Encara se segueix considerant els vins blancs com els germans petits dels negres. Se suposa que són vins més efímers, i que les seves principals virtuts són la frescor i la lleugeresa. I potser sí que la majoria dels blancs són així, cosa que tampoc està gens malament, per cert.
 
Però hi ha alguns blancs elaborats amb una matèria primera excepcional, que permet elaborar-los en bóta, fermentació i/o criança, sense que la fusta resti cap protagonisme al raïm, només aportant-li un plus de complexitat, de capacitat d’evolució, de matisos que se sumen sense amagar-ne d’altres.
 
És aleshores quan apareixen vins excepcionals, com aquest Albet i Noya Chardonnay Col·lecció 2016, elaborat amb raïm de vinyes plantades ja fa més de 30 anys, chardonnay situat a les Serres d’Ordal, a més de 300 metres d’altitud, i que a Albet i Noya reserven per a elaborar les escasses 1.000 ampolles que en surten d’aquest vi fermentat i criat uns vuit mesos en bóta.
 
Només veure el color, daurat més que no pas groc, ja ens avisa que estem davant d’alguna cosa especial. Però és en ensumar-lo quan ens comencem a adonar de la magnitud del tema: poma al forn, plàtan, mantega, brioix, camamilla, es van succeint... i t’hi pots passar l’estona que vulguis –i quan dic estona, parlo d’hores– trobant matisos diferents a la copa, perquè el vi es va obrint, va canviant mentre es va escalfant a la copa...
 
I al tastar-lo a la boca –perquè, ésclar, no ens haurem passat hores olorant-lo sense anar-nos-el bevent– torna a encisar amb un tacte dens, untós, i alhora cruixent i amb un nervi final, que també permet gaudir-lo molt més calent, potser a 15ºC un cop s’ha escalfat a la copa, del que se solen gaudir els vins blancs.
 
En resum, una verdadera bomba sensorial que com el seu nom indica, és digna de col·lecció, però que costarà molt tenir a casa i no inventar-se qualsevol ocasió per beure-se-la.