vinya ecològica

La vinya ecològica pateix com mai per l'acció d'un fong

El míldiu ha tingut enguany unes condicions immillorables per fer mal i farà perdre entre el 50% i el 70% del raïm en molts camps ecològics del Penedès: "Té una virulència extrema"

L'aplicació massiva de coure sovint resulta insuficient per evitar danys d'envergadura i planteja el debat sobre si el seu ús intensiu és compatible amb el respecte pel medi

Les alternatives que s'experimenten (nous tractaments o varietats de raïm resistents als fongs) fan molt difícil prescindir d'aquest mineral ara com ara

Reflexions de Gil Coma, viticultor: L'horripilant any dos míldiu vint

| 20/07/2020 a les 09:46h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Actualitat, oidi, míldiu, vinya ecològica
Vinya afectada per míldiu.
Vinya afectada per míldiu. | Estació d'Avisos de Vilafranca del Penedès
El 2020 deixarà un record inesborrable a la vinya. Serà així pels efectes de la pandèmia del coronavirus, però també pels danys que estan patint els ceps a causa del míldiu. Aquest fong que és amic de les pluges de primavera ha provocat molts danys enguany, i en especial en els camps que es treballen amb viticultura ecològica. El Penedès és de les zones més afectades i s'estima que en moltes vinyes ecològiques s'acabarà perdent entre el 50% i el 70% de la collita de raïm, mentre que en les convencionals (aquelles on sí que s'accepta l'aplicació de productes sistèmics, o sigui químics com els fungicides) els danys poden ser inferiors al 50%. El més comú per evitar el míldiu en conreu ecològic és aplicar coure, però hi ha veus que dubten que sigui gaire ecològic utilitzar-lo massivament i es busquen alternatives, si bé ara com ara no n'hi ha cap que pugui substituir aquest mineral del tot.

Els tocs d'alerta que s'associen al canvi climàtic accelerat que vivim són l'increment de temperatures i la disminució de pluges, però també es preveu un augment de fenòmens extrems o bé que arriben en moments imprevisibles. Aquesta primavera la vinya s'ha vist afectada per fortes gelades en algunes zones vitivinícoles com la Conca de Barberà, i també per pluges contínues que han afavorit la propagació del míldiu, que es detecta per unes taques a les fulles. D'aquest fong en fan un seguiment en estacions d'avisos com la de Vilafranca del Penedès, la qual emet avisos dirigits als viticultors amb recomanacions de quan tractar la vinya. Malgrat que s'hagi tractat quan era millor fer-ho, és molt probable que no s'hagi aconseguit controlar el fong a causa de la pluja persistent. "El míldiu aquest any té una virulència extrema", afirma el tècnic del servei de sanitat vegetal de l'estació, Joan Reyes.
 

La propagació del míldiu es detecta per unes taques a les fulles. Foto: Estació d'Avisos de Vilafranca del Penedès

 

El míldiu és un vell conegut a la vinya. En temps recents el 2018 ja es va considerar un any especialment delicat pel que fa a aquest fong, però s'havia pogut contenir millor en els camps ecològics. "El 2018 era la pitjor campanya que havíem tingut i estava content perquè amb el coure s'havia gestionat bé. Ara ha arribat el 2020 i el 2018 sembla un joc de nens", reflexiona Reyes, que fa 34 anys que s'encarrega dels avisos als pagesos. Enguany ha succeït una espècie de tempesta perfecta en benefici del míldiu, amb un hivern suau i humit que ha facilitat la maduració de les espores i una primavera molt plujosa. "Amb aquestes condicions és molt complicat gestionar el míldiu", detalla Reyes.

El Penedès es converteix gairebé en Galícia

En indrets habitualment més humits com Galícia, la zona del Xacolí, la Xampanya francesa o Bordeus hi ha poca vinya ecològica perquè quan es cultiva només amb els tractaments permesos en aquesta viticultura es fa més difícil combatre el fong. S'accepta tirar-hi coure perquè és d'origen mineral (i per tant, natural), però en viticultura ecològica s'han fixat uns límits màxims (28 quilos per hectàrea a repartir en set anys) i si plou de manera molt seguida l'aigua "renta" la protecció (d'alguna manera desfà l'escut protector que s'havia creat a la planta amb el coure) i cal tornar a tirar aquest mineral (els productes sistèmics sí que penetren dins del cep i per això poden ser més eficaços en cas de molta pluja).

El Penedès habitualment no té aquestes humitats d'enguany i és una de les zones vitivinícoles capdavanteres en cultiu ecològic de vinya (Reyes estima que ja supera el 40% del total), però enguany l'escenari és excepcional. "El Penedès ha estat Galícia pràcticament a nivell de condicions meteorològiques", diu Reyes. D'aquí ve que el Penedès és dels indrets de Catalunya més afectats per míldiu, si bé també s'han registrat dificultats en major o menor mesura en altres zones, com l'Empordà, el Bages, Alella o la Terra Alta, on el míldiu fins ara era quelcom que semblava llunyà, detalla el tècnic i corroboren els viticultors.
 

Chardonnay en condicions òptimes i chardonnay amb míldiu. Foto: Albet i Noya


Els danys que ha provocat el míldiu preocupen a molts viticultors i cellers. El fundador d'Albet i Noya (DO Penedès), Josep Maria Albet, detalla que el 2018 van perdre el 100% del raïm de dues hectàrees, però aquest any "hi ha hagut molta més pluja i la pressió del míldiu ha sigut brutal". Això significa que donen per perdudes 30 hectàrees, cosa que representa no collir 250.000 quilos de raïm, o sigui el 50% de la producció de les vinyes. Alguns pagesos han tirat el doble o més de la dosi habitual de coure, però això planteja contradiccions. "Haver de tirar tant de coure per salvar el raïm tampoc és tan ecològic", adverteix Albet.

Pagesos que fan marxa enrere a l'ecològic

Alguns pagesos del Penedès han fet marxa enrere del procés que havien iniciat per convertir-se a l'ecològic, encara que enguany segurament ja han fet tard per mirar de salvar més part de vinya. Reyes anima els pagesos a no desanimar-se a la primera. "Amb una campanya així que no es descoratgin", recomana, ja que fa molts anys que el míldiu "s'està gestionant perfectíssimament" amb el coure. En tot cas ja fa temps que es busca la manera de millorar el tractament d'aquest fong en viticultura ecològica més enllà del coure, i més perquè la Unió Europea té la intenció de vetar-lo quan es trobi una alternativa, però per ara el seu ús perdurarà, ja que no consta cap fórmula que l'elimini del tot.

Des de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), el tècnic Lluís Giralt repassa les diverses línies d'investigació. S'havia mirat quin és el nivell de toxicitat del coure en el terra a les vinyes catalanes, i detalla que "hi ha presència però no es supera els llindars que es consideren que poden ser contaminants". També s'ha treballat sobre la persistència del coure a la fulla dels ceps després de la pluja, sobre la manera de millorar l'eficàcia dels avisos de l'arribada del míldiu (amb les agrupacions de defensa vegetal de Sant Martí Sarroca i Sant Llorenç d'Hortons, i els cellers Gramona i Codorníu), i sobre les alternatives al coure.

A la recerca d'alternatives

Un dels projectes en marxa és el PALVIP (Protecció Alternativa de les Produccions Vegetals Interregional Pirineus). En aquest projecte participen, a més de l'Incavi, la Chambre d'Agriculture des Pyrénées Orientales, la Universitat de Perpinyà, la UAB, la UdG i l'empresa Futureco Bioscience amb seu a Olèrdola. Proven amb productes d'origen natural per veure quin efecte fungicida tenen i la seva capacitat de control sobre el míldiu, l'oidi i la botritis.
 

Foto: Estació d'Avisos de Vilafranca del Penedès


Aquí es treballa amb dues línies: provar amb barreges d'essències vegetals (ortiga i cua de cavall, o de subproductes dels cítrics com les pells), o bé utilitzar bacteris. Es busca que tinguin un efecte sobre el fong o bé que indueixin a les defenses naturals de la planta.
Giralt diu que han trobat alguna combinació "que ha anat prou bé", però cal seguir provant, i en tot cas sembla que pot ser "un complement al coure" però no servir per substituir-lo. "Una alternativa que funcioni igual al coure en aquests moments no hi és", assevera, si bé precisa que hi ha més avenços per combatre un altre fong que també causa danys a la vinya: "Amb l'oïdi sí que estem trobant un producte que pot ser una alternativa al sofre". A més, l'Incavi col·labora amb el projecte VRIAACC (Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic) dels cellers Albet i Noya, Alta Alella i Josep Piñol.

El projecte VRIAACC consisteix a fer encreuaments de varietats tradicionals per trobar exemplars resistents per si sols al míldiu, oïdi i botritis, de manera que no requereixin tants tractaments de coure en viticultura ecològica. En aquest cas l'Incavi analitza el nivell de resistència i eficàcia, i la qualitat dels vins que es produeixen. Al celler Albet i Noya exhibeixen imatges d'enguany per reivindicar que el projecte funciona. D'una banda, uns ceps de chardonnay tradicional on es veu clarament l'afectació del míldiu, i això malgrat que s'han hagut de fer mitja dotzena de passades per aplicar-hi coure. De l'altra, uns ceps de chardonnel (varietat resistent que es prova en aquest celler) i en els quals tan sols han fet un parell de passades per tractar. A simple vista el chardonnel està molt millor.

La presència de tant míldiu facilita experimentar amb les alternatives per combatre els fongs en condicions idònies, i ajuda a veure quines varietats resistents són les que suporten millor l'atac del fong. Han aguantat millor alguns exemplars de varietats resistents emparentades amb la parellada i el xarel·lo. També han tingut bona resposta algunes plantes de garnatxa negra, mentre que no tant les d'ull de llebre i macabeu. Albet està convençut que les VRIAACC són l'alternativa. "No podem estar tirant ni tant de coure ni tants altres productes sistèmics", defensa, i justifica que a les VRIAACC igualment s'hi hagi de fer un parell de tractaments l'any amb coure o algun altre producte d'origen natural. "El problema de no fer cap tractament és perquè hi ha altres malalties latents controlades amb tractaments habituals que si no fas pugen", especifica.

També us pot interessar

Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla?
Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla? | Pixabay
Laura Conde | 1 comentari
Cinc propostes ideals per acompanyar una beguda versàtil i gastronòmica com el cava.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció de 10 vins que demostren el gran potencial del vi cooperatiu català.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés | 1 comentari
Encetem una proposta setmanal on entrevistarem els restaurants guanyadors de l'última edició del Cartaví | Sergi de Meià, del restaurant Sergi de Meià, ens explica l'actualitat i com veu el futur post Covid-19.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

 

 
Imatge il·lustrativa
El celler reafirma així la seva aposta pels Grans Reserves ecològics | Singular amplia la gamma dels monovarietals com Milesimé, Milesimé Rosé i Blanc de Noirs
Celler Joan Ametller, al Priorat
Celler Joan Ametller, al Priorat
Sergi Cortés
Joan Ametller, viticultor, presenta Família Ametller, un projecte vitícola amb 22 referències de vins del Penedès i el Priorat
Imatge il·lustrativa
Lourdes López
Barcelona, en una nit gurmet ben a prop de casa i a preu tancat
Imatge il·lustrativa
Recepta del cicle de receptes amb la DO Catalunya | Partim d'un vi negre jove de la DO Catalunya elaborat amb Merlot, per fer una recepta de tiramisú expres amb te matxa