La grip espanyola va venir amb els veremadors des de França

El retorn dels temporers en tren des del país veí va ser una de les principals vies de propagació de la pandèmia del 1918

Els diaris de l'època testimoniaven el temor davant de la manca de mesures per frenar-la i les imprudències que costaven vides

Allò que el coronavirus s’endugué, i el que no

| 17/04/2020 a les 07:42h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Per aprendre'n, Covid19, La grip espanyola, Coronavirus
L'expansió de la malaltia per coronavirus (Covid-19) ha generat preocupació en els negocis vinculats al vi, especialment entre els cellers i els restaurants, perquè n'hi ha que poden acabar veient-se seriosament perjudicats per les repercussions econòmiques que implica.

Per trobar precedents d'una pandèmia en el nostre entorn que interfereixi amb el sector vinícola cal remuntar-se fins un segle enrere. El 1918 la grip espanyola també va causar estralls en la societat del moment i aquell episodi de la història guarda alguns capítols singulars que probablement molta gent desconegui, com ara que el moviment de temporers que tornaven de fer la verema a França va afavorir la propagació d'aquella malaltia.

Aquest capítol de la grip espanyola no és fàcil de detallar amb documentació que hi posi xifres, però hi ha algunes notícies a la premsa de l'època que permeten fer-se'n una idea força clara de què estava passant. El diari ABC del 28 de setembre del 1918 recollia que un diari local de Castelló incloïa una carta del seu corresponsal a Cervera (cal imaginar que es refereix a Cervera del Maestrat) que havia causat "vertadera sensació". A parer del rotatiu, "queda en relleu la poca atenció que presta el Govern en els assumptes de Sanitat", fent referència al govern espanyol. El relat continua especificant que a la carta apareix que l'epidèmia és benigna, però avisa que "no és aventurat preveure que la situació s'agreujarà en extrem a la tornada dels veremadors, que ja acaben les seves tasques a França".
 

Foto: Pixabay


L'article prossegueix especificant que "sabut és que en cada poble falten 200 o 300 homes que van marxar a la veïna República a practicar feines agrícoles", i tot seguit s'apunta una constatació reveladora sobre què podria acabar passant: "Fa dies van arribar al poble de San Mateo -Sant Mateu, al costat de Cervera del Maestrat- dos obrers procedents de França. Un va morir al cap de vint-i-quatre hores i l'altre està gravíssim". Tot seguit el diari reprodueix una reflexió que es fa el corresponsal. "Com es va deixar passar a aquests obrers la frontera? És que no existeix inspecció, llatzeret, a Portbou? Al Govern li consta que a França hi ha tifus, disenteria. Si no adopta enèrgiques mesures, la situació es farà insostenible", reprodueix l'ABC també entre cometes.

Contagis pels moviments de veremadors i soldats

La grip espanyola va tenir tres brots, i el segon, que va ser especialment virulent, es va correspondre amb els mesos de setembre-novembre del 1918, justament en època de verema i de tornar-ne en cas dels veremadors que havien anat a França. El primer brot va ser a la primavera d'aquell any i el tercer, el 1919. Els moviments en ferrocarril van tenir un paper "determinant" en la propagació d'aquella grip de fa un segle, explica el doctor Miquel Bruguera, que és el director de la Unitat d'Estudis Acadèmics del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), i que detalla com va ser l'expansió de la grip espanyola en tren.

Una de les vies va ser a través dels veremadors quan van tornar de França, on hi havia especial demanda de temporers perquè molts homes encara estaven destacats al front coincidint amb les acaballes de la Primera Guerra Mundial (1914-18). "Un element important va ser tot el retorn de gent que va fer la verema a França, tant espanyols com portuguesos, que van assumir aquesta tasca sobretot per la carència de mà d'obra", corrobora José Luis Betrán, que és professor d'història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor del llibre Historia de las Epidemias en España (La Esfera de los Libros, 2006). Una altra via de contagi va ser el moviment de soldats. Bruguera especifica el retorn de les tropes portugueses que havien combatut a la guerra a França o la decisió de llicenciar els soldats espanyols que estaven a les casernes perquè tornessin a casa.

Antoni Trilla, que és el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, també cita el paper que van tenir els treballadors que van anar a França en l'article The 1918 "Spanish Flu" in Spain publicat el 2008 a la revista mèdica Clinical Infectuos Diseases. "A causa dels seus viatges estacionals en ferrocarril, els treballadors migrants van ser una font probable per a la introducció i difusió del virus de la grip a Espanya. A partir del centre i el sud de França (a prop dels camps de batalla i els camps d'exèrcit) i seguint el camí ferroviari de nord a est (Portugal) i de nord a sud (Andalusia), la grip es va estendre per gairebé totes les províncies d'Espanya", explica Trilla, el qual detalla que s'estima que a Espanya van morir entre 170.000 i 290.000 persones (d'una població de 18 milions) per la grip o per causes relacionades.

Desinfecció dels treballadors

En els diaris de l'època hi ha més pistes de com es vivia aquella pandèmia, més enllà del temor que recollia l'ABC davant de la tornada a Castelló dels veremadors que provenien de França. El 6 d'octubre del 1918 el mateix diari ressaltava en una informació vinculada a província de Barcelona que la verema "es fa en algunes comarques amb dificultats per falta de braços" i s'explicava que, després de reobrir-se la frontera, es feien reconeixements als treballadors que procedien del país veí i que s'havia habilitat un espai de desinfecció a l'estació de França de la capital catalana.

En dies successius se'n va donar més detalls d'aquestes mesures per frenar la pandèmia. "S'ha disposat que els treballadors que arribin de la frontera vagin en vagons separats de la resta i que siguin desinfectats", es detallava en l'edició del 9 d'octubre d'aquell rotatiu, si bé també es van prendre algunes determinacions temeràries. El dia 14 també l'ABC recollia que un dels pobles més castigats era Langa del Duero (Sòria), on l'alcalde havia anunciat que es posava en marxa la verema malgrat que ja hi havia nombrosos malalts per grip. "No pocs dels convalescents van anar a l'al·ludida feina agrícola i han pagat la imprudència amb la vida", s'adverteix en el diari.
  Una de les imprudències que més han suscitat l'atenció als experts en epidèmies com Trilla és la crida que va fer el bisbe de Zamora aquell octubre recomanant a la població que acudís en massa a la catedral per resar a la Verge del Tránsito. Zamora ciutat va tenir una de les taxes més altes de mortalitat i amb aquesta iniciativa el contagi encara va ser més gran. A La Vanguardia del 23 d'octubre s'especificava que l'epidèmia decreixia, però a la Rioja Alabesa continuava paralitzada la verema per manca de veremadors. En altres articles d'aquest diari també se citaven les dificultats per vendre vi, alimentades per la paràlisi de les exportacions, un aspecte que no s'allunya gaire del que es pot viure ara amb el coronavirus.

Malgrat que l'origen d'aquella grip se situa als Estats Units, se'n va anomenar grip espanyola. Bruguera explica que va rebre aquest nom perquè "els únics que parlaven de la grip eren diaris espanyols". El país no participava en la Primera Guerra Mundial i no s'imposaven les restriccions a la premsa que sí que hi havia en altres estats que estaven immersos en aquest conflicte bèl·lic. El també expresident del Col·legi de Metges de Barcelona rememora a més que llavors "no hi havia autoritats sanitàries responsables d'aplicar mesures", almenys com ho entenem avui, i que "la gent es moria i no sabien de què s'havien mort". Betrán afegeix que la capacitat de reacció davant de la Covid-19 "en molt poques setmanes és molt més ràpida" que la que s'havia vist històricament en episodis com la grip espanyola.

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Imatge il·lustrativa
Ruth Troyano
Trobem una sèrie de retalls que son rases de vinya i d’altres arbres fruiters i al seu interior hi va aflorar molt de material antic, amb centenars de fragments ceràmics... | Podem afirmar que a les comarques de Lleida hi ha evidencia de traces agrícoles ibèriques
Imatge il·lustrativa
Foto: Vinícola de Nulles
La Vinícola i Secció de Crèdit Sant Isidre de Nulles Sccl, l’Agrària i Secció de Crèdit Espluguense Sccl i l’Agrícola de Calafell Sccl, s’uneixen al grup | 15 són ja les cooperatives adherides al grup
Imatge de la campanya «Xefs»
Imatge de la campanya «Xefs» | Estrella Damm
La campanya "Xefs" vol transmetre el compromís del sector per continuar sent la gastronomia més reconeguda del món