bodega El Sidral

Imatge il·lustrativa

​Una bodega de barri resisteix amb l'ajuda d'un tuit viral

El toc d'alerta sobre el possible tancament del Sidral de Barcelona revela la difícil subsistència d'aquests negocis amb llarga tradició a la ciutat

«La copa de vi és l’excusa perfecta per descobrir un territori»

| 12/09/2019 a les 07:10h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Actualitat, El Sidral
El primer que fa falta per aixecar la persiana cada dia és clients, però no sempre és tan senzill d'aconseguir-los. Ho testimonia Núria Benet, que fa més de tres anys que ha assumit El Sidral, una bodega de barri històrica del número 213 del carrer Dos de Maig de Barcelona, a tocar dels Encants Vells. En aquest temps ha aconseguit un grup de parroquians que li són fidels, o sigui la clientela que hi va a fer el vermut habitualment, però així no en fa prou per subsistir. També cal que s'hi aturi gent de pas, i això s'ha fet més difícil amb les obres de la plaça de les Glòries, per la qual cosa en els darrers mesos el negoci havia anat a la baixa. Això fins ara que un tuit li ha fet l'existència una mica més fàcil. ​

No bufa vent a favor per a les bodegues tradicionals. S'han tornat a popularitzar a Barcelona amb l'auge del vermut, però no ha estat suficient per evitar que en segueixin sucumbint. Els increments desorbitats dels preus del lloguer i els nous projectes immobiliaris en són els principals enemics.

La darrera en tancar aquest mateix estiu ha estat la bodega Carlos al barri d'Hostafrancs, un fet que ha obligat l'Ajuntament a moure fitxa amb la suspensió durant un any de la concessió de llicències i permisos d'obres en una selecció de 31 bodegues històriques mentre estudia com protegir-les definitivament. Des de l’Ajuntament hem fet una primera suspensió de llicències per protegir les bodegues, que com aquesta, formen part de patrimoni popular de la ciutat. Revisem llistat per incorporar-la en cas de que no ho estigui. De moment la podem protegir urbanísticament.

En el llistat no figuren totes les existents. El Sidral no hi és per ara malgrat que el local té una trajectòria de prop de 90 anys com a bodega, però mentrestant ha trobat un altre aliat que l'ha ajudat: Twitter. El 25 d'agost l'usuari d'aquesta xarxa social @Walls77651179 va fer un tuit en el qual començava advertint que no té molts seguidors, però que havia de provar sort amb la difusió d'un missatge. "La millor bodega del meu barri, bodega La Sidral (El Clot), s'està plantejant tancar per motius econòmics. Ahir hi vam anar amb la meva companya i ens vam trobar la Núria (la mestressa) molt trista i preocupada", advertia en un primer tuit que va acompanyar d'alguns més.

 

Núria Benet ha revifat el negoci gràcies a les xarxes socials. Foto: Jordi Bes


Entre retuits, agradaments i comentaris ja ha suscitat almenys 15.000 interaccions, i ha aconseguit que hi presti atenció l'Ajuntament a través de la tinent d'alcalde Janet Sanz, que també amb un tuit va mostrar-se disposada a incorporar-la al llistat de bodegues a protegir, i fins i tot l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va retuitar el crit d'alerta de @Walls77651179, que és un client habitual del Sidral. Amb tota aquesta repercussió hi ha acudit gent vinguda fins i tot d'altres poblacions catalanes, d'altres que han trucat per reservar i hi ha qui ha organitzat trobades en el local, com ara per promoure l'ús de la llengua catalana o pròximament un vermut solidari, relata Benet.

Les raons per evitar el tancament

La clientela de sempre no dubta gaire quan se li pregunta si és necessari preservar indrets com El Sidral. "Si us plau, que no tanquin", exclama María Celestino. Pensa que el local representa la Barcelona "de veritat, no la de postal de vacances", quelcom que no sempre és fàcil de trobar a la capital catalana. "No queden bars de veritat", avisa Emma Moreno, referint-se a aquells on entres i saludes a la gent. Considera que "el rotllo hipster està fent molt de mal". Davant d'aquest comentari a la propietària del Sidral li ve al cap el tram del Passeig de Sant Joan pròxim a l'Arc de Triomf. "Els bars semblen noruecs", reflexiona, i es pregunta què té Barcelona com perquè obrin tants llocs amb estètica nòrdica.

Nani Guiu, un altre dels clients habituals del Sidral, també subratlla que s'hi fan actes culturals, com microteatre, i que tot allò que es vincula amb el món de la cultura "no es pot perdre", així com que el vermut també és cultura. Una de les esperances per locals com aquest és la protecció que prepara l'Ajuntament. En la definició del llistat de bodegues a preservar hi ha col·laborat activament Albert Moyano, que s'encarrega del blog En ocasiones veo bares i que ha contribuït a reflotar la bodega Carol, al Clot, i la Montferry, a Sants. Admet que el cas del Sidral a priori no el veu tan fàcil d'incloure perquè fa uns anys que s'hi va perdre bona part del patrimoni antic (queden un parell de grans botes i poc més), però no llença la tovallola. "No per això deixarem d'intentar lluitar perquè segueixi perquè és una institució del barri", assegura.

L'amenaça permanent de la gentrificació

Benet està com estan en tantes altres bodegues, a l'expectativa de saber en què es concretaria la protecció municipal. Fa uns anys que ella ja va tenir un emblemàtic establiment de restauració en un local modernista del Raval, la Confiteria, que va haver de traspassar pel mateix motiu que han de tancar molts negocis. "El vaig haver de deixar perquè allà sí que em van doblar el lloguer", rememora Benet, de 61 anys. Ara la principal dificultat és que manca clientela. No amaga la seva intenció de traspassar El Sidral, si bé admet que el tuit l'ajuda a seguir-hi i tirar endavant. "No tinc clar què faré, però ho intentaré perquè em fa il·lusió", afirma. La bodega té poca presència a xarxes i es planteja obrir perfil a Twitter, però li fa cert respecte després de la repercussió que ha tingut un sol tuit.
 
El que sí té El Sidral és l'anxova com "la reina de la casa", recalca, si bé també ofereix altres opcions per picar, com truita de patates casolana, llagostins amorosits o la denominada gilda. L'anxova la vincula amb la història del local, que havia estat la bodega Vilaseca, nascuda al voltant dels anys 1930. L'ara propietària del negoci rememora que hi havia qui aparcava fins i tot en segona i tercera fila per menjar anxoves, i també havia estat un lloc on es tancaven tractes de la compravenda d'antiquaris dels Encants Vells. Aquest mercat, els orígens del qual es remunten al segle XIII, es va traslladar el 2013 a un nou edifici icònic a l'altre costat de les Glòries. La plaça s'ha convertit en un dels centres neuràlgics d'obres de la capital catalana i arriba a fer frontera.
 

Tot i això, el parc de les Glòries ja ha obert i la plaça està previst que es converteixi en un pol d'equipaments i de nou habitatge, amb el conseqüent increment de moviment. A prop de la bodega han obert nous supermercats i es registren pujades del lloguer de 100 o 200 euros de cop, indica Benet, aspectes que li fan témer que també aquí es produeixi un procés de gentrificació, o sigui que la remodelació urbana faci incrementar l'atractiu i els preus de la zona, i que els veïns de tota la vida puguin acabar expulsats. "És la contradicció que tenim tots els barcelonins. Volem que funcioni Barcelona però no ens agrada el rumb que està prenent", expressa Benet. Per ara ha estat un simple tuit el que ha posat El Sidral en el mapa.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.