Excursió per descobrir els secrets del vi del Bages

L'estiu arranca a Sant Fruitós amb l'obertura d'un museu que recupera la memòria de la vinya i el vi, i noves visites al Món Sant Benet amb tast a la fresca

Els testimonis del passat, els destil·lats, l'invent d'un llevataps de renom i un capitell medieval recorden l'esplendor vinícola de la comarca

Un estiu per fer enoturisme

| 06/07/2020 a les 08:32h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Enoturisme, vi del Bages, DO Pla d Bages, Secrets del vi al Bages
El jardí del monestir on es faran els tastos
El jardí del monestir on es faran els tastos
Encara hi ha molta gent que desconeix el passat d'esplendor vinícola del cor de Catalunya. La comarca del Bages va arribar a ser tota una potència de l'elaboració de vi, els darrers anys ha fet un salt endavant per recuperar aquella tradició (fent memòria i amb els vins que s'elaboren ara) i aquest estiu ha fet nous passos per mostrar-ho a tothom. El coronavirus no ha impedit que Sant Fruitós del Bages acabi d'inaugurar un museu municipal dedicat a la vinya i el vi, i que es programin visites al Món Sant Benet amb tast inclòs que ajuden a descobrir el fort vincle que aquest monestir d'origen medieval va tenir amb el vi durant segles. En el monestir, fundat el segle X, s'hi pot resseguir la petjada del vi sobretot entre l'edat mitjana i el segle XIX, quan els monjos encara hi vivien, mentre que el museu se centra en els temps dels nostres pares i avis, o sigui sobretot el segle XX.
 

El celler més gran del monestir amb arcs medievals


El primer que ja es pot fer és visitar el museu de la memòria de la vinya i el vi, que ha obert aquest cap de setmana amb unes portes obertes. Durant la resta de juliol es pot visitar gratuïtament els diumenges d'11.00 h a 13.00 h amb aforament limitat a vuit persones com a mesura preventiva davant del coronavirus, i la intenció és que es reprenguin el setembre. S'ubica en els baixos de Cal Casajoana, una casa senyorial de finals del segle XIX de la plaça de l'Era de Cal Vallbona (des de fa poc se'n diu així de la bonica plaça amb flors que hi ha davant dels horts de la zona del carrer Sant Benet). L'Ajuntament ha arrendat part de la casa per posar-hi el museu perquè aquí és on Sant Fruitós va créixer fa un segle i totes les cases tenen tines per fer-hi vi, una beguda amb molta història en aquestes terres.

"Hi va haver un moment que tot era vinya", recorda la tècnica municipal d'arxiu, Anna Cura, la qual especifica que "a Sant Fruitós on hi havia un pam de terra, hi havia un cep". Amb aquest record és com comença el recorregut pel museu, on es destaca que al Bages hi ha vi des de l'època romana, arribant-se al màxim esplendor entre el 1860 i el 1890, quan va esdevenir una de les zones que més en produïa de Catalunya, arribant a ocupar la vinya un total de 27.900 hectàrees. Aquest cultiu no va gairebé desaparèixer per la plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX, sinó per molts altres motius, com la industrialització.

El museu bàsicament és una sola sala, però això no significa que sigui senzill. En poc espai es fa una mostra del treball de la vinya, varietats de raïm, de l'elaboració del vi i dels destil·lats, els quals elaboraven Cal Morell i Cal Cura (el vi que no arribava a un mínim de graduació alcohòlica es considerava vi de cremar, o sigui per fer alcohol o aiguardent), sent aquest capítol possiblement el que fa més singular aquest museu. També ho és perquè s'hi explica la història de Ramon Brucart, fill de Sant Fruitós i que va inventar un llevataps de butxaca que s'ha fet referent en el món. El Puigpull, i que va perfeccionar amb el Pulltaps: ajuda a fer palanca facilitant l'obertura del vi i incorpora una peça com a ganivet per tallar la càpsula abans de procedir a obrir el tap. És un dels més utilitzats per sommeliers i cambrers.
 

Els primers llevataps amb el sistema inventat per Ramon Brucart


Documentals projectats dins d'una tina

També hi té molt pes la part audiovisual. Rere un carro es passen imatges antigues dels treballs de vinya amb so d'ambient d'un camp. També es poden escoltar entrevistes que es van fer fa tres o quatre anys a la gent gran del poble que havien fet de viticultors, així com entrar a dues tines de la casa que estan a peu de terra on es feia vi i que ara s'han reconvertit en espais on s'hi projecten documentals, com ara un de les construccions amb pedra seca. De tina també n'hi ha una altra reconvertida en lavabo, a més d'una subterrània que els propietaris de la casa asseguren que també funcionava per elaborar vi.
En el nou museu de Sant Fruitós s'hi han invertit uns 145.000 euros i el seu origen es troba en el Col·lectiu de Recerca Històrica, que volia fer un museu del poble. Va aconseguir-ho amb la recreació d'una casa rural de principis del segle XX amb el museu de la Rectoria Vella, però els membres del col·lectiu s'han anat fent grans i és quan han anat a buscar l'Ajuntament perquè intervingui. Ara s'ha obert el museu del vi i en un futur la primera planta de Cal Casajoana es convertirà en un museu d'altres elements vinculats a la casa senyorial. En aquest recorregut en el nou equipament per a Cupatges també acompanyen la nova regidora de Cultura, Laia Feliu, i la secretària tècnica de la Denominació d'Origen (DO) Pla de Bages, Eva Farré.
 

Projeccions dins d'una tina del museu


La DO també vetlla per recuperar la memòria vinícola. Per a Farré, "dins de la part de promoció del patrimoni del vi Sant Benet és un exponent important", i per això han promogut que les noves visites al monestir, que comencen el 18 de juliol, incorporin al final un tast de vins de dos cellers de la DO. Es fa en els jardins del monestir, un indret per desconnectar on només se senten els ocells i la remor del riu Llobregat de fons. També es vol donar a tastar el vi piment, i que busca acostar com es prenia el vi a l'edat mitjana. En aquest cas s'utilitza una recepta del llibre del Sent Soví reformulada per la Fundació Alícia, que té la seu al costat del monestir. Conté vi blanc, espècies (com clau i canyella), altres ingredients com aigua de roses i quelcom per edulcorar, que pot ser sucre o mel.
Les visites en aquest cas es fan els dissabtes a les 19.00 h fins al 15 d'agost. Les dues últimes setmanes d'agost es faran els diumenges a les 12.30 h, i per la qual cosa llavors el tast ja no es preveu fer al jardí. Abans es fa un recorregut per les instal·lacions del monestir, que està a prop de la població de Navarcles, i que ha estat lligat al vi des de l'inici. Segons explica la coordinadora de serveis culturals de Món Sant Benet, Montse Duocastella, el monestir es va fundar cap al 950-960 i l'any 964 els monjos ja compraven vinyes a títol personal. Les varietats que s'han cultivat al voltant són el sumoll, el mandó i el picapoll.

Monestir amb producció extraordinària de vi

Amb Núria Sáez i Jordi Santamaria, que són historiadors i guies del monestir, relaten com faran partícips els visitants de "la dicotomia del cristianisme", del vi com a aliment i alhora com a quelcom dolent si hom beu massa. En el claustre s'hi respira pau i crida l'atenció un capitell del segle XII, en el qual es veu una portadora amb dues figures que podrien ser un home i una dona amb un nen, que es podrien ser Adam i Eva, i una tercera figura, que podria ser un àngel. Hi ha dues teories: que són Adam i Eva quan són obligats a redimir els seus pecats, mostrant que és la viticultura és una feina dura però alhora que és important per a les finances del monestir, o bé que és un bateig per immersió dins de la portadora.
D'important ho va ser el vi (hi van arribar a haver tres cellers, el més gran dels quals forma part de la visita guiada), però hi va haver alts i baixos.
 

El monestir de San Benet envoltat de vinyes. Foto: Arxiu de la Família Codina


El 1594 el monestir va entrar en decadència, se'n va fer càrrec el de Montserrat (els dos eren benedictins) i el va redreçar fins que el 1831 es va assolir una elaboració rècord de vi: 900 càrregues, a raó de 121 litres cadascuna. En total equivaldrien a unes 145.000 ampolles. Molts cellers catalans d'avui en dia ni s'hi acosten a aquesta quantitat. Els temps de bonança van durar poc perquè el 1835 la desamortització de Mendizábal va fer que els monjos haguessin de marxar i que el monestir acabés mig abandonat. A principis del segle XX va comprar-lo la família del pintor modernista Ramon Casas per estiuejar-hi. L'any 2000, Caixa Manresa. Es va rehabilitar i amb tota la reestructuració bancària ha quedat en mans de la Fundació Catalunya La Pedrera.
 

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 2 comentaris
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Imatge il·lustrativa
La Barbequiú Torelló, com s'anomena l'espai, acull un programa enoturístic per a aquesta primavera-estiu
Imatge il·lustrativa
Al 55è concurs Tastavins DO Penedès s'han presentat 149 mostres de 48 cellers | Us llistem els vins premiats posant el focus en els 7 vins amb la categoria Or
Imatge il·lustrativa
Aquesta setmana us proposem un vi blanc de la Terra Alta, i un vi rosat i un vi negre del Montsant