Nou organigrama a una DOQ Priorat que perd Jaume Josa

Maida Rodríguez es converteix en la nova secretària del Consell Regulador

El president, Salus Álvarez, diu que es pretén “enfortir i millorar ” la DOQ Priorat

El Priorat top que es vol singularitzar

| 01/02/2020 a les 11:02h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Denominacions d'Origen, DOQ Priorat
Qui ha ocupat la Secretaria del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat durant els darrers 12 anys, Jaume Josa, ha deixat el càrrec. La noticia ha corregut com la pólvora durant les darreres hores, aixecant certa perplexitat. Fins i tot ha agafat per sorpresa a algun treballador del Consell Regulador de la DOQ. Josa manifesta que ha deixat el càrrec “per motius familiars, i per centrar-me en el negoci de casa”. Jaume Josa i el president de la DOQ, Salustià Álvarez Vidal, coincideixen a l’hora d’afirmar que la decisió s’ha pres “de comú acord”. Reconeix que és preferible no “estancar-se”. De fet, es mostra convençut que “els canvis són per bé, i seran positius”.
 

Jaume Josa deixa el càrrec després de 12 anys 


També fa una valoració molt positiva de la feina feta durant els darrers 12 anys. Jaume Josa, que és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la URV, diu estar-ne “molt content” de la seva trajectòria professional al Consell Regulador. El relleva a la Secretaria la jurista Maida Rodríguez, que encapçala la nova Comissió Rectora amb Salus Álvarez.

El mateix president del Consell Regulador ha estat qui ha informat els cellers de la DOQ. Manifesta que han “implementat” un nou organigrama de gestió del Consell Regulador, que “té com a finalitat impulsar el desenvolupament de les tasques que hi realitzem”. S’afegeix que, a partir d’ara, la gestió del Consell estarà dividida en tres àrees: Viticultura, Vinicultura i Gestió Interna. Viticultura assumirà la gestió de les vinyes i tot el conjunt del territori. Aquesta àrea es divideix en dues parts: Vinyes, que inclou la identificació i preservació del territori i el registre de vinyes, i l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV), encarregada de la gestió del cultiu i el cens de viticultors. Vinicultura, per la seva banda, assumirà tota la gestió dels cellers pel que fa a producció, traçabilitat, qualificació i cens de cellers. Gestió Interna està format per la Secretaria, l’Administració, els Comptes i Serveis i la Comunicació.  
     
Els responsables de Territori i Vinyes són Òscar Borràs i Sandra Rico, de Cellers Lluís Pallejà, d’Administració Sònia Semino, l’Assessoria Jurídica queda a mans de Maida Rodríguez i la Comunicació de Gemma Casalé. Als Serveis Auxiliars hi ha Sofia Vicente i Marta Biarnau. Salustià Álvarez manifesta que “aquest nou organigrama pretén enfortir i millorar la fortalesa de la DOQ Priorat en l’àrea del territori per donar més rellevància a la identitat i l’origen del raïm, lligant-la, evidentment, amb la traçabilitat i noms dels vins”.
 

El 23 de juliol de 1954 es va aprovar el primer reglament de la DO Priorat, i va ser publicat al BOE l’11 d’agost d’aquell any. En aquells temps, l’existència de la Denominació d’Origen va suposar “oferir unes certes expectatives a la zona, molt castigada per la despoblació i la crisi generalitzada del món rural”. El reglament es va modificar, posteriorment, el 13 d’octubre de 1959 i el 19 de maig de 1975. La darrera modificació ha estat l’any passat, la de ‘Els noms de la terra’, que inclou una pionera catalogació qualitativa a Espanya. Aquesta nova catalogació piramidal es va qualificar com a “més coherent i respectuosa amb la selecció històrica i amb una demanda cada dia més documentada, exquisida i rigorosa”, i s’afegia que “ara és el moment d’anomenar els vins del Priorat amb els noms de la terra”.

S’han identificat un total de 459 paratges. Des dels seus inicis, la seu del Consell Regulador havia estat a l’Estació Enològica de Reus, però el 1999 el Consell Regulador es va traslladar a Torroja del Priorat. La DOQ Priorat compta amb una superfície de vinya de 2.030 ha. (940 en vas), 532 viticultors, una producció d’unes 4,8 milions d'ampolles i un volum mitjà de vi qualificat de 37.994,86 hl. Actualment, un total de 111 cellers elaboren poc més d’un miler de vins negres, blancs, rosats, rancis i dolços.

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 1 comentari
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Finca de garnatxa peluda d'on sorgeix el vi Teixar de Vinyes Domènech
Finca de garnatxa peluda d'on sorgeix el vi Teixar de Vinyes Domènech | Vinyes Domènech
Jordi Bes
Arrenca un estudi de l'Incavi i cinc cellers catalans per investigar la relació entre les característiques que percebem en el vi i la biodiversitat de l'entorn | En una copa podem trobar olor de fonoll, romaní o altres plantes i ara s'aspira a donar-hi una explicació científica
Imatge il·lustrativa
Xavi Ayala | 1 comentari
Us proposem cinc vins negres molt ben fets, amb preus imbatibles, i fàcils de trobar a qualsevol supermercat.
Imatge il·lustrativa
La “moto-bar” servirà com a punt de trobada i tast pels visitants del celler.