El vi que madura al so del piano

La cooperativa de Falset Marçà treu un syrah que ha acabat la criança mentre el pianista Lluís Capdevila componia un disc

El centre tecnològic Vitec anticipa que el vi ha canviat però caldran noves investigacions per concloure que la música pot millorar-ne les qualitats

Ripollet vol recuperar la vinya per impulsar l'economia local

| 24/07/2020 a les 10:38h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Vins, La cooperativa de Falset Marçà, Ètim, Lluís Capdevila
Imatge il·lustrativa
Per fer vi cal la intervenció humana. Per poca que sigui, si no se l'acompanyés en el procés mitjançant el qual el most es transforma en alcohol es tindrien molts números que el desenllaç no fos el desitjat. En comptes d'obtenir-se un vi de qualitat, el més segur és que s'acabés amb quelcom més pròxim al vinagre. A la Cooperativa de Falset Marçà han decidit que no n'hi ha prou amb elaborar el vi acompanyant-lo com acostumen a fer i s'han proposat contribuir a resoldre una incògnita: si a les persones la música ens pot millorar l'estat d'ànim, les qualitats d'un vi també poden millorar si envelleix al so de la música? Després de fer la prova a la cooperativa, per ara es pot assegurar que la música fa canviar el vi, però caldran anàlisis més precises per corroborar que els canvis són realment cap a millor.

Les conclusions preliminars s'han obtingut a partir d'una primera experiència amb el pianista internacional Lluís Capdevila de protagonista. N'ha sorgit el vi Ètim by Lluís Capdevila (anyada 2012, 100% syrah i DO Montsant) i el disc Ètim (és un dels noms amb els quals es comercialitzen els vins de la cooperativa), però aquesta és una història que té molts números de tenir continuïtat.

 

Els orígens es remunten a quan Capdevila va tornar al seu Falset natal després d'estar-se nou anys vivint a Nova York. "Era una època de la meva vida que estava tancat practicant piano, formant-me com a músic de jazz, i estava molt exposat a concerts i jam sessions", rememora. Allà va veure el poder de la música i com és capaç d'emocionar les persones i, ell que havia nascut en terra de vins, es va plantejar si això passaria en un vi. "Si la música pot afectar l'estat d'ànim de la persona per què no podia influir en un vi?", es va preguntar.

Sempre li havia cridat l'atenció la calma que es respira en un celler mentre els vins fan la criança, una tranquil·litat que sembla contradir-se amb l'acceleració del nostre temps, i va pensar en si podria influir el fet que ell s'instal·lés en un celler amb un piano de cua per tocar per a les bótes de vi. Va plantejar-ho a la Cooperativa de Falset Marçà, allà on ja havia anat de visita amb l'escola quan era petit, i li van acceptar la iniciativa. El president de la cooperativa, Ricard Rull, admet que quan Capdevila els va proposar la idea ho van veure "una mica estrany", però es van dir: "Provem-ho, aviam què passa". Segons Rull, avui en dia ja es pot afirmar que fer la prova "amb el temps sembla que ha funcionat". Vi i disc es venen conjuntament a la cooperativa per 30 euros.

Capdevila va tocar l'any passat durant unes 500 hores repartides en més de mig any. La música sorgia d'una sala de l'edifici principal de la cooperativa, que s'ubica en un dels cellers modernistes ja centenaris que hi ha a Catalunya i que se'ls denomina catedrals del vi. Va compondre un disc davant dels romanents de l'anyada 2012 que ja estava en ampolla i part de l'anyada 2018 que estava encara en bota. Enguany la idea era tornar a tocar per a l'anyada 2018 ja posada en ampolla, quelcom que ja s'havia iniciat a principis d'any però que el confinament per frenar el coronavirus ha estroncat temporalment. La idea segueix en peu, però ara com ara no hi ha data per reprendre-la. En tot cas, "l'anyada del 2018 serà la primera que haurà tingut música tant en la criança en bota com en l'afinació en ampolla", diu el pianista.

Creació artística en un celler

L'ànim de Capdevila ha deixat empremta en el projecte que s'ha desenvolupat fins ara. "Aquí tenia clar que era jo i el vi. He anat a buscar la puresa", expressa el pianista quan parla del disc. No dubta que, així com en el vi es perceben canvis, alguna cosa també ha canviat en la música que ha compost des del celler amb relació als discos anteriors. "La música que m'ha sortit era una música diferent", recalca. Els noms de les vuit cançons de l'àlbum té a veure amb els camins que segueix el vi, com ara Breeding, que significa criança en anglès; We'll fly again, relatiu al relleu generacional, o Wine river, que fa referència a les grans tines que caracteritzen la cooperativa i que estan plenes com si fossin un riu de vi.
 
L'anàlisi tècnica externa sobre el vi ha anat a càrrec del Centre Tecnològic del Vi (Vitec), amb seu també a Falset  Abans d'aquesta anàlisi en el celler ja havien percebut canvis de la mà de l'enòloga de la cooperativa, Marta Ferré. "Quan portava unes 200 hores va venir, va tastar el vi i va notar una olor diferent que no tenia abans", rememora Capdevila, el qual afegeix que en moments com aquells es motivava a tocar més el piano. Explica que l'enòloga "notava que cada vegada l'olor anava augmentant, i va arribar un moment que estava molt ressaltat i viu, però desendreçat". Va ser aquí quan van optar per canviar l'afinació del piano a 432, i va ser llavors que van veure que després d'unes 200 hores amb la nova afinació "s'estava equilibrant tot", subratlla.
 

 
Ferré detalla d'entrada "la sensació de pau" de tenir el piano en el celler. "Els sentits a l'hora de realitzar anàlisis sensorials estan molt més preparats pel tast", sosté, i precisa que quan van fer el seguiment de l'evolució del vi aquest "quedava més afinat quant a tanins i certs aromes com els balsàmics eren més apreciables". Per a Capdevila, la millor definició del vi és que és "opulent, intens i equilibrat", tal com diu a l'etiqueta.

Al Cupatges hem tingut l'ocasió de tastar el vi, si bé no ha estat possible comparar-lo amb una mostra que no hagi rebut la influència de la música. S'hi percep la intensitat d'una elaboració sorgida de la comarca del Priorat (el grau alcohòlic és del 14,50%), mostra vivesa i profunditat (hi ha maduresa però alhora presència de fruita), si bé al paladar no s'expressa d'una forma del tot homogènia. Qui sap si emula la música, que té un bon ritme amb notables alts i baixos. La cançó We'll Fly Again s'adiu d'allò més amb tot aquest cúmul de sensacions.

Aprofundir en l'anàlisi científica

De canvis també se n'han percebut en un pla científic, però s'ho prenen amb cautela. Per al Vitec, els resultats tan sols són un inici. "Per a nosaltres l'experiment no està acabat, ni gairebé iniciat", diu el responsable del departament d'anàlisi sensorial del Vitec, Enric Nart. El motiu és que van rebre l'encàrrec quan l'experiència del piano ja s'havia iniciat i consideren que per fer-ho en condicions haurien de poder controlar certs paràmetres com es fa en tot experiment científic. Un exemple d'això és que quan Capdevila tocava el piano la música s'escolava cap a la resta del celler, creant un ambient gairebé màgic, però això significa que possiblement el vi que s'ha emprat per comparar-lo amb el que ha estat exposat al piano pot haver rebut també la influència de la música encara que sigui en forma d'una remor més llunyana. 

Nart recorda que els enòlegs de la cooperativa "van detectar diferències, que el vi era més rodó, millor i que hi havia hagut canvi, però volien una validació científica d'allò que ells notaven de manera més sensorial". Van fer anàlisis fisicoquímics bàsics (PH, acidesa i grau alcohòlic), si bé són paràmetres que gairebé mai canvien, així que també van fer una anàlisi sensorial amb el seu panell de tast acreditat. D'una banda es va fer una anàlisi descriptiva, mitjançant la qual Nart precisa que es van detectar diferències "molt lleus", i de l'altra es va fer un test triangular, amb el qual es tasten tres mostres (dues d'un vi i una d'un altre).
 

"Vam concloure que hi havia diferències entre el vi que havia estat a la sala del piano i el que no hi havia estat", afirma. Ara bé, això significa que el piano pot millorar el vi? "Que el resultat de la prova digui que són diferents no vol dir que un vi sigui millor que l'altre", precisa Nart. La resposta s'acabarà determinant en un estudi amb més profunditat on el Vitec pugui controlar les condicions experimentals. 

Per part de la cooperativa, Ricard Rull confirma que la idea és seguir aprofundint en la línia que ja s'havia iniciat. "El projecte amb en Lluís no s'ha acabat, el volem continuar", assevera, i insisteix en el fet que "per part de les dues bandes hi ha voluntat que la cosa funcioni". L'altre actor rellevant és el Vitec. "Si volem que el Vitec acrediti els resultats ha de tenir un control sobre el vi", admet Rull. L'any passat recorda que "la música s'escapava de l'espai" on tocava Capdevila, quelcom que donava alegria a tot el celler. "Es feia estrany quan parava. Els treballadors aixecaven el cap... Ui, què ha passat que ha parat?", relata. En el celler segur que agrairan que algun dia no gaire llunyà el piano hi torni a sonar per un temps més.

També us pot interessar

Javier Pagés president de la DO Cava, amb els vocals del consell regulador, el secretari general, el director tècnic de la DO i el director general de l'INCAVI
Javier Pagés president de la DO Cava, amb els vocals del consell regulador, el secretari general, el director tècnic de la DO i el director general de l'INCAVI
Acord en el ple del consell regulador per una nova zonificació i per una segmentació qualitativa de la DO Cava | El cava tindrà 4 noms per diferenciar-se de la zona d'Espanya on està elaborat; a Catalunya, Comtats de Barcelona, a l'Aragó, Valle del Ebro, a Extremadura, Viñedos de Almendralejo, i a València, Altos de Levante.
Imatge il·lustrativa
Jordi Bes | 1 comentari
Us donem idees per tenir una experiència enogastronòmica a casa durant les vacances
Imatge il·lustrativa
Lourdes López | 2 comentaris
Amb allioli a dojo, més eixutes, amb tècniques de cocció que requereixen hores, amb salses de rebost impossible.... Aquestes són algunes de les millors braves que podeu tastar a una de les ciutats més 'braveres' del món.

COMENTARIS

Banalitats!!
Anònim, 24/07/2020 a les 18:46
+3
-0
Quines parides i quanta energia malgastada en beateria cultureta!! Pura pèrdua de temps, pedanteria basada en un discurs pseudo-intel·lectual que no duu enlloc. Si voleu aprofitar el temps, reempelteu la Syrah amb varietats locals i deixeu-vos de romanços.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
És tracta d’un reserva de 5 varietats, de raïms procedents de les vinyes pròpies situades al voltant del celler.
Imatge il·lustrativa
Bouquet d'Alella us convida a descobrir el nou Bouquet Wine Bar, un bar de vins al mig de la terrassa del celler i pensat pel turisme de proximitat
Imatge il·lustrativa
La denominació d’origen continua donant a conèixer la personalitat i el nivell dels seus vins a partir de diverses activitats que es desenvoluparan durant les properes setmanes d'estiu.
Imatge il·lustrativa
Cristina Fernandez
Recepta de galetes de mantega amb un cava de Vilarnau | Autora de la recepta: Cristina Fernández