Gramona a La Cerdanya

Imatge il·lustrativa

Així és l'estrena de Gramona a la Cerdanya: amb quatre vins i ganes d'experimentar

Després d'un any d'haver-se fet càrrec d'unes vinyes d'alta muntanya el celler penedesenc treu una primera anyada sota el nom de Costes de Cerdanya

També provarà com respon la garnatxa negra per sobre dels 1.100 metres i varietats de raïm pròpies dels Pirineus

18 escumosos Premium per menys de 20 euros

| 26/06/2020 a les 06:58h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Cellers, Vi de la Cerdanya, Vi d'alçada, Gramona
Cultivar en alta muntanya és una de les sortides que alguns cellers exploren per afrontar el canvi climàtic. Consideren que tenir vinyes elevades els pot servir d'aliat contra l'escalfament global. La Cerdanya és un dels indrets escollits per provar-ho i el celler penedesenc Gramona (DO Penedès i marca col·lectiva Corpinnat) ha estat el darrer a fer el pas. Ja fa un any que es va fer seu el projecte de Riu de Cerdanya que el 2015 havien iniciat l'enòleg Josep Bujan i Josep Ferrer, que és el president d'honor de Freixenet. Aquesta setmana Gramona ha presentat a restauradors i botiguers de la comarca com li ha anat l'estrena als Pirineus. De l'anyada del 2019 ha elaborat quatre vins a partir de les varietats de raïm que ja hi havia plantades (parellada, muscat de Frontignan i pinot noir) i ha detallat els plans de futur d'aquest projecte que s'enfila per sobre dels 1.100-1.200 metres d'altura.
 

Foto: Jordi Bes


Els nous vins surten al mercat amb el nom de Costes de Cerdanya i són de producció limitada. Es tracta de dos blancs, que són el Costes del Misteri, de montònec (com es coneix la parellada a muntanya), i el Petit Costes, de muscat; un negre, el Costes dels Espadats, de pinot noir, i un dolç, el Dolç de Riu, de muscat. Aquest últim és el més singular de tots perquè és un vi de gel, un rara avis per aquestes latituds a Europa. S'ha obtingut de premsar el raïm que s'havia congelat a uns -6 o -8 graus centígrads estant encara en els ceps. A hores d'ara encara és aviat per consumir aquests vins que no tenen ni un any, però ja mostren com a alta muntanya també hi ha lloc per a les elaboracions amb atractiu.

D'entre elles la que despunta més sobre les altres és el pinot noir, que aspira a ser una expressió fidel d'aquesta varietat. El vi de gel és un dolç subtil gens embafós que també pot marcar un precedent d'uns vins excepcionals en aquestes contrades i el muscat s'allunya dels excessos aromàtics que poden percebre alguns paladars en aquesta varietat, si bé en aquest cas segurament sigui convenient potenciar-ne més l'aroma i modular-ne l'acidesa, com també li passa a la parellada. Una de les característiques que uneix aquests quatre vins és que s'ha aconseguit que siguin refinats i amb poques notes herbàcies o rústiques que a vegades poden caracteritzar les elaboracions sorgides a molta altura.
 

Jaume Gramona explicant el projecte amb el seu fill, Roc Gramona. Foto: Jordi Bes

 

La intenció del celler és que aquests vins es puguin trobar a la Cerdanya i una petita part en establiments molt especialitzats de Barcelona. Els preus en botiga poden oscil·lar entre uns 15 euros del Petit Costes de muscat i acostar-se als 40 el de gel. D'aquest darrer només se n'han fet 152 ampolles, mentre que del negre en són 397 i de cada blanc oscil·len entre les 2.300 i les 2.400. Són poques malgrat que hi ha 5 hectàrees de vinya, cosa que es deu en part a la nova manera de treballar aquests camps que impulsa Gramona, i des dels quals es veu la serralada del Cadí, el Moixeró, la Tosa d'Alp i la carretera que condueix al túnel del Cadí. Els ceps estan distribuïts en petites feixes ja certificades en ecològic, i ara també s'hi apliquen tractaments biodinàmics, que van un pas més enllà de l'ecològic pel que fa a una agricultura més respectuosa amb el medi.

Jaume Gramona somia en poder habilitar un celler a Riu de Cerdanya on elaborar els vins i poder dedicar-se més a aquest projecte

Conrear aquestes terres no és fàcil, perquè cal afrontar les inclemències del temps, com les pedregades o les glaçades, i les visites d'animals amb ganes de menjar raïm dolç, especialment dels cabirols, així que cal adaptar-s'hi amb xarxes que protegeixen de les pedregades o tanques per als cabirols, els quals però apareixen a les etiquetes dels vins. Una altra dificultat és assegurar una bona maduresa del raïm en un ambient que pot posar-ho difícil, i no es pot obviar tampoc que no hi ha cap denominació d'origen que empari els vins ceretans. "Tot el que havia fet en viticultura aquí canvia", admet l'enòleg Jaume Gramona, de 58 anys, i el qual marca distàncies amb la manera que s'havia treballat aquestes vinyes fins abans d'agafar-les. "Hem pagat el peatge de les presses que tenien els anteriors propietaris, però aquí a la Cerdanya no hi ha presses en res", recalca.

Els Gramona han arrendat les vinyes amb opció de compra als germans Marginet, i l'ocasió per fer-ho ha sorgit després que Freixenet s'hagi venut a l'alemanya Henkell. La idea és aprendre com contrarestar el canvi climàtic, però Jaume Gramona admet que no era només això que el motivava a pujar a 1.200 metres per cultivar. Ell que fa 30 anys que va estudiar enologia a Dijon (França) volia fer un vi "que s'assembli al màxim a un Borgonya", i amb el pinot noir que ja han elaborat pot fer camí per aconseguir-ho. També obtenir un autèntic vi de gel després de les dificultats perquè siguin reconeguts els vins que elaboren al Penedès a l'estil dels de gel, si bé allà la congelació del raïm s'obté a partir de refredar-lo utilitzant nitrogen líquid (gamma Vi de Glass del celler) i no de manera natural a la vinya com sí que ha estat possible a la Cerdanya.
 

 
L'enòleg somia en poder habilitar un celler a Riu de Cerdanya on elaborar els vins i poder dedicar-se més a aquest projecte, en un moment en el qual la sisena generació del celler va prenent cada cop més protagonisme en la gestió de l'empresa amb Roc i Leo Gramona. El projecte ceretà ja va revelant quins seran els següents passos: estan substituint part del muscat i la parellada per incrementar el pinot noir (en el vídeo es pot veure una mostra de com es fa el reempelt), per provar la garnatxa negra (una de les varietats més plantades en cellers d'arreu de Catalunya per ser una bona aliada contra el canvi climàtic), el sauvignon blanc (varietat que ja treballa el celler Llivins a la mateixa comarca) i altres raïms previs a la plaga de la fil·loxera i que eren cultivats als Pirineus, com el que ara justament es denomina Pirineus 1 i el Moné, també anomenat Neral o Mandrègue. El novembre preveuen plantar 4,5 hectàrees de peu americà i en un any o dos decidiran la varietat a empeltar-hi, amb el que gairebé es doblarà l'extensió. En tots aquests plans preveuen invertir-hi uns 100.000 euros.
 

Pinot Noir, garnatxa i sauvignon blanc, entre d'altres, substituiran el muscat i la parellada. Foto: Jordi Bes


El recorregut d'aquesta vinya

Per ara Gramona no es planteja elaborar algun escumós a curt termini com sí que tenien la intenció de fer els seus predecessors, fortament vinculats al cava. L'històric enòleg de Freixenet Josep Buján va ser l'artífex de la vinya a Riu de Cerdanya. Antoni Marginet recorda com els van anar a veure per fer una primera prova amb 100 o 200 ceps, però aquella voluntat es va transformar immediatament en 10.000 ceps el 2015 i 12.000 més l'any següent. Va arribar a sortir-ne un vi blanc, l'Indret de Cerdanya de l'anyada 2017, que era de muscat i parellada, i hi havia la intenció de fer un escumós probablement de pinot noir, però el recorregut que ha seguit Freixenet amb la seva venda a Henkell va acabar facilitant que tot quedés frenat. Els germans Marginet segueixen ajudant al cultiu de la vinya, i rememoren que aquest conreu no és nou a la comarca. En el passat es feien intercanvis amb el Berguedà: allà s'hi duia vi i a canvi els pujaven cereal.

Antoni Marginet creu que la vinya creixerà en el Pirineu. "Sens dubte", assevera, i opina que és una bona manera de diversificar l'economia de la comarca. El celler Torre del Veguer de Sant Pere de Ribes (DO Penedès) també cultiva i fa vins de la Cerdanya, mentre que Llivins és l'únic que a més de conrear la vinya té celler a la comarca. En tot cas un projecte com el dels Gramona i aquests altres requereixen un temps de recorregut abans de ser rendibles, però Jaume Gramona se'l planteja a llarg termini i ja pensa a no limitar-se només a les 5 hectàrees presents i a les 4,5 que ampliaran. En els terrenys de Riu de Cerdanya poden arribar a cultivar 15 hectàrees ben bones.

També us pot interessar

Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla?
Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla? | Pixabay
Laura Conde | 1 comentari
Cinc propostes ideals per acompanyar una beguda versàtil i gastronòmica com el cava.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció de 10 vins que demostren el gran potencial del vi cooperatiu català.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés | 1 comentari
Encetem una proposta setmanal on entrevistarem els restaurants guanyadors de l'última edició del Cartaví | Sergi de Meià, del restaurant Sergi de Meià, ens explica l'actualitat i com veu el futur post Covid-19.

COMENTARIS

Poseu-vos al dia
Fart de la Borgonya, 29/06/2020 a les 06:39
+2
-1
Quina obsessió malaltissa que té la gent del vi amb el coi de la Borgonya!! És un lloc mític, molt bé. I què? Aquesta dèria de voler imitar altres regions és penosa, i denota una inseguretat lamentable. No hi ha varietats antigues al Pirineu? Què som, catalans o francesos?? Dediqueu-vos a conrear i a recuperar varietats antigues i deixeu de fer imitacions de nou ric de vins de fora! És una cosa comuna a la majoria de la gent que ha estudiat enologia a França: molts tenen ficat el mite de la Borgonya al cap i tot ho veuen des d'aquesta perspectiva estreta, com si encara fóssim a l'època en què França monopolitzava el vi de qualitat. Prou rentat de cervell, prou mites de pa sucat amb oli. És lametable mitificar d'aquesta manera el vi francès.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.