L'entrada de la Passarel·la Vinícola de la DO Penedès al Mas Marroch
L'entrada de la Passarel·la Vinícola de la DO Penedès al Mas Marroch | Jordi Bes

​La DO Penedès reivindica el seu potencial més enllà dels escumosos

Enceta la presentació de les noves anyades a Girona amb 44 cellers, un terç dels membres actius inscrits a la denominació d'origen

Les ganes de mostrar la capacitat d'envelliment del xarel·lo i les vinificacions en àmfora conviuen amb els vins de varietats franceses

Neix un nou celler per elaborar Clàssic Penedès

| 10/03/2020 a les 11:07h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Denominacions d'Origen, DO Penedès
El debat sobre els vins escumosos ha acaparat bona part de l'atenció sobre el Penedès en els darrers mesos, però les bombolles no són l'únic que tenen per oferir en aquest territori de llarga tradició vinícola. La Denominació d'Origen (DO) Penedès ha iniciat aquest dilluns a tocar de Girona la presentació de les novetats d'enguany amb la Passarel·la Vinícola Penedès.

Hi han participat 44 cellers (un terç dels membres actius). D'escumosos han mostrat només els emparats sota la DO (duen el nom de Clàssic Penedès), així que ha estat l'ocasió per veure el desenvolupament del xarel·lo en vins blancs i d'altres varietats de raïm plantades, com també per constatar l'expansió del treball en ecològic i de les ganes d'experimentar amb l'ús de l'àmfora durant el procés d'elaboració d'alguns vins.

Marcel Sabaté, enòleg i propietari de Castellroig, defensa del xarel·lo que "és una varietat que a curt termini no expressa tot el que té per expressar. Li va molt bé l'envelliment"
 
El celler Castellroig ha evidenciat la capacitat d'envellir bé del xarel·lo, oferint a tastar els vins blancs SO Blanc 2018 i el Terroja 2016 de Sabaté i Coca, i els mateixos de l'anyada 2011 en format màgnum. El primer d'aquests vins ha evolucionat força més que el segon en la seva versió del 2011 (el color groc pujat així ho denota), però així i tot està en un punt molt interessant per als amants dels blancs envellits. "És una varietat que a curt termini no expressa tot el que té per expressar. Li va molt bé l'envelliment", defensa Marcel Sabaté, que és l'enòleg. A més d'estar a la DO Penedès, aquest celler també forma part del grup que han sortit del cava per formar la marca col·lectiva Corpinnat per als escumosos.
 

L'enòleg del celler Castellroig Marcel Sabaté amb el vi SO Blanc 2011 i 2018. Foto: Jordi Bes


Sabaté ressalta que en els vins francesos pot ser més fàcil de trobar elaboracions blanques amb envelliment. "Per què no poden optar els catalans per quelcom així?", es pregunta, i continua: "Potser el hàndicap és l'acidesa". Sabaté rememora que el vi SO blanc va ser el primer que va fer fa 30 anys, però a la Passarel·la Vinícola Penedès, que ha acollit el Mas Marroch que els germans Roca tenen a Vilablareix (Gironès), també s'han pogut degustar projectes acabats de néixer. És el cas del celler Plana d'en Jan ubicat a Pacs del Penedès, que només començar ja despunta com un projecte a seguir-li la pista.

La història del Penedès concentrada en un celler

Aquest celler l'encapçala Joan Marrugat, que segueix la tradició familiar, i Jordi Cantí, que havia estat l'enòleg del prestigiós celler Can Ràfols dels Caus. La història familiar de Marrugat serveix per explicar què ha passat en el Penedès les darreres dècades. El besavi ja elaborava vi, també l'avi i el pare. El venien a doll, fins que a finals dels vuitanta el pare va decidir començar a vendre quilos i quilos de raïm als grans cellers perquè li sortia més a compte. Amb la mort del pare, Marrugat ha començat a desfer aquest camí discretament, cosa que coincideix també en plena crisi dels preus del raïm.

Plana d'en Jan té unes 40 hectàrees però tan sols un 4% serveix per als vins que elabora des del 2017. La resta del raïm el segueixen venent. Fan només 4.000 o 5.000 ampolles anuals que es reparteixen entre 11 referències, quelcom gens habitual, ja que se sol començar per un parell o tres. "Soc el celler més petit de la DO Penedès i l'últim que ha entrat a Clàssic Penedès, segurament, fent 1.700 ampolles", afirma Marrugat. En fan tants de vins, algun fins i tot en àmfora, perquè en tenen moltes de varietats plantades (xarel·lo, macabeu, cabernet sauvignon o merlot), i encara en tindran més. Una vinya d'ugni blanc l'han substituït per xarel·lo vermell i en una de macabeu vell que algú altre havia arrancat hi posaran sauvignon blanc.
 

Joan Marrugat i Jordi Cantí encapçalen el nou projecte del celler Plana d'en Jan. Foto: Jordi Bes


Submergir-se en una jornada de la DO Penedès és fer-ho en la història de varietats amb llarga tradició, com el xarel·lo o el sumoll, i en d'altres d'origen francès que es van plantar sobretot en els anys vuitanta, com el cabernet sauvignon i el merlot, de les quals no se'n pot obviar l'existència malgrat que se n'hagi qüestionat la idoneïtat en aquest territori i la tendència sigui ara prioritzar les denominades varietats autòctones.

El celler Can Descregut va ser un dels primers a tornar a vinificar una autòctona com el xarel·lo vermell (treballen molt amb àmfora) i en negres tenen sumoll i merlot. "Tothom té merlot però ho emmascara", recalca l'enòloga Arantxa de Cara, però en el seu cas queda clar que n'elaboren a l'etiqueta del vi Benvingut. "És el nostre passat. No ens n'hem d'avergonyir", defensa. D'entre les elaboracions que criden l'atenció hi ha l'Equilibri, un xarel·lo 100% d'anyada 2013, i que també mostra la capacitat d'envelliment de la varietat.
 

Pedregar és el nou escumós de parcel·la del celler AT Roca. Foto: Jordi Bes


El debat sobre les bombolles segueix ben viu

A la jornada també s'han presentat algunes referències com a novetat, com Pedregar 2016 del celler AT Roca, un escumós Clàssic Penedès elaborat amb mètode tradicional (com el cava) que és 85% garnatxa negra i 15% macabeu. A l'etiqueta apareix també el nom d'ull de perdiu en homenatge a una manera d'elaborar habitual en el passat: és el color sorgit de fer vi amb varietats blanques i negres a l'hora. És inevitable quan es tasten vins de la DO Penedès no acabar parlant d'altres bombolles. Algun celler no perd l'ocasió per mostrar un fulletó on apareix que ells també pertanyen a Corpinnat.

Francesc Olivella, director de la DO Penedès; "el pla estratègic de cara al 2030 aspira a que el 100% d'hectàrees de vinya que es destina per a elaborar vins de la DO siguin ecològiques".
 
En el cas de Can Descregut, acaba d'abandonar la DO Cava i s'ha afegit a aquesta marca col·lectiva per als escumosos que elabora. L'enòloga defensa no haver optat per Clàssic Penedès. "És com un cava emmascarat però amb més mesos de criança mínima", ressalta, i destaca que Corpinnat se centra en les varietats autòctones o que impedeix comprar vi a doll. La creació de Corpinnat ha mogut el cava a impulsar una nova normativa de segmentació i zonificació per incrementar la qualitat, cosa que hi ha cellers que valoren i els fa seguir confiant en la DO cava, com Giró del Gorner. "La DO s'ha posat les piles", celebra la propietària del celler, Marta Giró, la qual recorda que a l'estranger és l'escumós que es coneix. "Creiem en el cava", insisteix.
 

Un moment de la fira dels vins del Penedès a tocar de Girona. Foto: Jordi Bes


Pla estratègic que abraça el treball ecològic

Les converses perquè Clàssic Penedès i Corpinnat es fusionin segueixen, però ara com ara es fa difícil pensar que arribaran a bon port. El director de la DO Penedès, Francesc Olivella, procura no interferir en aquest procés. "Elaboradors de Clàssic Penedès ens consta que estan en converses amb elaboradors de Corpinnat", es limita a dir. Ressalta que a la DO Penedès estan elaborant el pla estratègic de cara al 2030, i en el qual aspiren a fer que el 100% d'hectàrees de vinya que es destina per a elaborar vins de la DO siguin ecològiques. Ara calculen que el 40% ja ho són.

En el pla també es tocaran aspectes com les varietats i les vinificacions (podria entrar en qüestions com els denominats vins naturals). Olivella considera que, a més del xarel·lo o el sumoll, "pot ser interessant" impulsar la forcada, la varietat recuperada pel celler Família Torres. En valora la capacitat de tenir gran acidesa, més en temps de canvi climàtic, però considera que cal veure com evoluciona en el temps.

La cita de Barcelona serà el 23 de març

Pel que fa a l'aposta per Girona per presentar els vins, recorda que "la DO Penedès històricament ha tingut un arrelament molt important" en aquest territori, especialment per les vendes a la Costa Brava. La següent cita de la Passarel·la Penedès serà el 23 de març a les Drassanes de Barcelona, on participaran 44 cellers com a Girona. A més, a la capital catalana està previst lliurar la primera edició del Premi Reconeixement DO Penedès, que premiarà la trajectòria de professionals del sector. Això sí, sempre que l'expansió del coronavirus no impedeixi la cita.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.