Quines són les cinc subzones del te de Sri Lanka? I les deu varietats de poma acceptades a la DOP Sidra d'Astúries? Són preguntes que es formulen als aspirants del concurs del Millor Sommelier de Catalunya, l'edició 2019 del qual s'ha celebrat aquest dilluns en el Fòrum Gastronòmic de Barcelona, i que parlen per si soles de la complexitat d'aquest ofici. No gira només al voltant de conèixer molt a fons els vins, sinó multitud d'aliments, begudes i altres productes que es poden degustar en una taula, com els destil·lats, els formatges i els puros. Això fa que qui vulgui guanyar el concurs ha de ser "sommelier total" i saber de tot, il·lustra Anna Casabona, que ho és del Celler de Capçanes (DO Montsant).
 
El nom de qui s'ha imposat no es revela fins a la mitjanit durant la Nit del Sommelier, després d'un dia intens de concurs que té dues parts. Una primera amb tots els aspirants, que enguany han estat 11, i una segona amb públic on només concorren els tres finalistes. Casabona, que ja va ser finalista l'any passat, comentava les preguntes amb altres companys just abans de saber que competiria pel guardó amb la cap de sommeliers del Celler de Can Roca de Girona, Audrey Doré, que va guanyar el 2017, i el sommelier en cap del restaurant Cigró d'Or de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Ton Colet. Les possibilitats de vèncer tenen molt a veure amb la pràctica diària, cosa que s'acaba notant en les proves. En una pausa Doré confessa que porta bé els maridatges, un dels punts forts del Celler de Can Roca, però no està gaire avesada a la cocteleria.

Les preguntes sobre el te i la sidra han format part de la fase d'eliminació, si bé la que és pública amb els tres finalistes no decau en dificultat. Inclou un test ràpid, que consisteix en unes imatges que cal identificar (entre elles figurava la fórmula química de la fermentació malolàctica que pot arribar a fer el vi); la decantació d'un vi; descriure unes begudes que estan en una copa (com un rom envellit en botes de Xerès que podia confondre); saber detectar els errors en una carta de vi (que poden ser de varietat, d'anyada o de denominació d'origen, per exemple); fer el servei d'un vi i estar subjecte a preguntes dels hipotètics comensals (aquí l'organització ha forçat que tingui tap, o sigui un defecte que faria que no es pogués servir en una taula), i fer propostes de maridatge a partir d'una carta.
 
La posada en escena té molts dels ingredients que han allunyat molta gent del vi, o sigui descriure'l amb llenguatge sommelier, però aquest és un espai tècnic on justament aquest llenguatge fa que tothom que n'és partícip pugui entendre amb més precisió de què s'està parlant. En opinió del sommelier Toni Albiol, de l'enoteca Divins de Martorell (Baix Llobregat) i que ha participat en la primera fase del concurs, el fet que hi hagi públic "és bo per donar-li un toc divulgatiu a la professió". Enguany hi ha hagut una novetat en el concurs. S'ha eliminat la prova de la decantació, que sí que s'ha mantingut a la fase amb els tres finalistes, i s'ha substituït per fer una presentació atractiva d'un vi, en aquest cas del celler Rendé Masdéu (DO Conca de Barberà), que va desaparèixer amb la riuada d'aquest octubre. La propietària d'aquest celler, Mariona Rendé, també ha format part del jurat d'enguany.

Decantar el vi amb una espelma

De decantació, però, n'hi ha hagut amb públic. El que pot cridar més l'atenció del concurs és que es mantingui la tradicional amb l'espelma malgrat que és quelcom que difícilment un comensal trobarà en un restaurant. Consisteix a decantar un vi amb l'ajuda de la llum que es desprèn de l'espelma, la qual es col·loca sota el coll de l'ampolla mentre es decanta el vi per il·luminar-lo i evitar que cap sediment caigui en el decantador i acabi arribant fins a la copa. Tradicionalment s'ha demanat en aquestes proves que s'apagui l'espelma amb els dits.

Segons Albiol, l'ús de l'espelma és quelcom més propi de "l'edat de pedra", i proposa substituir-ho per algun tipus d'il·luminació led. La presidenta de l'Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, també opina que és quelcom a modernitzar, però ara com ara no hi ha massa marge de maniobra, ja que és com es fa en els concursos espanyol, europeu i internacional. Un altre aspecte tradicional del concurs és la indumentària amb el davantal que duen els sommeliers, que tampoc és habitual veure'l en els restaurants.

Catalunya és una potència sommelier

Ferran Vila, sommelier del restaurant d'Atempo de Sant Julià de Ramis (Gironès), va guanyar el concurs de l'any passat. En coneix bé les interioritats perquè anys abans contribuïa a preparar-lo des de l'associació, i fa algunes recomanacions a tothom que vulgui participar en el concurs. Recorda que el vencedor és "qui menys falla, no qui més sap". També ressalta la vitalitat dels sommeliers catalans. D'ells hi van fins a quatre cada any al concurs espanyol, on competeixen una cinquantena d'aspirants en total, i és habitual que hi hagi uns quants de catalans que quedin entre els 10 primers. "El català si estudia i és perseverant, és molt bo per a Madrid quedar entre els 10 primers", ressalta.