​No tots són negociants

«els vins anomenats “por/para” que han participat a La Guia de Vins de Catalunya han estat més que altres anys...»

Article de La Guia de Vins de Catalunya

​La Guia de Vins de Catalunya tanca la 12ena edició amb la participació de 1474 vins tastats a cegues

| 28/08/2019 a les 08:01h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Actualitat, La Guia de Vins de Catalunya
Imatge il·lustrativa
Enguany els vins anomenats “por/para” que han participat a La Guia de Vins de Catalunya han estat més que altres anys. Tampoc no s’entén gaire, tothom diu que el vi és un mal negoci, però potser per això el sistema que analitzarem a continuació s’adapta molt més a la realitat del mercat que no el tradicional que tothom té al cap, és a dir, l’elaborador que completa el procés des de la vinya fins a l’ampolla.

S’adapta més perquè compra un producte a un preu conegut i el ven a un altre amb un diferencial, en el cas del negociant pur i dur. Però no sempre és aquest el cas; en el fet de vendre vi d’un altre o d’elaborar sobre la base del vi d’un altre sempre hi ha gradacions que tenen diferents conseqüències en les diferents parts del circuit al qual afecten.

El primer estadi dels vins por/para és, efectivament el dels negociants. Val a dir que la resta es veu estigmatitzada per aquest grup que no assumeix cap mena de risc llevat del comercial, però la qüestió és que dins aquest grup fins i tot hi ha diferents gradacions: hi ha qui ho fa com un negoci acceptant de ple el pa que s’hi dona al carrer, com si fos un productor que surt a vendre el seu vi, però hi ha qui ho fa per treure-li més suc a la seva plataforma de distribució ja establerta.

Això, francament, no ens sembla gaire saludable, i els cellers distribuïts per agents que practiquen aquest tipus de negoci haurien de pensar que, lògicament, els venedors d’aquella distribuïdora surten amb la prioritat de vendre un producte per davant de l’altre, atès que té un rendiment superior. El cas d’un distribuïdor que vengui els seus propis vins “por/para”, doncs, ens sembla directament una pràctica de competència deslleial. Però és legal, així que fins que no es reguli o fins que els cellers no reaccionin, hi haurà una pila d’ampolles que seguiran circulant amb aquesta problemàtica al darrere.

El segon seria el dels elaboradors de cava que no tenen vinya ni tampoc un celler, sinó només una cava. Tenen registre d’embotellador propi per això, perquè només embotellen el producte quan fan el tiratge i després esperen el temps que calgui per degollar les ampolles; però de fet compren el vi. Fins i tot n’hi ha un munt que tenen vinya i veremen, però per vendre el raïm i anar després a comprar vi base a un celler cooperatiu o a un majorista de vins (que la mala llet ha fet que es coneguin com a “xatarreros”).

La majoria es venen com a caves “artesans”, i normalment són bons productes, però fan només la part més fàcil del procés. Segons la llei no són estrictament “por/para” perquè aquesta definició només afecta a l’embotellat, però si ampliem el concepte -que és el que fem tots quan parlem d’això- veiem que encaixen a la definició de negociants, que de fet és com els anomenen a la Champagne: “negociants”. Allà els diferencien dels “récoltants” a l’etiqueta, tot i que en lletra molt molt petita; “NM”, amb un número tot seguit, vol dir “Négociant Manipulateur”, y “RM”, també amb el seu número corresponent, “Récoltant Manipulateur”.

Ja sabem que hi haurà qui no estarà d’acord amb això, però ara mateix que el cava està al centre de les grans discussions sobre la qualitat i el preu del raïm creiem molt interessant que se sàpiga que, en realitat, el gran volum de litres de vi que se’n fa a l’engròs és la base d’un problema concentrat en la gran producció en un percentatge majoritari, sí, però també molt escampat per tot arreu en la DO Cava; escampat entre moltes caves petites que quan el preu del raïm és baix callen, perquè saben que això repercutirà en el preu del litre de vi que aniran a comprar el mes de gener.

En tercer lloc estan els “por/para” que volen fer vi d’una vinya concreta, o bé d’un estil concret. Pot ser que aquesta vinya sigui pròpia, que sigui arrendada o que en comprin el raïm. També pot ser que tinguin un espai i uns dipòsits llogats a dins d’un celler, o que el comparteixin dins una iniciativa privada o pública; en aquests dos darrers casos disposen de registre d’embotellador, de manera que no són estrictament “por/para”. Aquest tipus de productors, a més, acostuma a tenir una mena d’obsessió al cap, que és fer-se el seu propi celler, i normalment ho aconsegueixen.

A La Guia ja fa anys que demanem als cellers quin tipus de collita fan: els fem quatre preguntes que no tothom contesta, com ara si és collita pròpia, si compren raïm, si tenen la vinya arrendada o si finalment compren vi. Ja us imagineu que la majoria dels que compren vi no emplenen la casella, és clar; però si d’una banda mencionar aquesta dada implica cert compromís per part del celler, de l’altra és un greuge comparatiu amagar-la pel que fa a qui completa el cicle des de la vinya. Així que mirarem de tractar aquesta qüestió de manera més acurada per tal de filar més prim i ser més exactes.

D’altra banda, gairebé sempre es parla malament d’aquests productes. No hi ha cap raó per fer-ho, perquè poden ser productes molt ben fets i amb molt de senderi; de fet, enguany hem tastat alguns que són excepcionals i que no existirien llevat que algú s’hagués fixat en aquella vinya.

Per acabar, també hem sentit alguns cellers que criticaven els “por/para”, però després ens han arribat vins que havien estat embotellats precisament per ells. No s’hi val allò de mossegar la mà de qui et dona de menjar, diuen: i menys encara si és només per quedar bé.

Hi ha diferències, doncs, entre aquests productes i entre els seus elaboradors: la llei, que els engloba en un totum revolutum deixant a fora alguns que històricament han alimentat aquesta pràctica, no ajuda precisament a entendre el fenomen dels negociants; perquè no tots ho són, de negociants. Malauradament, haureu d’estar al cas per destriar el gra de la palla.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
El vi i el cava, cinquè sector, representen el 5,14% de les exportacions catalanes | Disminueixen les exportacions un 10,57% en valor i un 4,86% en volum respecte el mateix període de 2018 | Les exportacions catalanes suposen prop del 20% del total de l’Estat
Imatge il·lustrativa
Article d'opinió de La Guia de Vins de Catalunya sobre els vins sense denominació d'origen i la seva relació amb l'administració
camp de vinyes a la Terra Alta
camp de vinyes a la Terra Alta | S.B.
El sindicat ja anunciava a principi d'agost la previsió de davallada de producció i manifestava que no serien justificables ni tolerables per als productors les baixades de preu