cellers en confinament

Marta Rovira, del celler prioratí Mas d'en Gil, ensenya la llicorella al món a través de l'aplicació zoom.
Marta Rovira, del celler prioratí Mas d'en Gil, ensenya la llicorella al món a través de l'aplicació zoom. | Marzena Dziuk

Així passen els dies en un celler confinat

Molts han hagut de recórrer a ERTOS però fan mans i mànigues per seguir cuidant de la vinya i dels animals

La cooperativa l'Olivera manté el coronavirus allunyat del seu projecte social i acorda seguir elaborant el vi de Barcelona

La grip espanyola va venir amb els veremadors des de França

| 22/04/2020 a les 08:34h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Cellers, L'Olivera, La Vinyeta, Mas d'en Gil, Oller del Mas, Can Marlès, cellers en confinament
Ningú pot visitar els cellers a causa de les mesures per frenar l'expansió de la malaltia per coronavirus (COVID-19). També tenen dificultats per vendre ampolles de vi, cosa que ha fet accelerar la seva irrupció en el comerç electrònic per generar alguns ingressos. Molts han hagut de recórrer a un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per a una part de la plantilla, però la vinya s'ha de seguir cuidant, cosa que l'estat d'alarma permet fer. És per això que, a diferència d'altres sectors, els cellers han seguit actius malgrat que s'hagi de romandre confinat.

Tampoc es poden desatendre els animals, ni les persones que té a càrrec seu la cooperativa l'Olivera, que en cap moment ha deixat de banda la tasca social que és inherent al seu projecte. Arribats aquí possiblement us haureu fet la pregunta que com és això de viure o treballar en un celler confinat: si en el camp s'hi va amb mascareta, què estaran fent aquelles alpaques que una vegada vàreu veure en un celler del Penedès o com s'afronta el futur estant rodejat de ceps. Cinc cellers de diverses zones de Catalunya ofereixen algunes pistes:
 
Oller del Mas (DO Pla de Bages): redescobreixen la finca amb uns altres ulls

L'enòleg d'Oller del Mas, Carles Muray, expressa com s'ha viscut el coronavirus entre qui treballa la vinya d'aquest celler de Manresa (Bages), i seria extrapolable als altres cellers. "Per a nosaltres el confinament quasi no ha existit, per dir-ho d'alguna forma", assevera. La poda es va acabar, els ceps van començar a despertar i davant d'això "tot l'equip de vinya no ha parat ni un moment". A més, abans de la pluja han plantat 0,6 hectàrees de monestrell (1.000 ceps) de forma experimental perquè havien trobat escriptures antigues on apareixia juntament amb macabeu i parellada. "Havien estat molt de temps abans de la fil·loxera", subratlla Muray, referint-se a la plaga que va arrasar la vinya a finals del segle XIX. També han plantat una petita part de mandó.
 

Nova vinya de monestrell d'Oller del Mas. Foto: Carles Muray


El projecte enoturístic no ha tingut la mateixa sort per ara. A principis d'any van obrir el restaurant Bages 964 amb el xef manresà Alex Portales, i ho mantenen en una fase de latència juntament amb la nova zona esportiva i la botiga. Els vins que havien de sortir ara al mercat els han deixat embotellats i a punt "per quan tot torni a renéixer", detalla Muray, el qual està procurant treure profit de la situació ampliant els seus coneixements sobre el terreny. "He descobert la finca", reconeix. Són 550 hectàrees majoritàriament de bosc, de les quals 50 són de vinya, i està procurant "descobrir trossets on el dia de demà pots plantar alguna cosa interessant, la climatologia, anar veient els ceps com responen...". Va incorporar-se a Oller del Mas el maig del 2018 després d'haver treballat cinc anys al costat del mar al Penedès (celler Augustus Forum), i en el Bages el clima és més extrem i implica també "una viticultura més extrema".
 
Mas d'en Gil (DOQ Priorat): estan connectats fins a Nova York

Al Mas d'en Gil de Bellmunt (Priorat) també s'han reorganitzat. La propietària, Marta Rovira, viu en el mas i explica que cadascú de l'equip que segueix acudint al celler comença en horaris diferents per facilitar que es mantinguin les distàncies. Una família de temporers andalusos que resideixen a la finca van tornar a Còrdova davant la possibilitat que es tanqués Catalunya, però aquesta setmana ja tornen a ser al Priorat. Quan s'utilitza un cotxe, un va al davant i dos al darrere mantenint la distància, i en el camp no hauria de ser perillós no dur mascareta quan s'està sol, però hi ha qui també se la posa allà. "Hi ha un factor psicològic. Hi ha gent que se sent més segura portant-ne", precisa.
 

Marta Rovira de Mas d'en Gil explica la llicorella al món. Foto: Marzena Dziuk


Rovira especifica que "la novetat més gran és que el contacte amb els clients s'està fent a través de xarxes noves" com el Zoom. Mitjançant l'Instagram Life també ha dut el Priorat arreu amb una connexió amb Jeff Harding, que escriu de vins i que n'és el responsable en el restaurant novaiorquès Waverly Inn. Des de la ciutat nord-americana, i d'allà d'on procedeixin els internautes, fins i tot han vist el viticultor Lluís Perpinyà en directe mentre feinejava amb la mula Clara. Gravar a peu de vinya també implica algunes sorpreses. "Estem descobrint que hi ha buits de cobertura", admet Rovira, si bé creu que connexions com aquestes són el futur. "La gent et veu dins del teu context i és més autèntic, és més de veritat", defensa.

Pensa en les fires professionals i creu que seria "saludable" una combinació entre les dues coses, ja que en alguns tastos "potser estem tastant un 30% d'olors que no són" del vi perquè l'ambient està carregat, n'hi ha d'altres de vins i la gent també en desprèn d'olor. També rumia sobre com s'haurà de resoldre això tan comú a les fires professionals de tothom tastant en grup o d'escopir el vi en recipients compartits, una pràctica que pot ser un potencial focus de propagació del coronavirus. "Jo crec que canviarà per a bé. Potser hi havia un excés d'esdeveniments", reflexiona.
 

 
En aquest celler per ara no pensen aplicar cap ERTO. Exporten el 80% del vi i segueixen tenint comandes. "Hi ha un alentiment, però no un stop", detalla Rovira, la qual precisa que no són de nous clients (distribuïdors, importadors...), sinó dels que tenen des de fa anys. És per això que recalca la importància de "fer una bona selecció de clients" que permeti vendre "demà i demà passat". Rovira confia que els vins tinguin prou coses per explicar malgrat la distància que s'obliga a mantenir per ara. "El món del vi té un aspecte relacional, de compartir una copa, parlar mirant-te als ulls i degustar al mateix temps", sosté, i espera que la crisi del coronavirus també serveixi perquè a Catalunya s'opti més pel consum de vi local "pel bé de les economies rurals".

L'Olivera (DO Costers de Segre i DO Catalunya): replanten la vinya de Barcelona

A l'Olivera mantenen el coronavirus a ratlla. "Per sort no ha entrat el virus a casa, ni a Collserola ni a Vallbona", celebra la presidenta d'aquesta cooperativa, Maria Dolors Llonch. Aquest projecte vinícola, que va néixer a Vallbona de les Monges (Urgell) i que també elabora vi a Barcelona (i de vinyes de Sabadell), és un dels més singulars de Catalunya pel seu vessant social. Han hagut de fer un ERTO als treballadors d'enoturisme, celler i de bona part dels que formen part del centre especial de treball, però segueixen tenint cura de les persones que atenen amb necessitats especials (16 viuen a Vallbona, 12 a Collserola i sis més en pisos), mantenen les tasques al camp i se'ls ha incrementat la feina de preparar comandes demanades a través del web atretes pel 15% de descompte. Els encàrrecs de vi són molts i petits, però és una via per mantenir-se.

"La situació és molt difícil per a tothom però es mira d'anar tirant endavant", recalca. Malgrat la complexitat del moment, a Collserola cultiven la finca de Can Calopa, que és de l'Ajuntament de Barcelona, i estan prosseguint amb el projecte que ja havien engegat per replantar la vinya, tot i que s'ha ralentit a causa de la pluja continuada dels últims dies, que a l'Observatori Fabra de Collserola ha deixat registres de rècord en un mes d'abril des del 1914, el primer any que es disposen dades. A Can Calopa es debaten entre replantar continuant amb varietats negres, que es vinifiquen allà mateix, o optar per alguna blanca, però implicaria vinificar-la a Vallbona. Pansa blanca, coneguda també com a xarel·lo, seria una opció que es correspondria amb una varietat històrica de la zona.
 

Les vinyes que gestiona l'Olivera a Sabadell no descansen. Foto: Íñigo Haughey


L'enòleg Iñigo Haughey dona gairebé per fet que hi plantaran almenys una part de xarel·lo. Durant el confinament no han deixat d'anar al camp, on es protegeixen del coronavirus sobretot mantenint les distàncies. Haughey precisa que, malgrat que la vinya de Can Calopa només té 20 anys, "la seva producció ha minvat moltíssim", i per això tenen un projecte per substituir tots els ceps a cinc o deu anys vista. Aviat llençaran una campanya de micromecenatge (crowdfunding) per contribuir a fer-ho possible. Llonch també avança que han tancat l'acord amb el consistori per mantenir la concessió de Can Calopa per quatre anys més (més quatre de prorrogables) amb el compromís que el celler s'impliqui més amb Barcelona, com ara amb una aula ambiental. D'aquesta vinya que cultiva a Collserola en sorgeix l'únic vi de la capital catalana, el Vinyes de Barcelona.
 
Can Marlès (DO Penedès): el petit Bilu els anima en temps difícils

"A nosaltres la vida més que canviar-la ens l'ha aturat", admet Lucía Pombo quan reflexiona sobre com els ha afectat el coronavirus. Ho diu des del celler Can Marlès, que està en el municipi del Montmell, al Baix Penedès. Pombo resideix entre allà i Barcelona. "Quan parles d'un celler petit com nosaltres vivim molt del dia a dia, de les comandes locals, i exportem molt poc", explica, i afegeix que també està parat l'enoturisme, un altre puntal d'aquest celler perquè té dues masies per llogar. Considera que cal pensar en més enllà, ja que quan es recuperi certa normalitat creu que encara seguiran un temps aturats perquè els distribuïdors i restaurants tenen els magatzems plens. Malgrat que no es vengui, el celler segueix tenint despeses. "La vinya no la pots aturar, el ramat de 14 alpaques ha d'estar cuidat i net, el personal l'he de tenir igualment i pagar", assevera. Mantenen les recomanacions de seguretat per no contagiar-se de coronavirus, però la mascareta és sobretot per al celler.
 

Sala de tastos de Can Marlès buida. Foto: Lucía Pombo


Pombo envia dues fotografies per il·lustrar com viuen en temps de coronavirus. Una és de la sala de tastos buida, però en les crisis no tot és negre, i n'envia una altra on apareix en Bilu. "En ple confinament m'ha nascut una alpaca. Tots els parts els assisteixo jo i va sortir tot molt bé. És un mascle", relata.
 

La petita alpaca Bilu ha nascut durant el confinament. Foto: Lucía Pombo


Bilu significa bonic en charrúa, una llengua perduda d'entre l'Uruguai i l'Argentina, i ja ha passat a formar part del grup d'alpaques de la finca. "Les tinc per consentir-les i malcriar-les", reconeix Pombo, però també tenen la funció de fer que els visitants gaudeixin veient-les i com a assistents de viticultor. "Un cop ha passat la verema les deixem anar, mengen fulles i els fems serveixen d'adob", explica. Així que en l'elaboració dels vins de Can Marlès també hi ha tingut alguna interacció la tasca de les alpaques. Aquest celler està entre els que tenen un gest amb els sanitaris i els fan un 15% de descompte per allotjar-se en una masia o en activitats una vegada s'hagi superat l'estat d'alarma.
 
La Vinyeta (DO Empordà): estan convençuts que l'enoturisme revifarà

En el celler La Vinyeta de Mollet de Peralada (Alt Empordà) viuen la crisi del coronavirus amb una barreja de sensacions, però certa dosi d'optimisme s'hi ha obert pas. "El món canviarà i nosaltres haurem de canviar, però també hi haurà oportunitats i reptes nous que també tenim ganes d'afrontar", afirma Josep Serra. A curt termini han tirat endavant els plans que ja tenien en marxa. Amb el pastor Víctor Rojas han reunit un ramat de 150 ovelles, part de les quals procedents del mateix celler, i en ple confinament han recuperat la transhumància a l'Empordà. El mateix Rojas explica en un vídeo que han difós des de La Vinyeta que feia gairebé 50 anys que no s'havia fet la transhumància fins al Cap de Creus.
 

El ramat d'ovelles de La Vinyeta arriba a Sant Pere de Rodes. Foto: La Vinyeta


Segons Serra, la intenció és que les ovelles s'estiguin fins que faci calor al Cap de Creus. Llavors una part tornaran al celler i de la resta ja es veurà el destí mentre dura l'estiu amb la intenció que l'octubre totes es reuneixin de nou a La Vinyeta perquè hi puguin pasturar després de la verema. L'objectiu és arribar a doblar el ramat fins a uns 300 caps de bestiar. Serra agraeix especialment el contacte directe amb els consumidors que està suposant les vendes en línia durant el coronavirus, fet que considera "un canvi total de paradigma", però el global de vendes han caigut entre el 80% i el 90% i han hagut d'ajustar temporalment la plantilla, sobretot d'enoturisme i del celler. Malgrat tot, mira cap al futur amb optimisme. "Serà el turisme de proximitat el primer que aixecarà el cap. La gent tindrà ganes de sortir al camp i l'enoturisme permet fer grups petits i estar en espais oberts", ressalta.

També us pot interessar

Marta Rovira, del celler prioratí Mas d'en Gil, ensenya la llicorella al món a través de l'aplicació zoom.
Marta Rovira, del celler prioratí Mas d'en Gil, ensenya la llicorella al món a través de l'aplicació zoom. | Marzena Dziuk
Jordi Bes
Molts han hagut de recórrer a ERTOS però fan mans i mànigues per seguir cuidant de la vinya i dels animals | La cooperativa l'Olivera manté el coronavirus allunyat del seu projecte social i acorda seguir elaborant el vi de Barcelona
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció per a un Sant Jordi #confinats
Ada Parellada del restaurant Semproniana
Ada Parellada del restaurant Semproniana
Carme Gasull
La situació derivada pel Covid-19 està afectant durament el sector de l’hostaleria i la restauració. Què fan, com i des d’on algunes dones de la gastronomia per afrontar-la? Com veuen el futur?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.