Mas de la rosa

 Llicorella de la finca d'on surt el vi Mas de la Rosa. Foto: Jordi Bes
Llicorella de la finca d'on surt el vi Mas de la Rosa. Foto: Jordi Bes

Família Torres destapa els secrets de l'exclusiu vi Mas de la Rosa

El celler transforma els vins que elabora al Priorat perquè expressin la vinya i no tant la fusta

​Família Torres s’uneix a la mobilització Fridays For Future

| 03/10/2019 a les 07:51h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Cellers, Mas de la Rosa, Família Torres
La revolució que fa tres dècades va començar a posar el Priorat en el mapa vinícola segueix en constant transformació. El celler Torres van comprar el 2017 uns terrenys amb vinya de més de 80 anys a Porrera, d'on ja comprava raïm, i enguany ha comercialitzat per primer cop el vi que duu el nom de la finca, Mas de la Rosa, que està emparat sota la Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat. És un indret ocult entre muntanyes, d'on surt un vi difícil de trobar -molt pensat per a l'exportació (80%) i la restauració- i que representa una nova etapa que comença a consolidar-se entre alguns projectes d'aquest territori: que a la copa s'hi trobi una expressió més fresca i genuïna de la varietat de raïm i d'on s'ha originat en comptes d'elaboracions més pesades que prioritzin la fusta i altres afegits que l'emmascarin.
 

Manolo del Águila, antic propietari de la finca, amb Miquel Torres Maczassek. Foto: Jordi Bes


Torres ha presentat aquest dimecres a un grup de periodistes el vi i la finca, que encara té una altra singularitat, i és que hi ha un altre vi del celler Vall Llach que duu el mateix nom i que sorgeix de les vinyes veïnes. L'indret és un paratge d'una gran bellesa, on s'accedeix per camins de terra empinats, i en el qual no arriba l'aigua i la llum per abastir el mas que hi ha, que tira d'un pou i de bateries. El Mas de la Rosa és una de les primeres finques de Porrera on s'elaborava vi, i està documentada al llibre Crònica de Porrera 1865 de Josep Simó i Serres, on es descriu com "una bona masia situada a 3 quarts d’hora del que ara és la població". L'indret desperta passions, almenys a jutjar per la seva història.

El nom Mas de la Rosa prové, segons explica l'autor, d'una dona (originària de Riudoms, al Baix Camp) d'un antic propietari de mitjans del s. XVIII que va embogir i "va prendre foc a la casa i la va reduir a cendres", recalquen a Torres. La història més recent comença amb Manolo del Águila, que veia la finca quan anava a collir ametlles de jove. Llavors li deia a la seva xicota que volia que fos seva algun dia i així va ser el 1987. "Molta gent del poble em tractava de boig", rememora, però ell va tirar endavant amb aquell "capritx".
 

A Torres fa alguns anys que hi compraven el raïm, fins que també se'n va enamorar el director general, Miquel Torres Maczassek, que va veure que d'aquí en podia sorgir un vi que no n'alimentés d'altres -com el Perpetual també de Torres- perquè pot oferir uns trets diferencials que mereixen ser tastats. En surt un Priorat robust però delicat alhora. El celler va adquirir la finca el 2017. "Havia de fer vi aquí sí o sí", subratlla Torres. Evita donar detalls de la inversió que ha implicat l'operació, que ha inclòs rehabilitar el mas, però admet que "no són vinyes que estan al mercat". Amb tot, assegura que "el més difícil és trobar-les", alhora que cal vèncer resistències, ja que en indrets com aquest "la majoria de gent no les vol vendre".

A vegades ni la mula entra a la vinya

Del Águila va acabar acceptant sempre que hi pogués seguir treballant, i així ha estat. "La casa Torres li ha donat un nom a això, que jo no li podria donar mai", assevera el viticultor al costat de Miquel Torres. La finca té un total de 13 hectàrees, de les quals 1,9 són vinyes que es destinen al Mas de la Rosa. Estan plantades en vas (individualment i separades unes de les altres) i són com a mínim del 1939, que és la referència més antiga que s'ha trobat. Estan plantades en coster, i això vol dir que tot s'ha de fer tot a mà, sent un exemple de la denominada viticultura heroica. L'única maquinària que entra en el terreny és una mula, i no sempre és possible. "És molt dur", recalca Del Águila. Enguany la verema es preveu la setmana entrant.

Per a Del Águila, qui vagi a veure com treballen entendrà millor el preu que té el vi, que ronda els 370 euros per a l'anyada 2016, que és l'única que s'ha comercialitzat per ara. Se'n van fer 1.957 ampolles. El 60% és carinyena i el 40% garnatxa. A la finca també s'hi pot trobar algun cep de picapoll negre. Es treballa amb els criteris de la viticultura ecològica i els rendiments que s'obtenen són molt baixos. Miquel Torres assegura que el vi ja reuneix "tots els requisits" per ser considerat de Vinya Qualificada amb la nova classificació de la DOQ Priorat, i que en aquest cas significa que neix d'una producció vitícola individual de virtuts excepcionals, i més endavant podrà ser de Gran Vinya Qualificada, que representa mostres molt escasses de talent natural i històric.
 

El Mas de la Rosa 60% està elaborat amb 60% carinyena i 40% garnatxa, i el seu preu ronda els 370 euros. Foto: Jordi Bes


Un vi per a una nova generació

Torres subratlla la rellevància de fer el vi amb carinyena, ja que era la varietat predominant a principis del segle XX al Priorat. En destaca que transmet molt bé el terrer i ajuda a molts dels vins a envellir bé. El Mas de la Rosa és un vi que segueix la tendència a prioritzar que s'expressi més la fruita que no pas la fusta. En un altre vi del celler, el Perpetual (elaborat a partir de vinyes de més de 75 anys de carinyena i garnatxa de petits viticultors del Priorat, i que fins fa un parell d'anys s'alimentava també del Mas de la Rosa), sí que es pot veure un gir en tan sols una dècada. "Ens hem adonat que calia aquesta evolució i uns vins que expressin més la vinya i no tant la fusta, maceracions tan llargues ni tanicitats tan agressives", explica Torres, per al qual "cada generació i vi té el seu temps".

Defensa que ara són capaços de "mantenir l'essència del Priorat i fer-la més palesa, fer un producte més pur", i està convençut que no és cosa només d'ells. "Hi ha més gent que està començant a pensar d'aquesta forma, com fer el vi més franc, que no hi hagi maquillatges", assevera, i ho contraposa al fet que fa uns anys "no hi havia ningú" que pensés així. L'enòleg Jordi Foraster, que gestiona els vins de Torres al Priorat, també està convençut del canvi. "No es perd el caràcter, al contrari", sosté, i agrega que han intentat fer que "el vi parli de la varietat, del territori i poca cosa més".
 

Miquel Torres. Foto: Jordi Bes


Experimentació davant del canvi climàtic

Torres té diverses línies de treball per afrontar el canvi climàtic, entre les quals figura recuperar varietats ancestrals, i plantar vinya al Pirineu i d'altres indrets a certa altura. El Mas de la Rosa, que està a prop de 500 metres sobre el mar, està vigilat ben de prop per una muntanya d'uns 700 metres, Els Tossals, i és on el celler també ha començat a fer-hi experimentació. "El canvi climàtic és la raó fonamental", reconeix Torres. Els Tossals és la muntanya més alta del Priorat que ha trobat on hi ha llicorella, el preuat sol que contribueix a fer d'aquest territori un indret molt valorat per elaborar vi i que també és el del Mas de la Rosa. Als Tossals hi planten garnatxa, carinyena, garró i picapoll per veure com reaccionen tan amunt. Torres hi ha adquirit prop de 20 hectàrees, però per ara comencen les proves en una petita part dels terrenys.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

Alguns mes
Anònim, 04/10/2019 a les 19:15
+0
-0
Alguns també tenim aquestes vinyes fa anys que les portem i les conreem a ma carinyena vella elaboració i produccio natural la diferencia esta en que no ens diem Torres i mai el nostre celler posaria el cost inacceptable sobre el nostre vi una carinyena de mes de 100 anys poda cava veremar amb la lluna que li correspon i tranquil-ament poder gaudi de un vi a la bast de tothom aquest es el nostre plaer el preu no fa la qualitat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.