En un món globalitzat i on la tecnologia, també l’enològica, avança a gran velocitat, cada cop hi ha més vins bons... però també cada cop n’hi ha menys de diferents. Un cabernet sauvignon, un merlot o un chardonnay d’Austràlia, de Xile o de Catalunya poden ser vins molt correctes, però perfectament intercanviables.
 
Per això, a Abadal, per elaborar un vi negre amb personalitat, van emprar el mètode que uns anys abans havien aplicat exitosament per al vi blanc: recuperar una varietat autòctona i gairebé desapareguda. Per al blanc, ho havien fet amb el raïm picapoll, i per al negre, van recuperar el mandó.
 
Els orígens de la varietat mandó al Bages estan documentats des de l’any 1901.  L’any 1929 torna a aparèixer esmentada en diversa documentació,  juntament amb la varietat sumoll, com la varietat de raïm negre més generalitzada a la comarca. No obstant això, la revolució de la indústria tèxtil va portar a l’abandonament progressiu de les plantacions de vinya i a la desaparició de la majoria d’aquestes varietats.
 
Fa uns quinze anys, el celler Abadal va iniciar la tasca d’investigació i recuperació d’aquesta varietat ancestral a partir d’unes vinyes residuals, d’uns 50-60 anys, localitzades a les poblacions de Navàs, Cardona i Rocafort. Finalment, després d’anys de proves, la del 2015 va ser la primera anyada comercialitzada, i aquest octubre s’ha presentat la tercera, corresponent al 2017.
 
L’avantatge de treballar amb varietats autòctones, que s’han desenvolupat en un territori concret com és el cas del mandó al Bages, és que estan molt ben adaptades al clima local, que en aquesta comarca, és extremat, amb estius molt calorosos i secs i hiverns molt freds. Això fa que davant el canvi climàtic, s’hi adaptin molt millor que no pas altres varietats foranes, que prou feina tenen amb adaptar-se al clima actual, com perquè a més s’hagin d’adaptar als canvis.
 
L’Abadal Mandó 2017 és un monovarietal d’aquesta varietat, amb 12 mesos de criança que combina terrissa i bóta: 60% en àmfora d’argila i 40% en bóta de roure. Atès que aquest raïm té poca capacitat colorant, durant aquest temps, es realitzen treballs de pigeage per tal d’afavorir l’extracció aromàtica varietal, així com el color.
 
És un vi de color de baixa intensitat, net i lluent, de robí i maduixot, molt atractiu.  Les aromes, en canvi, sí que són intenses i hi destaquen les notes florals, de rosa, la magrana, les d’espècies, pebre blanc i nou moscada, i de plantes aromàtiques com la camamilla i el llorer. A la boca és com un rierol de muntanya, fresc i àgil, subtil i agradable, amb notes de fruita vermella madura – maduixes–  i un final lleument fumat, d’escalivada i garrofa. Un conjunt equilibrat, lleuger i fresc i sobretot, recognoscible i personal. Un glop de Bages a la copa.