Una Terra Alta en efervescència

El president del Consell Regulador de la DO Terra Alta anuncia “passos importants” per donar més notorietat a la garnatxa blanca

Els 61 cellers de la DO Terra Alta van comercialitzar l’any passat 7,5 milions ampolles

«La copa de vi és l’excusa perfecta per descobrir un territori»

| 26/08/2019 a les 09:59h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Denominacions d'Origen, Terra Alta, DO Terra Alta, Terra Alta
Imatge il·lustrativa
La millor DO Terra Alta brilla des de fa anys, gràcies a cellers com ara Bàrbara Forés i Edetària de Gandesa o Celler Piñol de Batea, amb garnatxes blanques amb fusta. Ara, però, s’albiren molts estils i tendències en una Terra Alta en plena ebullició on el vi de mínima intervenció també no para de guanyar elaboradors, com els d’una entusiasta i intuïtiva Pili Sanmartín Farré que està impulsant el projecte personal ‘En moviment’ a Gandesa amb interessants vins (sense DO). És el cas la seva garnatxa blanca de vinya vella 1 o el seu singular macabeu 2. L’ombra de Laureano Serres de Pinell de Brai sembla que és força allargada. A la DO Terra Alta es mantenen, però, preus molt baixos per raïms de qualitat sense que els viticultors (n’hi ha 1.250) o els seus representants posin el crit al cel públicament, tot i cobrar quantitats similars a les que paguen els grans elaboradors de la DO Cava.

El mal aspecte que ofereix el monument d’homenatge de Gandesa a la DO Terra Alta, un conjunt deixat de la mà de Déu on falten força ceps (n’hi havia hagut 12, un per cada municipi de la comarca), contrasta amb l’efervescència d’aquesta denominació d’origen que és una zona fronterera i mil·lenària on ja els Templers conreaven la vinya pels volts del segle XIII. Aquesta regió interior, actualment amb 6.100 hectàrees de vinyes, ha estat íntimament vinculada al vi des de fa gairebé 1.000 anys. L’any passat els 61 cellers de la DO Terra Alta van comercialitzar 7,5 milions ampolles, de les quals s’exporten la meitat. Els vins a doll també han tingut un pes molt destacat, que es manté llastant el prestigi de la zona.
 

Jaume Martí, soci i directiu de Sant Josep Vins. Foto: Ramon Francàs


Fa molt que opino que vins com el Llàgrimes de tardor blanc de Sant Josep Vins, la cooperativa de Bot, guanyen molt amb envelliment en ampolla. Fa uns dies he pogut constatar de manera fefaent la molt bona incidència de la criança en ampolla en aquest vi icònic d’aquest celler del carrer de l’Estació de Bot, fundat l’any 1962 i que compta amb 450 hectàrees i 173 socis dedicats a l’activitat agrària. He pogut confrontar l’anyada actual en el mercat (2017) amb la del 2015, que estrena una identificació a l’ampolla per a distingir les grans anyades. Aquest darrer vi només es pot adquirir a l’agrobotiga de Sant Josep Vins (i en un futur proper de manera on-line), a un preu final que és tot un regal: 10 euros.

L’anyada del 2017 mostra, inicialment, una infusió de fusta que es va mitigant amb oxigenació a la copa. Va ser embotellat el juliol del 2018 i el trobo molt millor en boca que no pas en nas. Exhibeix maduresa i textura glicèrica, i destaca per una molt bona acidesa (que li dona especial verticalitat). En canvi, l’extraordinària anyada del 2015 mostra una plena integració de la fusta, maduresa i rodonesa. Va ser embotellat el juny del 2016 i presenta una graduació de 13,5% vol. Té certa evolució en el color (la natural en tractar-se d’una garnatxa). Val la pena, doncs, esperar per ‘plorar’ d’emoció amb el Llàgrimes de tardor. Jaume Martí, soci i directiu de Sant Josep Vins, afirma que han volgut mantenir l’estil del Llàgrimes de tardor (on la fusta és molt evident) tot i les pressions i les noves modes. I se’n mostra cofoi. Ara bé, també han apostat per una garnatxa jove sense fusta: Laqvarta (en homenatge a la quarta generació d’aquesta modèlica cooperativa).
 

Gerres de ceràmica amb raïm morenillo. Foto: Ramon Francàs


En canvi, d’altres cellers aposten per reduir de manera evident la fusta tot buscant una major elegància i finesa, i renunciant a l’estil que va fer coneguts i apreciats els seus vins. És el cas de El Quintà de Bàrbara Forés, tot un referent de la DO Terra Alta. En aquest darrer celler gandesà, on treballen amb gerres ceràmiques, inox i roure, també aposten per l’autòctona morenillo, que podria monopolitzar el seu elegant El Templari. També el morenillo protagonitza el refrescant ancestral rosat pàl·lid elaborat per Pili Sanmartín (17 euros). Volia fer un ancestral blanc però van haver de collir a corre cuita el morenillo de l’Obaga de Tomaset el 26 de setembre de l’any passat, ja que els senglars feien estralls devorant el raïm. Així, de manera mig improvisada, va néixer aquest escumós. No és l’únic efervescent d’una comarca on els vins escumosos comencen a treure el cap. Vinyes del Convent comercialitzarà en els propers mesos un escumós de garnatxa blanca elaborat seguint el mètode tradicional.

Per la seva banda, el propietari d’Edetària, Joan Àngel Lliberia, recorda que “els mercats internacionals valoren molt negativament els vins blancs espanyols amb fusta”. Lamenta que es cullin garnatxes blanques a 11,5º o 12,º, ja que “no expressen la Terra Alta”. Joan Àngel Lliberia no renuncia a la maduresa fenòlica completa del raïm, però sí que ha anat a buscar més elegància amb menys torrats i amb bótes de més capacitat (500 litres). Ara bé, reconeix que al mercat espanyol (Guía Peñín) ha rebut més reconeixement per a la seva garnatxa blanca més potent (Finca La Terrenal 2016) que no pas pels seus vins més estilitzats.
 

Riuamunt de Maranyà, Vall del Riu Canaletes (Bot). Foto: Ramon Francàs


Núria Altés, copropietària del celler Herència Altés de Gandesa, creu que “estem apostant clarament cap a un estil més elegant, on la fusta no emmascari gens les aromes varietals”. Opina, així, que és molt important “fugir de graus elevats i buscar acidesa i frescor”. Per tant, “calen veremes més aviat”.

El propietari del celler Vinyes del Convent d’Horta de Sant Joan, Bodegas Pedro Masana S.L. de Móra la Nova i La Vinícola Gandesa S.L., Elies Gil, aposta per blancs de garnatxa sense fusta. De fet, ni el seu Els Costums ni el Mas de Sotorres s’han elaborat usant fusta. No obstant això, apunta que està “perfectament obert” a fer alguna prova “amb alguna bóta”. Afegeix, en aquest sentit, que “no tinc una visió monolítica”. Sigui com sigui, remarca: “Busco la màxima expressivitat de la puresa de la nostra garnatxa de la part alta de la Terra Alta amb una mínima manipulació, i la fusta suposa una manipulació”.

El president del Consell Regulador de la DO Terra Alta i propietari d’Altavins de Batea, Joan Arrufí, afirma que “la garnatxa blanca té un ventall de possibilitats d’elaboració i criança molt ampli i ric”. Afegeix que “cal treballar per l’excel·lència de la garnatxa blanca de la DO Terra Alta, i així situar aquesta varietat a l’imaginari del consumidor, per a que quan es parli de garnatxa blanca sigui obligat parlar de Terra Alta”. Joan Arrufí ha avançat a Cupatges que durant els propers quatre anys “veureu passos importants de la DO Terra Alta per donar més notorietat si cal a aquesta varietat”.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Els germans Paco i Toni de la Rosa Torelló
Els germans Paco i Toni de la Rosa Torelló
Sergi Cortés
Entrevistem als germans Paco i Toni de la Rosa Torelló | Ens parlen de la creació d’una DO d’escumosos del Penedès, de Corpinnat, de la verema, de les puntuacions Parker...
Imatge il·lustrativa
La XXIII edició se celebrarà els dies 4, 5 i 6 d’octubre a Sant Sadurní d’Anoia
Imatge il·lustrativa
El passat cap de setmana, 5.740 persones van passar per la VII edició de la #festaveremaoller | ​El dilluns 16, el celler va organitzar la jornada professional per a clients i amics amb el tradicional sopar de verema i enguany amb una assistència rècord de 1.060 persones