La DO Cava es mou i permetrà singularitzar a les etiquetes els caves catalans, la qual cosa no està autoritzada actualment, i diferenciar-los dels de Requena, Almendralejo i la Vall de l’Ebre (Rioja i Aragó). Feia molt que es reivindicava aquesta opció, principalment des del Penedès.

Pels caves catalans s’han proposat noms que no acaben d’agradar a bona part del sector, com el de Comtats de Barcelona.

Cada zona productora podrà escollir el nom que més li plagui, i la indicació a les etiquetes serà voluntària. La iniciativa sembla que satisfà tant als elaboradors de Catalunya com als qui fan cava no català, segons el Consell Regulador. Aquesta és una de les principals mesures que estudia el Consell Regulador en el marc de la zonificació que s’impulsa amb el nou pla estratègic. Pels caves catalans s’han proposat noms que no acaben d’agradar a bona part del sector, com el de Comtats de Barcelona. Es creu que una referència a la capital catalana pot ser un indicador afavoridor.

També s’obre la porta a incorporar subzones, com ara les del Penedès, Conca de Barberà, Costers del Segre, Tarragona i Alella. El president del Consell Regulador, Javier Pagés, reconeix que la nova zonificació i segmentació és el tema que “més crema” al sector, on hi ha gent “molt ansiosa”. Destaca com a fet positiu que es pugui oferir informació “addicional” sobre l’origen als consumidors. El procés per a modificar el plec de condicions de la DO Cava ja encara la recta final, i els canvis podrien aprovar-se en un ple del Consell Regulador a finals de novembre o principis de desembre. Ara bé, no s’estrenaran fins a partir de la verema del 2020.

Es vol “millorar” la segmentació dels caves “per oferir al consumidor millors criteris d’informació i de decisió”, segons Javier Pagés. El que ja és segur, encara que no hi ha res aprovat definitivament, és que en el segment alt dels caves serà obligatori identificar l’origen. En la nova segmentació es vol diferenciar entre els caves joves i els de més valor afegit (a partir de Reserva).

Cadascun d’aquests dos grups tindria un nou nom propi, que encara no s’ha decidit. S’ha descartat anomenar Premium als de més prestigi (que només sumen el 12,9% del total). Així, es pretén endurir les normes dels productes de més alta gamma, però no es relaxaran les normes dels caves estàndard, els de 9 mesos. La normativa europea no permet rebaixar la criança mínima en tractar-se d’un Vi Escumós Produït en una Regió Determinada (VQPRD) segons el Mètode Tradicional. No es planteja tampoc la possibilitat d’obrir el ventall al mètode ancestral, ni obligar a indicar la data de desgorjament. Tampoc es volen incrementar els rendiments per hectàrea per damunt dels 12.500 quilograms donada la situació excedentària actual de caves elaborats, vi base i raïm que ha conduït, entre d’altres factors, a la gran caiguda de preus d’enguany.
 

També sembla que podria prosperar la iniciativa d’obligar a collir a mà tots aquells raïms destinats als caves Gran Reserva (com ja es fa amb els caves de Paratge Qualificat). Els caves Reserva poden passar de 15 a 18 mesos mínims de criança, i es podrà identificar a les etiquetes els elaboradors que premsin i vinifiquin al 100% els raïms per diferenciar-se dels qui només compren vi base i fan segona fermentació en ampolla.

​

El president del Consell Regulador no creu que la tensió política que es viu pugui tenir “súper incidències en les xifres macro”

Per poder singularitzar-se com a elaboradors que premsen i vinifiquen a la propietat no podran comprar ni un sol litre de vi base cava. Les empreses amb collita pròpia que, a més, compren raïm, most o vi suposen el 56,4% del total. Les caves amb collita pròpia que només compren raïm o most sumen el 3,6% del total. En canvi, les empreses que només compren vi suposen el 37% del total.
 
Javier Pagés diu que les noves mesures estan rebent un “alt suport efectiu” per part del Ministeri d’Agricultura, i que el Departament d’Agricultura de la Generalitat els ha expressat que estaran “al darrera del que vulgui el sector”. Afirma que “els cellers i els consumidors ens demanaven aquests canvis”. Les propostes s’han estat treballant en el marc d’un grup de treball del Consell Regulador integrat de forma paritària, com el mateix ple de la institució, per elaboradors i productors. El debat, reconeix Pagés, ha estat “intens”. També hi ha hagut aportacions externes, consultant-se a experts i líders d'opinió mundials.

 

D’altra banda, el president del Consell Regulador no creu que la tensió política que es viu pugui tenir “súper incidències en les xifres macro” aquesta campanya de Nadal. Considera, en aquest sentit, que la incidència no serà molt significativa donat que ja fa “molts anys” que hi ha distorsions polítiques. Pagés també ha tornat a dir que “seria bo” el retorn dels cellers de Corpinnat que van abandonar la DO. Fins i tot diu que “m’agradaria moltíssim que tornessin”, afirmant que els canvis que s’estan introduint per “renovar i revaloritzar” la DO Cava “crec que els beneficiaria”.

També es mostra partidari que les patronals Institut del Cava i Pimecava es fusionin, tot defensant que “quan més unitat hi hagi al sector, millor”. Pagés destaca, així mateix, el notable increment de la promoció i del control, passant-se de 14 a 70 verificadors aquesta passada verema en els punts de premsatge. Pel que fa a la promoció, es vol posar l’accent a desestacionalitzar el consum, a atraure nous consumidors joves i a lligar el cava a la gastronomia i al moviment foodie.