erotisme i vi

Imatge il·lustrativa

Hi ha erotisme en el vi?

Un dels cursos dels Juliols de la UB explora, al Penedès, el món de l’erotisme i l’hedonisme en el món del vi

“Les olors poden transportar-nos a moments emocionals des del passat més eficaçment que els sons o les imatges”

“Mitjançant el vi podem traçar un recorregut pel plaer que va des de la pell del raïm fins a l'excitació emocional”

«The Queen of Cork» o l'art dels taps de suro

| 15/07/2019 a les 08:26h
Especial: Formació
Arxivat a: Per aprendre'n, erotisme i vi
“Almenys des de Plató, associem el vi a les emocions i a l'erotisme (perquè escalfa el cos i l'ànima)”. Així s’ha anunciat un singular curs dels Juliols de la Universitat de Barcelona dedicat a explorar el món de l’erotisme i l’hedonisme del vi. Els organitzadors del curs, fet a la seu d’Enoturisme Penedès de Vilafranca del Penedès amb la col·laboració del Vinseum i el suport de l’Ajuntament de la capital de l’Alt Penedès, recorden que “en una ampolla de vi del segle V trobada en excavacions arqueològiques fetes a Gijón llegim «beu i viu molts anys». Per a Montesquieu, com per a Aristòtil, el vi permet allunyar la melancolia. Ja en els nostres dies, el desplegament de la mirada neurocientífica ha provocat un canvi en la manera de comprendre i de viure l'experiència del vi”.  
 

Laura López-Mascaraque (del Consejo Superior de Investigaciones Científicas)


S’ha partit de la premissa que “mitjançant el vi podem traçar un recorregut pel plaer que va des de la pell del raïm fins a l'excitació emocional, passant pels sentits i relligant olors, records, emocions i relacions. Des d'antic, el vi acompanya una forma qualitativa de viure a partir del desplegament dels sentits i treballant les emocions i la sociabilitat. No debades, autors com Maciel han escrit sobre el zen i l'art del tast de vins, i cuiners com Ferran Adrià han dit que el vi és un producte molt especial o sofisticat en què es retroben la natura i la tècnica”. I s’ha afegit que segons el Master of Wine Doug Frost, “el vi emociona per la seva capacitat d'aportar sabors i aromes diferenciats (cosa que exigeix experimentar i conèixer constantment el vi i el seu territori)".

“El llenguatge que utilitzem per a descriure les olors és molt limitat e imprecís, i té una estreta relació amb aspectes subjectius i emocionals”.

El curs, que es va oferir a 199 euros i que durant massa moments es va allunyar del que s’havia anunciat, el va obrir Laura López-Mascaraque (del Consejo Superior de Investigaciones Científicas) per aprofundir en un dels sentits menys coneguts: l’olfacte. Es partia de la idea que s’està redescobrint el potencial de l'olfacte per al record i la vida emocional. Laura López-Mascaraque va exposar que fins que no perdem l’olfacte no ens adonem del que suposa aquesta pèrdua. L’empremta olfactiva és un mirall del genoma olfactiu d’una persona, i es va recordar que hi ha l’odorologia forense o el peritatge d’olor.

Segons va exposar Laura López-Mascaraque, “les olors poden transportar-nos a moments emocionals des del passat més eficaçment que els sons o les imatges”, i va remarcar que hi ha odotips creats per a Apple, Tesla o cadenes de moda com ara Zara. Ara bé, es va reconèixer que “el llenguatge que utilitzem per a descriure les olors és molt limitat e imprecís, i té una estreta relació amb aspectes subjectius i emocionals”. Podem detectar més d’un bilió d’olors, i quan mengem el nostre sentit de l’olfacte i el gust treballen junts per a detectar el sabor. Gust més aroma és igual a sabor, i el 75-80% del sabor que percebem és realment l’olor. Laura López-Mascaraque va desmuntar el mite que existeix el mapa de la llengua. El mapa gustatiu és un error comú, que es basa en la creença que cadascuna de les diferents seccions de la llengua detecta només un tipus diferent de cada un dels sabors bàsics.

“Les olors poden transportar-nos a moments emocionals des del passat més eficaçment que els sons o les imatges”

Joan Cuscó, el coordinador del curs, va posar damunt la taula que els efectes que interessen a la neurociència són l’eufòria, l’embriaguesa, la sociabilitat o la sensació de benestar, tot apuntant que “el vi té una part sublim”, i que “és més que bellesa, ja que barreja emocions”. Cuscó va afirmar que “la música és la més emocional de les arts”, però que “el vi desplega més les tres parts del cervell”. En aquest sentit va afegir que el tast del vi és l’activitat que més activa totes les parts del cervell, genera més connexions cognitives i contribueix a lluitar contra les malalties neurodegeneratives. El coordinador d’aquest curs de la UB es va endinsar en la neuroenologia, i també va sentenciar que “si no ens emocionem, no aprenem i no canviem”.  
 

Joan Cuscó, coordinador del curs


El curs també ha explorat camps que distaven molt del seu enunciat. D’aquesta manera, Miguel Ibáñez Rodríguez, de la Facultad de Traducción (a Sòria) de la Universidad de Valladolid, va exposar els diversos tractats vitivinícoles  històrics, des del tractat en llatí de Lucio Junio Moderato Columela (Càdis) de l’any 4 de la nostra era a l’escrit en àrab del sevillà Abu Zacaría (S. XII) o al de Miquel Agustí (1617) de Banyoles, passant pel tractat del vi de Jean Antoine Chaptal: ‘Conreu de la vinya i elaboració del v al segle XVIII’. El primer manual d’enologia en castellà va ser el del barceloní Francisco Carbonell Bravo: ‘Arte de hacer y conservar el vino, con una noticia acerca la fabricación del vinagre’.

Tot i ser abstemi, el filòsof i professor Ramon Alcoberro Pericay, de la Universitat de Girona, va explicar la vinculació entre vi i llibertinatge durant la Il·lustració. Va exposar que ser il·lustrat vol dir atrevir-se a pensar, a ser crític; i que “la idea fonamental no és tant el progrés com la perfectibilitat”. Així mateix, Alcoberro va manifestar que en aquest període històric “el vi és un símbol de la vida, un plaer agradable, epicuri”.
 

Durant aquest curs universitari, que va patir força adversitats, s’han tastat vins de Mas d’en Perí d’Iduvina Olmedo de Porrera (el fruitós DOQ Priorat ‘M’ho ha dit un ocellet’), de Celler Sanromà (un singularíssim rosat de trepat d’Eduard Sanromà de la DO Tarragona de només 10,5%), de Celler Finca Parera (el vi natural penedesenc Mala Herba, un rústec però honest xarel·lo vermell brisat de Rubén Parera), de Cal Teixidor - Masia Cal Salines de Pep Casañas (un cava també singular de subirat plantat el 1965), l’Integral de Llopart (gran acidesa i frescor), el priorat Negre de Negres 2017 (fruita madura i bona acidesa) o el rosat de la Ribera del Duero Roselito 2018. També s’han visitat cellers i tastat vins penedesencs d’Eudald Massana i Noya de Sant Pau d’Ordal o Cal Tiques de Santa Margarida i els Monjos (Joan Rubió). El sommelier i filòsof Bruno Tanino (Sapiens del Vino) també va oferir un arriscat tast hedonista harmonitzant Dalí, vi (servit amb generositat) i música.
 

Bruno Tanino


Per a Bruno Tanino, “plaer i martiri, com també misticisme i ciència, formen un tot per al Diví Dalí”. També afegeix que “a l’univers dalinià, tot allò que es menja, beu i degusta està carregat d’enigma i de simbolisme”. De fet, Dalí, després de la seva atenta lectura dels autors de la il·lustració, va afirmar que qui veritablement hi entén no es beu els vins, sinó que n'assaboreix els secrets.
 
El curs va finalitzar divendres passat sense poder-se demostrar fefaentment que hi hagi erotisme en el vi, tenint en compte que l’erotisme s'ocupa de tot el relacionat amb les relacions sexuals i no simplement amb l’acte físic o el coit, sinó també amb totes les seves projeccions. El que sí sembla evident és que el vi (l’alcohol per a ser més exactes) és un gran desinhibidor social. No obstant això, el coordinador del curs admet que “hi pot haver un vincle entre l’embriaguesa i l’erotisme”, i que el vi provoca benestar. Tant erotisme com vi, però, són creacions culturals.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.