coronavirus

Mas Comtal i Mas Blanch i Jové han plantat vinya durant el confinament.
Mas Comtal i Mas Blanch i Jové han plantat vinya durant el confinament. | Twitter

L'afany per plantar raïm autòcton se sobreposa al coronavirus

Les hectàrees de varietats tradicionals no paren de créixer ni durant el confinament, però quan es tracta de vendre vi segueixen tenint sortida també les foranes

Les garnatxes estan entre les més plantades pel potencial que hi veuen tant cellers petits com grans, mentre que hi ha qui també es decanta pel monestrell

L'avenç del vi ecològic segueix imparable

| 21/05/2020 a les 07:38h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Actualitat, coronavirus, raïm autòcton
La plantació de varietats de raïm autòctones, d'aquelles que hi havia hagut tradicionalment en un territori, és una de les pràctiques que han fet més forat en els darrers anys en les zones vitivinícoles catalanes. Durant el confinament per frenar l'avenç de la pandèmia del coronavirus s'han fet plantacions i la tònica habitual és que els nous ceps siguin de varietats autòctones, cosa que fa pensar que el seu pes no deixarà de créixer. Així doncs el xarel·lo i la garnatxa van menjant terreny a les considerades foranes com el merlot i el cabernet sauvignon. Entre les raons que consoliden aquesta tendència figura que són raïms que estan ben adaptats al territori i això fa que siguin bons aliats per resistir millor els efectes del canvi climàtic, a més de la voluntat creixent de buscar allò que fa singular un elaborador o una denominació d'origen (DO). Tot i això, tampoc es pot oblidar que la demanda del mercat sovint condiciona què plantar.
  Malgrat les dificultats per vendre vi per part dels cellers durant el confinament a casa o les perspectives incertes per als viticultors que venen raïm, tots coincideixen en el fet que la vinya no entén de confinaments i han sortit per cuidar-la i fer noves plantacions pensant en el futur. El més habitual és reforçar aquelles varietats que ja es tenen o bé provar amb algunes de noves, però sigui com sigui gairebé sempre l'estratègia s'encamina cap a les autòctones. A jutjar per les explicacions dels cellers i pagesos que han compartit les seves reflexions amb Cupatges i les imatges que han penjat d'altres, hi ha una varietat que despunta. Es tracta de la garnatxa en les seves diverses versions (negra, peluda, blanca...), si bé alguns també veuen molt de potencial en una altra: el monestrell.

Creix el pes de les varietats tradicionals

Només cal fer una petita incursió en les dades de la darrera dècada del Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) per adonar-se'n de com es va obrint pas aquesta tendència. El 2019 hi havia 76 varietats declarades, de les quals només 10 ja ocupaven el 87,1% de la superfície total, que és d'unes 56.000 hectàrees segons dades del 2018, si bé de productives són unes 53.000. Les tres varietats tradicionals del cava (macabeu, xarel·lo i parellada) representen més de la meitat, amb un creixement important del xarel·lo, que es manté en segona posició, però ha passat de representar el 13,8% de la superfície el 2010 al 18,1% l'any passat. La garnatxa negra és la quarta i va creixent lentament (ocupa el 7,3%, 0,7 punts més que el 2010) i la segueixen el chardonnay, merlot, cabernet sauvignon, ull de llebre, samsó i garnatxa blanca. Aquesta darrera creix, el chardonnay es manté i la resta van reduint el seu pes. Les altres 66 varietats registrades es reparteixen el 12,9%, 2,5 punts més que en el 2010.
  Fent un repàs per saber què han plantat darrerament alguns cellers es troba que a la DO Terra Alta el de Bàrbara Forés ha optat per la garnatxa negra i la peluda, i Frisach, per la vernatxa blanca, que és garnatxa blanca. A la denominació Costers de Segre, el celler Mas Blanch i Jové s'ha centrat també en la garnatxa peluda (i ho ha complementat amb la negra, la blanca i el macabeu). La Vall de Betlem de Badalona, un dels pocs projectes que han recuperat la vinya per tornar a elaborar vi a tocar de Barcelona, ha completat la plantació de la finca amb garnatxa blanca, macabeu i moscatell de gra petit. El penedesenc Finca Parera ha triat créixer amb nous ceps de xarel·lo, xarel·lo vermell i sumoll, però no tothom es decanta per les autòctones. Llivins, un celler singular de la Cerdanya, segueix ampliant el sauvignon blanc, mentre que a Mas Comtal (DO Penedès) han replantat amb chardonnay.
 


Pel que fa als viticultors que venen raïm o vi, i per això estan molt subjectes a les demandes del mercat, també se centren en les autòctones, amb la garnatxa de nou com una de les principals, si bé també procuren mantenir el que ja tenien, com ara el tradicional trio per al cava (macabeu, xarel·lo i parellada). L'afany per plantar raïm autòcton és compartit per Delfí Sanahuja, el reconegut enòleg en cap de Perelada, grup amb base a l'Empordà (és dels més grans allà) però que també té cellers fora del territori gironí, com ara a la DOQ Priorat (Casa Gran de Siurana) o a la DO Navarra (Chivite). "Gairebé tothom que planta ho fa amb varietats autòctones de la seva terra i fins i tot experimentals", constata Sanahuja, el qual recorda que ara es busca "més la part d'autenticitat i no tant vins globalitzats". La voluntat cada cop més és que el vi expressi un territori i un paisatge, deixant enrere aquella necessitat de fa anys de ser coneguts internacionalment amb la plantació d'unes varietats que havien contribuït al prestigi de França com el cabernet sauvignon i el merlot.
 

Sanahuja està convençut que una varietat amb futur és la garnatxa, tant la blanca com la negra. "Si em parles de l'Empordà, són dues varietats que s'adapten molt bé", recalca, i especifica que són vins fruitosos i alhora que es poden treure al mercat en poc temps si cal, adaptant-se bé als nous temps que són poc amics dels vins de guarda. A Perelada tenen vins de garnatxa 100%, com Aires de Garbet o Només. L'any passat van plantar 5 hectàrees de la negra a l'Empordà, preveuen posar aquesta varietat també davant del nou edifici de celler icònic que s'ultima, i també han plantat monestrell. Sanahuja en destaca d'aquesta darrera la versatilitat (serveix per a rosats, joves, vins amb criança...) i que pot resistir bé un increment de temperatures motivat pel canvi climàtic. Al Priorat s'han centrat en garnatxes i carinyenes i a Navarra han crescut amb 30 hectàrees en dos anys amb garnatxes i una mica de chardonnay, que es va introduir els 80 però que és distintiva dels blancs navarresos.

Anteposar la qualitat per sobre de la varietat

Al Mas Comtal han replantat el chardonnay, si bé fa alguns anys van fer passos en la línia de les noves tendències i van substituir vinya de cabernet sauvignon per la garnatxa. Per a Marta Milà, una de les cares visibles d'aquest celler familiar, el més important és la coherència. "La nostra marca és jugar amb varietats foranes i autòctones", detalla.

Fa èmfasi en el fet que som un país d'extrems i que ara s'opta molt per les autòctones, però considera que "no s'ha de donar l'esquena a tot" allò que no ho sigui. Reconeix que vendre un vi de chardonnay és avui complicat a no ser que ja es tingui un nom, si bé alhora quan es dona a tastar un xarel·lo als prescriptors (botiguers o restauradors) n'hi ha que arrufen el nas perquè ja n'hi ha molts de xarel·los. "Tothom s'omple la boca que s'han de recuperar varietats, però quan les vas a vendre el prescriptor de seguida queda saturat", reflexiona.

Es troba que, en comptes dels xarel·los, hi ha a qui li desperta més curiositat un blanc com l'Antistiana i el Gran Angular que fan amb la varietat italiana incrocio manzoni, que és un encreuament de riesling renano i pinot blanc, o el jove Pomell de Blancs que conté chardonnay. "El fet que tingui chardonnay avui en dia m'ajuda a vendre", assegura Milà. Davant del dubte que pot tenir qualsevol consumidor de si decantar-se per un vi de varietat autòctona o forana, Milà recorda que "no pel fet de ser d'una varietat autòctona vol dir que el vi hagi de ser millor", i insisteix en el fet que "el vi no és només la varietat; són moltes coses". En el seu cas relata que no han primat la varietat, sinó que anteposen la qualitat. "El més important és que transmeti una bona feina i que tingui ànima", defensa, i afegeix que cal ser conscient també que cal vendre i no es pot girar l'esquena al mercat i les tendències.

Els viticultors enguany tornen a estar a l'expectativa de si es repeteix una nova crisi dels preus del raïm. Tenen molt assumit que no poden obviar les demandes del mercat. "Intentem fer el que el mercat demana", afirma Pere Anton Magre, un viticultor amb base a Aiguamúrcia (Alt Camp). Amb el seu soci s'han especialitzat en la gestió de finques agrícoles i explica que no busquen alta producció, sinó valor afegit. De vinya s'ocupen d'unes 200 hectàrees, totes ecològiques, i sobretot venen per a grans cellers catalans de vi i cava. Entre les darreres experiències cita el vi Costenc, elaborat amb malvasia de sitges cultivada no lluny del coll de l'Illa, a més d'haver seguit el camí d'allò que els ha funcionat tan bé: plantar varietats que serveixen tant per a vi i cava. Tenen pinot noir i chardonnay, però no només. "El que ens està donant moltes satisfaccions és la garnatxa negra", subratlla, ja que es comporta molt bé a la zona d'Aiguamúrcia, i enguany han plantat monestrell. És autòctona, pot anar bé davant del canvi climàtic i pot servir per a vi i escumós com la garnatxa.

Els viticultors han de garantir-se la viabilitat

A l'hora d'optar per plantar una varietat els pagesos procuren escollir aquelles que poden suscitar l'interès dels cellers durant almenys 25-30 anys vista. Mirant enrere Magre recorda com els paràmetres per valorar l'atractiu de cada raïm han variat amb les dècades. N'hi havia que estaven molt ben adaptats al terreny però que es van deixar de conrear "perquè econòmicament no eren interessants", o que es van deixar de fer servir perquè no ho eren qualitativament. Entre aquests figuraven en el seu dia el sumoll i la malvasia del país, referint-se al subirat parent. En conclusió, Magre destaca que "el mercat sempre busca coses noves, a vegades va evolucionant, però els grans productes sempre aguantaran".
 
El viticultor Francesc Baiges, que és enginyer agrònom de formació, cultiva 17 hectàrees a Montbrió del Camp (Baix Camp). La vinya és ecològica. Ell també ha plantat enguany el mateix que la família ha tingut des d'almenys el segle XIX, moscatell (el romà o d'Alexandria). Baiges explica que segueix optant per aquesta varietat "per tradició" i perquè hi està especialitzat, si bé reconeix que "al final tot això depèn de qui compra".

A la cooperativa, que elabora sota el nom de Montebrione, s'han centrat en elaboracions com el moscatell i el vermut. A ell li han valorat el raïm per elaborar vins d'algun gran celler. Per la seva banda, el president de la cooperativa de Vila-rodona i del potent grup Castell d'Or, Adrià Rabadà, és la desena generació de viticultors a la seva família. Està documentat que són pagesos almenys des del 1735. Cultiva 75 hectàrees, gran part de la producció va dirigida al cava i enguany ha plantat parellada. En altres ocasions ha optat per al macabeu, la garnatxa i el trepat. "En el meu cas acostumo a plantar varietats autòctones", ressalta.
 
Pel que fa a alguns dels projectes vitivinícoles més nous i singulars de Catalunya s'han inclinat per la continuïtat amb la finalitat de consolidar els aprenentatges que van adquirint. A la Vall de Betlem de Badalona, a tocar del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, aquesta primavera han assolit les 2 hectàrees, amb predomini de la malvasia i la garnatxa blanca, concreta Ignasi Niubó, el qual avança que estan bolcats en el disseny de la proposta enoturística per complementar l'activitat vinícola i fer viable el projecte. Per ara encara han de treure el primer vi al mercat. A Llivins de Llívia estan enfeinats per duplicar els ceps i la producció, sempre de sauvignon blanc. "Abans de pensar en altres coses hi ha molt per créixer i seguir aprenent", explica Isaac Rigau, el qual indica que amb la nova plantació ja tindran una hectàrea de vinya.

Un moment de felicitat a la nova vinya

Entre tant frenesí per plantar també han sorgit entrebancs que tenen molt a veure amb el delicat context de pandèmia. El celler Mas Blanch i Jové estava a finals de març en plena plantació de més de 7 hectàrees (sobretot de garnatxa peluda), que no és qualsevol cosa tenint present que amb elles han crescut vora un 50% de superfície, i van rebre la visita del coronavirus. Sara Jové explica com els seus pares, Joan Jové i Sara Balasch, van passar la malaltia just llavors. El pare fins i tot va estar ingressat a l'hospital, però sortosament els dos progenitors van recuperar-se. A finals d'abril la nova vinya havia brotat i van poder-la anar a veure tots junts, un moment que la filla va compartir amb una piulada al Twitter que acaba amb la paraula "felicitat".
 
"Va ser un moment molt especial per naltres. Quan vam acabar de plantar la vinya el meu pare ja estava a l'hospital. Van ser moments de tanta tensió... Anar a aquesta vinya a respirar aire fresc va ser catàrtic. Va ser molt xulo que mon pare podia seguir el pas i caminar per allà", relata Sara Jové. Amb l'aturada econòmica general pel coronavirus només venen sobre el 5% del vi que acostumaven a vendre, però ella opina que és un moment per no deixar de treballar. "No crec que serveixi de res entrar en pànic i prendre decisions que no mirin a mitjà termini a nivell d'estratègia perquè això passarà i has de pensar a on vols estar quan això passi", reflexiona. En el seu cas el coronavirus no li ha fet desistir dels plans de plantar garnatxa, una vinya que de ben segur que per sempre més estarà lligada al fet que els pares se'n van sortir d'aquesta malaltia.
 

També us pot interessar

Marta Rovira, del celler prioratí Mas d'en Gil, ensenya la llicorella al món a través de l'aplicació zoom.
Marta Rovira, del celler prioratí Mas d'en Gil, ensenya la llicorella al món a través de l'aplicació zoom. | Marzena Dziuk
Jordi Bes
Molts han hagut de recórrer a ERTOS però fan mans i mànigues per seguir cuidant de la vinya i dels animals | La cooperativa l'Olivera manté el coronavirus allunyat del seu projecte social i acorda seguir elaborant el vi de Barcelona
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció per a un Sant Jordi #confinats
Ada Parellada del restaurant Semproniana
Ada Parellada del restaurant Semproniana
Carme Gasull
La situació derivada pel Covid-19 està afectant durament el sector de l’hostaleria i la restauració. Què fan, com i des d’on algunes dones de la gastronomia per afrontar-la? Com veuen el futur?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.