Imatge il·lustrativa

Així és la primera BWW: com un vi novell amb un futur prometedor

La Barcelona Wine Week s'obre a petits cellers i demostra que la capital catalana pot aspirar a tenir una fira vinícola de referència però acusa certa dosi d'improvisació

Marta Macias, Project Manager de Barcelona Wine Week; «amb els programes de compradors esperem més de 6.500 reunions de negoci»

| 04/02/2020 a les 17:39h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Fires, Barcelona Wine Week
Abans d'entrar a la Barcelona Wine Week (BWW), el primer que tot visitant no pot deixar de veure és el lema "The Spanish Wine Event" ("L'esdeveniment del vi espanyol"). Es mostra amb grans pancartes intercalades amb d'altres que contenen el nom d'aquesta fira vinícola professional, que se celebra entre aquest dilluns i aquest dimecres en el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. En la seva primera edició crida l'atenció el fet que ha defugit dels estands de disseny de grans marques per donar protagonisme al vi i donar cabuda als cellers petits. Sí que hi ha presència de vins de diversos indrets de l'Estat espanyol (Canàries inclòs), però d'alguns territoris és escassa (com Castella La Manxa). També s'ha evidenciat que hi ha hagut certes dosis d'improvisació, però ha quedat demostrat que, si la capital catalana s'ho pren seriosament, està en condicions d'organitzar una fira vinícola de referència.

A la fira hi exposen unes 550 empreses, la majoria cellers, i d'aquests 150 són catalans. En total hi ha vins de 40 denominacions d'origen (DO), i per superfície contractada i empreses expositores Catalunya està al capdavant, seguida de Castella i Lleó (on hi ha les DO Ribera del Duero i Rueda), La Rioja, Euskadi (amb una nombrosa representació a la BWW de cellers que elaboren xacolí) i Navarra. La Barcelona Wine Week és hereva d'Intervin, que se celebrava en el marc del saló Alimentària (que ja ha complert 40 anys), però el vi hi va acabar diluït. Després d'un període de reflexió en el sector vinícola es va decidir crear la BWW separada d'Alimentària, en dates i ubicació diferent, i que fos dels vins espanyols. En la nova fira el pes ha recaigut especialment en les DO, amb grans cartells que pengen del sostre per identificar on s'ubiquen dins la fira, tot i que també hi ha hagut espai per a cellers encara més petits que mai s'haurien imaginat tenir un lloc en un esdeveniment així, per a la cocteleria i per a una barra de 50 vins elaborats per dones (#Fabulous50byWomen).

La intenció és que se celebri sempre el febrer i amb periodicitat anual, però encara s'ha de decidir.

S'ha convidat a 350 compradors internacionals de 54 països, amb part del viatge subvencionat, i en la primera jornada d'aquest dilluns van passar per la fira un total de 5.000 persones, el 13,6% de les quals d'origen estranger. El president de la BWW i del consell regulador del cava, Javier Pagés, ha subratllat aquest dimarts que "existeix una gran satisfacció general" dels assistents amb com es desenvolupa la fira i ha avançat que ja es pensa en pròximes edicions. La intenció és que se celebri sempre el febrer i amb periodicitat anual, però encara s'ha de decidir. "Pretén ser un esdeveniment on tot el món vulgui ser-hi", ha detallat Pagés. En aquesta primera edició han mancat els estands d'alguns dels grans cellers, però no han desaprofitat l'ocasió per veure com està funcionant.
 

La consellera Teresa Jordà i Javier Pagés auguren una llarga vida al certamen. Foto: BWW


Intenció de "democratitzar" la participació

Entre el més valorat figura el fet que la majoria de cellers no estan en grans estands de disseny, cosa que, segons els responsables de l'organització, ha servit per "democratitzar" la participació en la fira, però ha suposat tot un canvi de concepte en relació amb Intervin que ha dificultat aspectes com tancar la distribució dels estands amb antelació. La improvisació també s'ha visibilitzat en detalls com que fa un parell de mesos es va decidir passar de dos pavellons a un, o que el programa de ponències i tastos ha anat variant fins aquest dilluns mateix, quan hi va aparèixer un tast de vins de Mallorca programat per a aquest dimarts que encara no s'havia incorporat en la relació d'actes. Més enllà dels canvis de darrera hora, també destaca l'interès de la BWW per a ser més sostenible: en les acreditacions que duen els participants el paper ha substituït el plàstic, i el mobiliari on hi ha el gruix dels cellers sota l'empara de les DO i els petits està fet de trossos de fusta aglomerats i es reutilitzarà.

L'absència més destacada entre els grans a la BWW segurament ha estat la de Freixenet

 

Sole Garcia Ínsua, de Pcats Comunicació, moderant la taula rodona "El futur de les denominacions d’origen". Foto: BWW

 

Absència de Freixenet i més competència per al cava

Els estands de grans cellers i altres expositors únics han quedat en un dels extrems de la fira. Entre ells ha figurat el grup Codorníu, que ha tornat a presentar la col·lecció de caves prèmium d'Ars Collecta i les noves anyades en primícia dels vins de poble de Legaris (DO Ribera del Duero), que són de produccions limitades i amb els quals volen demostrar com s'expressa el tempranillo en diverses localitzacions. També han tingut estand de certa dimensió els caves Vallformosa o Juvé i Camps. Per la seva banda, el celler Família Torres ha optat per tenir diverses taules en diversos dels espais que agrupen els cellers de les DO i ha ofert un tast per presentar la seva tasca de recuperació de varietats ancestrals, quelcom que Torres veu com una estratègia essencial per afrontar el canvi climàtic i és on centra tots els esforços quan planta vinya. L'absència més destacada entre els grans a la BWW segurament ha estat la de Freixenet que, com Codorníu, han passat a mans de companyies estrangeres.
 

Escumós Lumen de Bodegas Bilbaínas, DOC Rioja. Foto: Jordi Bes


Justament és en l'àmbit de les bombolles on s'ha visibilitzat la multiplicació d'opcions que ofereix el mercat. La marca col·lectiva Corpinnat, que agrupa cellers que han abandonat la DO Cava, ha tingut un espai amb el mateix disseny que el de qualsevol altra DO. També s'han pogut tastar escumosos Clàssic Penedès de la DO Penedès, o d'altres denominacions, i és en aquest darrer àmbit on al cava li comença a sorgir nova competència. La Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Rioja ha organitzat aquest dimarts un tast on ha presentat la seva classificació d'escumosos. Són de mètode tradicional com el cava; poden ser brut, extra brut i brut nature, i s'exigeix un mínim de 15 mesos de criança (assimilable en aquest sentit als Clàssic Penedès) per als criança, 24 per als reserva i 36 per als de gran anyada. "Rioja no pretén fer escumosos de nou mesos", ha ressaltat el director tècnic del consell regulador de la DOQ, Pablo Franco, sent una referència directa a la criança mínima del cava. L'escumós de la Rioja que s'ha pogut tastar ha estat Lumen 2017 brut de Bodegas Bilbaínas, un blanc de noirs de garnatxa. A la contraetiqueta apareix que és un "escumós de qualitat".

La Generalitat demana què millorar de la fira

Després d'un passeig entre cellers durant la primera jornada d'aquest dilluns, la consellera d'Agricultura de la Generalitat, Teresa Jordà, va mostrar-se satisfeta amb la primera edició de la fira, de la qual en va destacar que neix amb vocació internacional. "A mi em sembla que és una posada de llarg fantàstica a la capital del país del nostre sector, que és un sector que ho vol tot perquè ho pot tot, i que passi moments més bons i no tan bons s'inventa, es reinventa i surt a l'exterior amb la millor de les cares", va expressar, i va afegir: "Em sembla que podrem dir que això es repetirà". Als cellers i resta de sector vinícola va demanar-los que diguin què es pot millorar i Jordà també va situar un dels reptes: acostar-se als joves.

Teresa Jordà ha destacat que "em sembla que podrem dir que això es repetirà"

A més de tastar vins i fer contactes, precisament entre els participants de la fira han bullit sobretot idees de com es podria millorar. Un dels àmbits on s'ha trobat a faltar més ambició ha estat el de les ponències i tastos. N'hi ha que han aixecat expectació (l'aportació del sol calcari en els vins del Garraf, la garnatxa com aliada en la lluita contra el canvi climàtic, la DO Cava demostra científicament que el cava és el millor aliat de la gastronomia amb el creador d'harmonies François Chartier o la criança biològica al límit en els vins de Jerez amb l'enòleg Antonio Flores, un tast previst per a aquest dimecres), però alguns esperarien més noms amb un prestigi que transcendeixi fronteres, com opina la sommelier Marie Louis Banyols. Entre els tastos amb més seguidors ha figurat l'organitzat aquest dilluns per Terra de Garnatxes, una associació de cellers que difonen aquesta varietat de raïm, i que va conduir Pedro Ballesteros, que és Master of Wine (un títol molt difícil d'aconseguir), a més de Joan Ignasi Domènech (celler Vinyes Domènech) i els altres representants dels cellers.

Descobrint les potencialitats dels vins catalans

Ballesteros va començar la intervenció en el tast de les garnatxes amb una confessió sobre la fira. "He quedat xocat. Aquí no importen els estands, importa el vi. Un va buscant el vi", va destacar, citant així al fet que han tingut molt més espai les taules similars per a tothom i molt menys els estands comercials de les grans marques. Pel que fa a la garnatxa, ell i els cellers van fer una crida a preservar el patrimoni existent. "Per favor que no s'arranqui ni una sola vinya vella més. És la primera defensa que tenim", va remarcar Ballesteros, fent referència al canvi climàtic. Entre els vins que van sobresortir per la subtilesa i complexitat a l'hora d'expressar la garnatxa hi havia El Mas d'Edetària Selecció 2016 (primer vi DO Terra Alta com a vi de finca), Clos Figueres 2015 de Clos Figueras (DOQ Priorat) i el Cíclic 2013 de Lagravera (celler ubicat a la zona de la DO Costers del Segre).
 

Foto: BWW


Domènech veu un bon futur a la garnatxa, perquè estarà entre les varietats que s'adaptaran al canvi climàtic i en tots els territoris on ja està aquest raïm se n'incrementa la superfície plantada. L'altre tast de vins catalans que va aixecar expectació va fer-se també aquest dilluns i estava vinculat als vins del Garraf. El van organitzar quatre cellers: Can Ràfols dels Caus, finca Viladellops, Vega de Ribes i Foresta. Amb ell van voler mostrar la singularitat d'aquest territori, marcat per la roca calcària, que fa que hi hagi molt poca aigua a terra, però això es compensa amb l'aportació de la humitat del mar. Tot plegat fa que la producció de raïm sigui baixa i l'acidesa alta, i permet obtenir vins amb un gran potencial de guarda. S'ha constatat amb dos dels vins que es van tastar: un Gran Caus blanc del 2011, que és un cupatge de xarel·los, i un Caus Lubis negre de merlot de l'any 2004 i del mateix celler.

Algunes veus del sector vinícola han reconegut aquests dies que la comunicació amb la Fira no ha estat del tot fluida i bé sigui per uns o pels altres no s'han acabat organitzant més ponències que haguessin aportat encara més rellevància a l'esdeveniment. S'ha treballat molt a darrera hora, com ho constata el fet que en algun dels tastos s'ha reservat la sala amb només 15 dies d'antelació. En el cas del de vins del Garraf, el celler Can Ràfols dels Caus no té estand. La directora d'aquest celler, Rosa Aguado, explica que per a un que és mitjà-petit com el seu (elaboren 300.000 ampolles anuals) han de seleccionar molt bé a quines fires anar, i creu que s'ha de replantejar el format. "És molt 'd'et recordo que existeixo', però és molt poc de fer negoci", assegura, però valora que s'hagi fet un lloc per a petits cellers que no es podrien pagar un estand. A Can Ràfols sí que van a Prowein, una fira referent a tot el món que es fa a Alemanya, perquè hi busquen compradors internacionals.
 

Miquel Torres i Mireia Torres, parlant de "Varietats ancestralsi canvi climàtic". Foto: BWW


La fira ha estat una oportunitat per a cellers petits, tot i que alguns han tingut una disposició en els laterals que d'entrada no els ha semblat massa bé, i també ha estat una bona ocasió fins i tot per a denominacions d'origen petites, com ara el Pla de Bages, que mai havia anat a una fira com a DO. Sota el seu paraigua han acudit la meitat dels 15 cellers que empara. Jaume Martí, de la cooperativa Sant Josep de Bot (Sant Josep Wines) de la DO Terra Alta, celebra que sent un primer any el públic local professional ha respost a la convocatòria i també han rebut importadors, si bé admet que troba a faltar "una miqueta d'ambició per oferir contingut realment autèntic" lligat al territori. També s'han fet alguns actes en paral·lel, com el tast de vins elaborats per dones de Mujeres del Vino o de la DOP Cebreros.

Una fira només de vins catalans?

Durant la BWW també s'ha pogut copsar la percepció de visitants estrangers. Segons el periodista freelance anglès Bernaby Eales, que havia residit a Catalunya i que ha estat convidat a venir a la fira, en el Regne Unit es parla dels vins d'Espanya en aspectes com la bona relació qualitat-preu, però no s'aprofundeix en les diferències territorials malgrat que, a parer seu, "estem en un moment interessant del vi català". És per això que opina que a Catalunya cal un esforç addicional en comunicació. La BWW l'ha sorprès. "No esperava quelcom tan gran", ha admès, i s'aventura a afirmar que "seria possible fer una fira només per promocionar els vins catalans". Amb el temps es veurà si la Barcelona Wine Week es consolida i acaba derivant cap aquí.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs | 1 comentari
Si The Magnificent Seven -Els set magnífics- fossin vins negres, pel Ramon Francàs serien aquests...
Imatge il·lustrativa
La coordinadora acadèmica de Wine Business & Markting, postgrau a distància de l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona, ens parla de la primera convocatòria i dels objectius de la segona, que comença el pròxim febrer.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció de 32 novetats de vins tranquils amb preus que van des dels 5,50 euros d’un Terra Alta novell, als 375 euros d’un Priorat de paratge.

COMENTARIS

UN WEEK MOLT QUIK
Manuel Duran Samaranch, 06/02/2020 a les 12:42
+0
-0

Els organitzadors no sabian que WEEK significa setmana i aquesta te set dias també a Gran Bretanya o es que va succeí quelcom greu el tercer dia i van decidir tancar-la?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.