que li dona de menjar, perd un client i sobretot perd clients potencials. Això en una DO no passa. La llibertat d'empresa esgrimida com a dret superior topa amb un dret encara més superior: el dret del consumidor a la seva seguretat alimentaria i la seva salut. Com a consumidor prefereixo que la meva salut me la garanteixi un estament públic o públic/privat, que una certificadora privada.
Diners públics
Jordi Alcover, 02/01/2021 a les 16:02
+0
-4
Tots els estaments que cites són acords o associacions de empreses, és a dir, que tenen caràcter voluntari i per tant (encara que en el cas de les DO no és ben bé així, després ho tractem) els seus pressupostos són tan privats com el dret de qualsevol empresari de voler-ne formar part o no. Puc estar d'acord en que el posat d'alguns cellers (ja ho diu l'article, per cert) fa servir aquesta mena d'actitud antisistema per construir un argumentari comercial que em sembla tan discutible com a tu (tot i que en absolut tan nombrós com pretens), però que alguns grans sommeliers beneeixen, aconseguint directament que triomfi o que ho sembli, com a mínim.

Nosaltres parlem no de la legitimitat o de l'actitud dels cellers sense DO, sinó de la del destí dels diners públics que el Govern destina al sector del vi. Per quarta vegada, repeteixo, no s'estan repartint equitativament des del moment que els cellers sense DO, per exemple, no han rebut cap ajut - parlo d'ajuts, no de crèdits ico - pel tema Covid. I això no és correcte, per molts insults que hi vulguis tirar-los al damunt. Tampoc se'ls contempla per accions de promoció, i evidentment no tenen cap assignació que els compensi dels diners públics que complementen el pressupost de les DO (i sovint en possibiliten l'existència). Repeteixo un cop més, diners públics dels quals en formen part els impostos que paguen els cellers sense DO; no són els diners que els empresaris destinen a DOs - quotes privades i voluntàries, alienes al circuit dels diners públics - o a associacions de qualsevol altra mena - també de participació privada i voluntària-, pels quals reben els serveis (o no) que se'ls ha promès des d'una entitat privada o privada amb ajudes públiques.

Aquesta situació, per una qüestió bàsica de representativitat, ha de ser corregida. Si no és per la via que nosaltres proposem, que sigui per qualsevol altra; perquè no és equitativa, genera un privilegi i per tant un greuge, i finalment no triomfa (és evident per la deriva que els fets van confirmant) en la seva intenció d'imposar un model a base de coerció econòmica. "Si no estàs a DO, les passaràs putes perquè no hi ha ni un sol euro d'ajudes per tu; t'aniria millor a dintre", sembla ser el missatge encobert de l'Administració per als cellers díscols; però el sector agrari és un sector subvencionat per definició, a Europa, oi? Tampoc són cellers europeus o és que ni tan sols se'ls ha de considerar sector agrari?

I és que una cosa és la opinió - meva, teva, o la de la portera - i una altra els fets. De la feina d'un sempre se n'aprofiten més dels que un vol, i això, tal i com es fa palès en els teus textos, genera el clàssic corrent caïnita que tant caracteritza els catalans; "ja m'està bé que no em vagi tan bé si al del costat li va pitjor". Però mentre un en tregui el profit que espera treure, fixar-se en que teòricament algú des de fora se n'aprofita no crec que sigui gaire productiu, ans al contrari pel que fa a la imatge. A més, els casos que esmentes no són tants com dius, ni de bon tros, però sempre es generalitza a partir del exemple més barroer agafant una part per fer-la passar per el tot, per tal de tapar les carències del sistema.

Quina garantia et podria oferir la certificació privada? Tota si està ben regulada. Tota. A tu et sembla que Bureau Veritas no és garantia suficient, però per verema hi ha un inspector per cada celler, que no avisa del dia que vindrà a cada celler que audita. És evident que aquesta capacitat no la tenen les DO. El fet que 800000 ampolles d'una marca que estava a la DO Catalunya hagin passat a la DO Penedès - i que ara sigui, per primera vegada a la història, una marca a cavall de dues DO - des del dipòsit et diu que, la majoria de les vegades, el que es mira és que els números quadrin; tants litres, tantes hectàrees. Però inspeccions a vinya se'n fan les que se'n fan. Saps tan bé com jo quin és el nivell real d'inspecció de la tarja. Tot és lògic, d'altra banda. El preu del raïm que obliga des de sempre a permetre la sobreproducció, la quantitat de personal que caldria per fer les inspeccions com cal i que faria inabastable el cost als cellers... és fàcil d'entendre tot plegat. Tan fàcil d'entendre com que la garantia que pretens tenir tu com a consumidor tampoc te la dona una DO amb tots aquests factors limitadors a sobre, o simplement pensant en els costos dels controls que els cellers estan disposats a admetre. Aquest sostre no admet la contractació de prou personal per inspeccionar cada collita.

Per acabar, i com que ja has entrat en un terreny fangós qualificant tot un col·lectiu a bulto com aprofitats, crec que per part meva ho deixaré aquí. Ja no em ve de gust seguir amb aquesta història, perquè de mi sempre es diu allò de "les maneres" i blablabla, i sempre m'ha semblat que qui les perdia abans que jo era el que després ho deia a qui ho volgués escoltar. I fixa't, a tu ja se t'ha escapat el primer insult de la conversa.

Gràcies de tota manera per debatre. D'això es tractava.

Jordi Alcover
La Guia de vins de Catalunya

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El celler reafirma així la seva aposta pels Grans Reserves ecològics | Singular amplia la gamma dels monovarietals com Milesimé, Milesimé Rosé i Blanc de Noirs
Imatge il·lustrativa
Xavi Ayala
Alguns supermercats tenen una bona representació de vins catalans a bons preus. En Xavi Ayala n'ha tastat uns quants i n'ha escollit cinc que no passen de 6 €
El celler que Llopart té a Subirats aposta per un enoturisme sostenible que té com a principal premissa  la preservació de l'entorn.
El celler que Llopart té a Subirats aposta per un enoturisme sostenible que té com a principal premissa la preservació de l'entorn. | Llopart
El segell Safe Travels, gestionat per Turisme de Barcelona, permet als viatgers reconèixer empreses amb protocols normalitzats de mesures de seguretat i prevenció Covid-19
Imatge il·lustrativa
Carme Gasull
La pandèmia ha canviat els nostres hàbits de consum i busquem més seguretat a l’hora de menjar, beure i viatjar. Què fan, com i des d’on algunes dones de la gastronomia per afrontar-ho? Com veuen el futur? Quina és la seva relació amb el món del vi? | Sílvia Anglada, xef i copropietària del restaurant Es Tast de Na Sílvia (Ciutadella, Menorca)