preu del raïm

Tu quoque, fili mi?

Article d'opinió de la Guia de Vins de Catalunya sobre la crisi del preu del raïm a la DO Cava

La crisi del preu del raïm aguditza el menysteniment envers els viticultors

| 21/08/2019 a les 10:14h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Opinió, preu del raïm
Mort de César, de Carl Theodor von Piloty
Mort de César, de Carl Theodor von Piloty | Wikimedia
Després de la deserció de bona part dels seus grans valedors pel que fa a la qualitat, la DO Cava prometia que el seu projecte consistia a fer-se més gran amb mesures que s’assemblen molt a les que reclamaven els fugits tot just abans de tancar la porta per fora. Tornaran, deien alguns dels membres de la junta, quan sàpiguen què és el que volem fer.

Des de La Guia vam aconsellar-los sortir de la DO molt abans que prenguessin la decisió de fer-ho. Hi ha diverses raons per haver donat aquest parer; la sensació d’immobilisme que es percep des de fora, la solemnitat tan carrinclona que no pertoca a una institució que tot just fa 30 anys, però sobre tot la certesa que, tal com va néixer aquesta DO és, des del primer dia, un conjunt de productors dispersos que tenen -encara ara- més interessos contraposats que coincidents, però mai un concepte arrelat a cap territori.

Que hi ha estocs pendents de vendre no pot ser mai responsabilitat del pagès; és fàcil, es despatxen els equips comercials o es millora la qualitat del producte

Amb aquesta peça al teler, els elaboradors que tenen la possibilitat de demostrar que la seva producció prové de la seva pròpia collita tenen poc a guanyar en un consell regulador que treballa i regula sobre tot per a la gran indústria del cava. És a dir, que els necessitaven -els necessiten encara- per anomenar-los en el moment que algú digués que el cava només és indústria. I és que la DO Cava pateix la contradicció entre el que ens vol fer creure que és i el que és en realitat, que es manifesta cada vegada que els que tenen la força del “una ampolla, un vot” deixen veure la urgència i la dimensió de la seva avarícia. I diem avarícia perquè el tema de que hi ha estocs pendents de vendre no pot ser mai responsabilitat del pagès; és fàcil, es despatxen els equips comercials o es millora la qualitat del producte.

Tornaran, deien des del consell regulador, i potser ho facin, però serà d’aquí dos anys o tres. Perquè si tornen no serà ara, sinó quan la catarsi del cava l’hagi rebregat pel fang gràcies al fetge de les empreses, que no entén de premsa, de territori, ni de projectes a llarg termini. Després de la deserció d’alguns dels grans tòtems del cava, còmodament asseguda a la taula del consell regulador, la indústria deia endavant, que marxin, sense por, ja farem la nostra i serà millor que abans... mentre clavava a l’esquena de la DO la primera ganivetada sol·licitant l’admissió de vins escumosos a la DO Catalunya. Al cap i a la fi, si es pot comprar més barat el mateix litre de vi de la mateixa vinya per un altre camí, per què no fer-ho?

Des de La Guia entenem que aquests canvis han de portar a algun lloc que permeti, d’una vegada per totes, fer una Denominació d’Origen seriosa i compromesa que parli del vi escumós català de tres zones històriques: el Penedès, el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà.

Amb el preu del raïm ha arribat la segona. Una sola empresa ha volgut i ha pogut demostrar que totes les altres que hi ha inscrites a la DO no compten; ha fet bo l’enemic des del més profund del seu fetge, ha desmentit totes les raons que es van dir quan van marxar, i ha ferit de mort la DO Cava. Potser ara els membres del consell regulador han constatat que res del que prometin ni cap dels projectes a llarg termini passarà pel damunt dels interessos immediats de la indústria; si és així s’hauran adonat que formen part d’una institució que només és indústria i que mai ha estat cap altra cosa. No sembla possible que no ho sabessin llavors, però potser pensaven que podien fer alguna cosa perquè no ho semblés tant; tanmateix no els han deixat ni intentar-ho, perquè a la primera de canvi s’ha fet palès que el territori, als alemanys, se la bufa, que qui vulgui que porti el raïm i qui no, que el llenci, que ja aniran a buscar el que falti a Requena, Almendralejo, Borja o La Rioja. Al cap i a la fi, la intenció que hi havia darrere l’admissió d’un bon grapat d’hectàrees –gairebé totes a fora de Catalunya– que fa més o menys un any es va aprovar es fa evident ara amb tot l’impudor del món; i aquest impudor ho fa tot tan barroer que ja no importa si, finalment, tot això queda només en un intent per l’efecte de mobilitzacions o negociacions d’última hora.

Des de La Guia entenem que aquests canvis han de portar a algun lloc que permeti, d’una vegada per totes, fer una Denominació d’Origen seriosa i compromesa que parli del vi escumós català de tres zones històriques: el Penedès, el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Però això demanarà anys i potser no tots seran de roses. Els processos històrics prenen un temps que la histèria de l’actualitat i la necessitat d’una expectativa sempre immediata i sempre positiva no comprenen en absolut; en el vi això és especialment cert, perquè la ignorància fa que la mesura de la història de la vinya coincideixi amb la llargada de la memòria.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
El vi i el cava, cinquè sector, representen el 5,14% de les exportacions catalanes | Disminueixen les exportacions un 10,57% en valor i un 4,86% en volum respecte el mateix període de 2018 | Les exportacions catalanes suposen prop del 20% del total de l’Estat
Imatge il·lustrativa
Article d'opinió de La Guia de Vins de Catalunya sobre els vins sense denominació d'origen i la seva relació amb l'administració
camp de vinyes a la Terra Alta
camp de vinyes a la Terra Alta | S.B.
El sindicat ja anunciava a principi d'agost la previsió de davallada de producció i manifestava que no serien justificables ni tolerables per als productors les baixades de preu