Josep Maria Albet, "probablement ens costarà 30 anys construir una marca col·lectiva potent”
El debat ‘El futur de la pagesia al Penedès’, organitzat per Vilobí i República-ERC, també va comptar amb la participació del president de la patronal Institut del Cava, Damià Deàs; de la cap sectorial de la vinya del sindicat agrari JARC, Isabel Vidal, i de la responsable de Política Territorial de la Comissió Permanent Nacional i coordinadora territorial de les comarques de Barcelona del també sindicat Unió de Pagesos (UP), Maria Rovira. El debat, fet al Local Jaume Via de Vilobí, va ser conduït per la periodista i assessora de comunicació Cati Morell.
Josep Maria Albet i Noya creu que s’ha arribat a la situació actual “no per culpa del Cava, sinó per quatre cellers grans que han seguit una estratègia desencertada que ens ha portat a tots a la situació actual”. Va afegir que aquestes empreses grans “van arribar a tenir gairebé pèrdues, i ara venen multinacionals no vinculades al territori però segueixen dominant el sector”. Així mateix va apuntar que aquests grans cavistes “tenen marca pròpia i podrien passar, perfectament, de fer cava”. Josep Maria Albet, que es va mostrar partidari d’un canvi de model de gestió a les cooperatives, va defensar la necessitat de “comercialitzar a preus correctes”, tot reconeixent que “sempre he pensat que venc massa barat”. Va afegir, en aquest sentit, que “el futur no pot ser de pidolaires”, i que “hem de tenir més marge econòmic tots”. Així mateix va apuntar que “probablement ens costarà 30 anys construir una marca col·lectiva potent”. Tot això mentre exposava que enguany es pagarà 12 cèntims per 20 milions de quilos de raïm (els que excedeixen dels rendiments autoritzats per hectàrea a la DO Cava), 30 cèntims per 200 milions de quilos, 40 per 25 i 70 cèntims per 5 milions. Troba que caldria pagar un mínim d’1 euro pel quilo de raïm (la qual cosa no fan al seu celler de Sant Pau d’Ordal).
Per la seva banda, Damià Deàs vol veure el futur amb optimisme. Va fer una crida a la unitat estratègica -amb una estratègia “clara”- i d’acció al sector mentre manifestava que “el moment de sacseig actual espero que ens serveixi en positiu”. No va deixar de recordar que la DO Cava és encara jove, amb una trentena d’anys de trajectòria i, en clau de lament, va dir que “sovint ens emmirallem en denominacions del món que tenen 200 anys”. També va voler recordar que s’ha fet molta feina durant les darreres tres dècades, tot apuntant que “fa 35 anys érem granelistes” (elaboradors de vi no embotellat).
Damià Deàs, president de l'Institut del Cava, va destacar que els viticultors i petits i mitjans cavistes han fet un esforç per dotar la DO Cava de més recursos econòmics per impulsar el nou pla estratègic, basat en una nova segmentació i zonificació, l'increment del control i la garantia i la promoció
El president de l’Institut del Cava va posar l’accent en la necessitat de crear valor i “mimar al consumidor”, per “buscar la sostenibilitat econòmica a tota la cadena de valor del sector”. Diu que “entre tots hem de ser capaços de modelar l’estratègia a seguir”, i desitjaria que tots s’involucressin en el nou pla estratègic de la DO Cava. En aquest marc va voler destacar que els viticultors i petits i mitjans cavistes han fet un esforç per dotar la DO Cava de més recursos econòmics per impulsar el nou pla estratègic, basat en una nova segmentació i zonificació, l'increment del control i la garantia i la promoció. Damià Deàs va reblar el clau tot afirmant que “no podem passar d’un sector de quatre o a un altre d’uns altres quatre”, referint-se a Corpinnat i Clàssic Penedès.
Maria Rovira va dir que per trobar solucions “tenim l’eina”, referint-se a un Consell Regulador del Cava on “tots hi som representats”. Va demanar “no dividir-nos” tot apuntant que a la vaga del 5 de setembre passat hi va haver elaboradors que van collir raïms mentre deien que pagarien més que la mitjana pels raïms sense dir que ells comprarien menys quilos. La representant d’Unió de Pagesos creu que a partir del dia 5 de setembre s’intenta construir “una cosa nova”, i que voldria un Penedès on no només hi hagi un monocultiu de vinya, sinó d’altres conreus com ara cereals, fruiters, melons o alls.
Isabel Vidal creu que “hem tocat fons”, la qual cosa ha estat “un fracàs col·lectiu i personal”. Entén que “no hem estat capaços de posar les bases per a cooperar, d’anar tots junts”. I va lamentar que “cadascú s’ha vestit desvestint una DO Cava que hauríem d’haver cuidat més”. Reconeix que les grans empreses del sector del Cava que volien conquerir el món van seguir un camí desencertat. Ara bé, reconeix que “els pagesos els hi vam comprar el model” i que, per tant, “la responsabilitat del que ha passat és de tots”. La responsable de JARC creu que no serà ni fàcil ni ràpid donar-li el tomb a la situació, mentre anima els joves viticultors a vinificar els seus raïms.
Montserrat Tura; "els pagesos hauran de fer canvis i buscar sortides, sent atrevits com han estat en alguns moments històrics"
En aquest sentit va lloar la iniciativa del Viver de Celleristes de Barberà de la Conca per ajudar els joves a començar a elaborar, tot lamentant que al Penedès “ens hem adormit” i encara no s’ha posat en marxa una iniciativa similar. Isabel Vidal creu que “cal donar més valor des de l’inici de la cadena”, i desitjaria que no es pogués comprar raïm per sota del seu preu de cost. També advoca per a una major regulació i a limitar, quan sigui necessari, els rendiments. No va deixar de dir, però, que “el meu somni és que Corpinnat i Clàssic Penedès tornin al Cava”. Tant la representant d’UP com la de JARC es van mostrar obertament partidàries de l’agricultura ecològica.
També hi va intervenir la política, metgessa i assagista Montserrat Tura, qui va advocar per una ordenació territorial que creu “imprescindible”. Va dir que “la col·locació d’infraestructures i usos inadequats, com ara un polígon industrial a cada poble, ens han portat al desordre”. D’altra banda, l’exconsellera de la Generalitat va apuntar que la propietat de les grans firmes del sector del Cava ha canviat i han adoptat formes de l’economia globalitzada. Així mateix, no té dubtes que “els pagesos hauran de fer canvis i buscar sortides, sent atrevits com han estat en alguns moments històrics".
En el torn de preguntes del públic, el viticultor Ton Rimbau (Porcellànic) va expressar la voluntat que, primer de tot, el Penedès sigui “net”. Es refereix al fet que “no pot ser que tinguem ecoturisme quan no es pot entrar en una vinya perquè els verins que es fan servir són molt tòxics”. Explica que “a Violobí mateix hi ha quatre dones amb els pits tallats. Tots els càncers i moltes malalties són producte de la merda que es tira a les vinyes. No deixo sortir a la meva nena al carrer en certes èpoques perquè tot està contaminat”. Considera que “primer hem de procurar tenir un Penedès net i després podrem parlar de preus i de tot”. Afegeix que s’ha de deixar de fer servir coure i herbicides cancerígens però sí sofre, ja que “tot el que no et puguis menjar amb una cullera no es pot fer servir a la vinya”.
Prèviament al debat sobre el futur de la pagesia al Penedès, Montserrat Tura, en una tertúlia amb el periodista i assessor de comunicació Josep M. Flores, va presentar el seu llibre ‘República pagesa’.
