Un gra massa

“En aquest món apassionadament social, la soledat tenallava l'esperit. La gent buscava contínuament una unió que mai es realitzava. Tothom patia el terror d'estar sol amb si mateix; però, quan es reunien, i tot i que es creia fermament en una companyonia universal, aquests curiosos éssers estaven tan separats els uns dels altres com les estrelles. Doncs tots buscaven als ulls del proïsme una imatge de si mateixos, i mai veien una altra cosa. I si la veien, se sentien ultratjats i espantats”. Olaf Stapledon.

Coses que encara no es poden explicar, al Penedès

| 30/09/2019 a les 08:07h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Opinió, crisi del raïm, DO Penedès, Corpinnat, DO Cava
Paisatge de vinya de la DO Penedès
Paisatge de vinya de la DO Penedès | DO Penedès
Diuen que reflexionant i dialogant l'home és capaç de desembolicar tots els nusos. Difícilment es pot arreglar un problema, però, si no hi ha voluntat d’entesa i, a més, es continua embolicant la troca. Hi ha, en aquests moments, massa soroll, i alguns no paren de sembrar pessimisme i desànim. De fet, sembla que al Penedès vitivinícola hi ha gent interessada a fer, irresponsablement, que tot peti. Potser s’està fent un gra massa.

Fins i tot assenyats representants sindicals dels viticultors, en plenes mobilitzacions, han arribat a témer davant la possibilitat que les coses se’ls acabessin escapant de les mans. Mentrestant, alguns pagesos abocaven raïms davant la seu vilafranquina del Consell Regulador del Cava. O sigui, van abocar-se raïms a sí mateixos, ja que al Consell Regulador hi ha una representació paritària entre elaboradors i productors. El problema és molt complex, polièdric, i no es pot resoldre en un tres i no res. No hi ha varetes màgiques que valguin. Això sí, segur que no es resol des del polèmic xat de WhatsApp obert per un conegut elaborador de l'Ordal, on es critica a base de bé en comptes de buscar solucions constructives. Fins i tot jo he rebut en aquest fòrum per diversos cantons.

Els nervis estan a flor de pell, i alguns que portaven capa verda i juraven fidelitat al cava (i també juraven defensar-lo i enaltir-lo en tot lloc i moment)  s’han convertit, de cop i volta, en extremistes viscerals anticava. Les lluites intestines no són bones. Qui surt més mal parat és el territori i la imatge del seu producte estrella. El consumidor (i molts professionals) està desconcertat entre caves, corpinnats, clàssics Penedès, ancestrals fora de DO’s o fictícies conques del riu Anoia.

I mentrestant hi ha un munt d’hipocresia al sector. Hi ha qui ha deixat el Cava proferint pestes contra la DO després d’haver fet il·legalitats i haver estat enxampat i multat. Aquests mateixos han buscat qui els hi fes els caves per no perdre els seus mercats internacionals (especialment on hi ha monopoli estatal). La pela és la pela. Ningú obliga a formar part d’una DO, però si se’n forma part cal respectar les seves regles del joc i, si no agraden, contribuir lleialment a canviar-les. Les orquestracions d’amagatotis no solen sortir bé. També s’ha donat el cas de conegudes i grans empreses que s’han acabat donant d’alta a la DO Cava per acabar abandonant-la al darrer moment abans de treure al mercat els seus primers productes efervescents. A més, a molts no els hi ha anat tan malament a la DO Cava.
 

Reunió entre viticultors i administracions, el passat agost, convocada per la consellera d'Agricultura Teresa Jordà, per tractar la crisi del preu del raïm. Foto: Jordi Bes


Com molt encertadament ha dit recentment la cap sectorial de la vinya del sindicat agrari JARC, Isabel Vidal, “hem tocat fons”, la qual cosa ha estat “un fracàs col·lectiu i personal”. Entén que “no hem estat capaços de posar les bases per a cooperar, d’anar tots junts”. I lamenta que “cadascú s’ha vestit desvestint una DO Cava que hauríem d’haver cuidat més”.

No tot és culpa del Consell Regulador ni d’uns Freixenet o Codorníu avui a mans de capital internacional (tot i que la seva política de preus baixos i marques blanques ha acabat sent fatal). No menys cert és que el vi base i els raïms convencionals han estat pagats aquesta campanya a preus insuportables per part de les grans cases compradores, retornant a valoracions de 1998. No hi ha dubte que la pagesia ha fet un esforç molt gran per aconseguir una producció de gran qualitat. I això cal reconèixer-ho i valorar-ho com cal. Això no amaga, però, que també hi ha viticultors que no són professionals, o que no en volen saber res de l’agricultura ecològica, i molts d’altres que durant anys i panys han venut ‘paper’ (fent frau) però després s’han sumat, mira per on, a les tractorades. Tampoc es poden ignorar les distorsions de mercat provocades per males gestions a unes cooperatives que han tingut, fins ara, la xarxa protectora d’una Administració que ha anat pagant els plats trencats, causant una competència deslleial a la resta de cellers.

Així mateix, sembla força hipòcrita treure pit del fet que es paga molt pel raïm quan es redueix severament la compra de quilos (o simplement quan se’n compren ben pocs). ¿Com pot ser que elaboradors que fan veure que lamenten el preu que es paga pel raïm vagin a comprar a un conegut celler de Font-rubí i es quedin tan tranquils sense preguntar-se què s’ha pagat pels raïms del vi base que han adquirit?
 

Foto: INCAVI


Veurem què passa després de la voluntat expressada per Corpinnat i Clàssic Penedès (DO Penedès) de crear una nova denominació d’escumosos penedesencs. Molt em temo que el fet que a una etiqueta d’escumós figuri la menció ‘Penedès’ no ajudarà gaire a vendre en els mercats internacionals. S’ha especulat de batejar la nova DO amb noms com ara Pinnae. Paral·lelament, la DO Cava va fent la seva impulsant un nou pla estratègic que té l'objectiu d'apostar per la qualitat i per la diferenciació. És un pla que s'estructura en els pilars d'una nova segmentació i zonificació (es parla de noms com ara Comtats de Barcelona), l'increment del control i la garantia (enguany amb una setantena de verificadors) i la promoció.

Mentrestant, està en punt mort el procés d’integració de les dues patronals del sector del Cava, que es pretenia culminar abans de final d’any. Paral·lelament, el nou president de la DO Penedès, Joan Huguet, copropietari d’un celler que no empara els seus escumosos a la DO que presideix després d’haver deixat el Cava per Corpinnat, ha decidit deixar el càrrec de president de la patronal Uvipe, que té una seixantena d’associats. Ja s’ha obert el període de presentació de candidatures. De moment només Jaume Gramona ha expressat el seu interès per presidir aquesta patronal penedesenca integrada a l’Associació Vinícola Catalana. Així mateix, Gramona ha mogut fitxa posant a la gerència de Corpinnat al seu exdirectiu Jaume Mata Garcia.

Coincideixo plenament amb el tastador per Espanya de ‘The Wine Advocate’, l’avilès Luís Gutiérrez, quan afirma que el fet que hi hagi cellers de prestigi que han marxat no vol dir que la DO Cava estigui “acabada”. També estic plenament d’acord amb un president de la patronal Institut del Cava, Damià Deàs, que fa una crida a la unitat estratègica -amb una estratègia “clara”- i d’acció al sector. Manifesta Deàs, amb raó, que el moment de sacseig actual hauria de servir en positiu, i no deixa de recordar que la DO Cava és encara jove, amb una trentena d’anys de trajectòria. De fet, no fa pas tantes dècades que al Penedès feien, principalment, gasats. Ara hi ha caves que, sense fer gaire soroll, intenten fer els deures (pagant els deutes) i fer les coses ben fetes, i que compren fins a 23 milions de quilos de raïm.

També el president de la Confraria del Cava Sant Sadurní, Eduard Sanfeliu, ha fet una crida a “la unitat de cavistes, viticultors i institucions”. Enguany la Confraria, que festejarà el seu 40è aniversari amb més pena que glòria, ha suprimit l’acte més popular de la que fins aquest any ha estat la Setmana del Cava. La festa de la plaça de la Vila, diu Eduard Sanfeliu, s’ha suprimit per ser “solidaris” amb els agricultors, quan aquesta decisió es va prendre molt abans que esclatés la crisi dels baixos preus pagats pel raïm. En el fons de la qüestió hi ha la precària situació econòmica d’una Confraria que ha deixat de tenir, fins i tot, servei de neteja, i que ha vist reduït dràsticament el seu pressupost per manca de suports. Els deutes i la manca de recursos són un llast.

Les turbulències econòmiques i les polítiques també han jugat el seu paper negatiu sobre un producte que és clau per al sector vitivinícola català: 330 milions de quilos de raïm, gairebé 7.000 viticultors, 380 cellers i unes vendes de 244,4 milions d’ampolles (la qual cosa suposa un valor de 1.146,8 milions d’euros). No totes les noticies fan veure-ho tot negre. Tot i que arriba tard, ha despertat satisfacció que el Consell de Ministres aprovés per fi, a proposta del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, un Reial Decret que deixa en mans del Consell Regulador de la DO Cava la facultat de limitar les seves plantacions i les replantacions de vinyes.
 

Protesta dels viticultors davant de l'INCAVI, el passat agost


No obstant això, un bon amic cavista m’explica que això que la DO cava pugui limitar el seu creixement “és com quan un cop t’has llençat sense parapent, perquè no t’havien deixat posar-lo, i a mig vol et diuen que ara ja te’l pots posar”. Feia temps que es reclamava el creixement zero de les plantacions al Ministeri d'Agricultura per evitar que "es desequilibri l'oferta i la demanda, i hi hagi preus del cava excessivament baixos". De fet, en els últims anys s'ha passat de 33.000 a 39.000 les hectàrees de vinyes, tota una distorsió. Cal regular les hectàrees i les replantacions en funció de la demanda.

Val la pena engegar-ho tot a rodar? O potser cal fer cas dels qui insistentment reclamen unitat d’acció i s’intenta, aprofitant la sacsejada, arreglar bona part d’allò que no funciona per encarar un futur millor? Trossejant el pastís (ara faig servir paraules de l’alcalde sadurninenc, Josep Maria Ribas) difícilment sortirà una bona solució. Tota la cadena de valor del sector s’ha de beneficiar justament perquè hi hagi un futur esperançador i l’esplèndid paisatge ancestral de vinyes no sigui substituït per més ciment. Ja deia el fabulista francès Jean de La Fontaine que “qualsevol poder, si no es basa en la unió, és feble”.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

COMENTARIS

Pages
Yzan, 30/09/2019 a les 10:20
+1
-0
Sóc petit pagès i treballador d un celler al Penedès, sr francàs teniu tota la raó, sabeu poc dels jocs de mans que fan el cellers, etiquetatge,vi i most a mun i a vall vendes irregulars,destrosses dels terrenys antics etc.etc.
Endevant sr francàs, !!
Aixo del cava, adeu!!!!
Josep bel, 30/09/2019 a les 20:47
+0
-0
Ara k ja no soc dins, des de fora ho segueixo i estic trist. El sector totalment dividit, inventant noves denominacions d.un producte k la elaboracio es la mateixa. Aixo crec k portara a k tornem fins a finals dels 1970 on aquest esplendid descubrimemt es coneixi nomes x les marques de la empresa elaboradora!
Entre tots ho aconseguirant. Felicitats!!
EL CONSUM INTERN INFERIOR AL DE 1982
Manuel Duran Samaranch, 02/10/2019 a les 12:12
+0
-0
Fins que no es retorni la identitat al Cava fen-lo exclusivament amb las varietats que va escollir el seu inventor Manuel Raventós i Domenech, el Cava no recuperarrfá el prestigi que tenia fins el any 1986

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Jaume Gramona decideix finalment no presentar candidatura | Per primer cop hi ha dues candidatures i eleccions a la Uvipe, fundada el 1977
Imatge il·lustrativa
Tercera entrega de la secció de la DO Catalunya "Vinos sin complejos" | ¿Qué tiene el vino que no tenga la cerveza?
Imatge il·lustrativa
L’artista barcelonina Glòria Muñoz vesteix l'ampolla amb el paisatge del Penedès