Reportatge

El vi recupera el seu ‘paper’ històric a l’Anoia

Inversió de mig milió d’euros en el nou celler Pla de Morei

Es vol “tornar a posicionar l’Anoia com a territori de llarga tradició vitivinícola”

Torna la vinya als peus del monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

| 27/06/2019 a les 08:21h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, Pla de Morei
Imatge il·lustrativa
De mica en mica a l’Anoia, una zona a cavall entre les DO Penedès i Pla de Bages, s’està recuperant la vinya i el vi. Durant segles, i fins a principis del segle XX, l'Anoia va ser una terra dedicada majoritàriament al monocultiu vitícola. Ara un nou projecte vitivinícola vol tornar a posicionar la comarca interior com a territori de llarga tradició vitivinícola i impulsar el seu coneixement i la seva reimplantació a la zona. 
 

Es tracta de Pla de Morei de La Torre de Claramunt, on una família de pagesos que han anat venent els seus raïms ecològics a coneguts cellers del Penedès ha invertit més de mig milió d’euros, entre recursos públics i una hipoteca mentre esperen un ajut europeu, per impulsar un celler emparat per la DO Catalunya. Compten amb l'assessorament tècnic de l’enòloga Edith Soler, i amb l’orientació empresarial i financera de Laia Rosal.

Els seus primers vins, quatre blancs, s’estrenen al mercat en els propers dies. La família és propietària d’una gran finca. Compten amb 85 hectàrees de cultiu, entre cereal, vinya i oliveres. També conreen un hort ecològic. Pla de Morei se situa a 400 metres sobre el nivell del mar, i compta amb sòls calcaris i argilosos. S’estrenen al mercat amb una producció de 15.000 ampolles de vi tranquil, amb etiquetes totes elles relacionades amb la destacada indústria paperera que hi va haver a la comarca.
 

El celler, envoltat de vinyes, l'any 1900


Els seus vins, elaborats amb raïms propis, se centren en les varietats garnatxa blanca i ull de llebre, però també han incorporat la chardonnay i l’incroccio manzoni. El projecte també el volen completar amb el negoci enoturístic. El projecte Pla de Morei, amb vinyes de conreu ecològic plantades a partir de 1997, ha estat impulsat per Mercè Sangüesa i el seu marit Xavier Bartrolí.

Mercè Sangüesa, "volem revaloritzar l’Anoia a través d’un territori vitícola de qualitat”.

L’any 1915 els seus avantpassats van deixar La Segarra per traslladar-se a la masia de Mas Rossinyol, ubicada a la finca de Pla de Morei. El pare de Xavier Batrolí, Pere, va haver de deixar la finca per anar a treballar a la indústria paperera. Els Bartrolí-Sangüesa afirmen que “el projecte neix fa més de 20 anys com a símbol i testimoni de totes les famílies de la zona que van haver de marxar del camp per a trobar en la industrialització una estabilitat econòmica i familiar per a prosperar”. Mercè Sangüesa diu que “volem revaloritzar l’Anoia a través d’un territori vitícola de qualitat”.

L’aparició de la plaga de la fil·loxera el 1888, i posteriorment la Guerra Civil, van ser les principals causes de l’èxode rural cap a la indústria paperera, agreujant així la progressiva desaparició del sector vitícola. Durant segles i fins a principis del segle XX, l’Anoia va ser una terra dedicada majoritàriament al monocultiu vitícola, una situació equiparable a altres zones com el Bages i el Penedès. En el cas de La Torre de Claramunt, el 84% de la terra cultivada era vinya. La finca de Pla de Morei és plena de racons amb marges i barraques de pedra seca, que ara volen restaurar, i que són testimoni d’aquest històric llegat vitícola. Des de Pla de Morei s’apunta que “Pla de Morei neix amb el propòsit de recuperar el territori en el qual ha conviscut generació rere generació la nostra família”.
 

Mercè Sangüesa al Pla de Morei


Seguint amb l’aposta de ser productors pioners en el camp de l’ecologia, Pla de Morei ha iniciat un estudi de preservació de la biodiversitat de la finca. Aquest treball intentarà extreure conclusions per tal de realitzar tractaments amb paràmetres sostenibles per a preservar la flora i la fauna del seu ecosistema. En aquest sentit manifesten que “el nostre principal objectiu ha estat preservar, respectar i recuperar el nostre entorn amb paràmetres ecològics i de respecte a la terra. Així doncs, aquesta clara missió ens ha portat a aconseguir  l'excel·lència any rere any amb les certificacions internacionals més rellevants en el camp de l'agricultura ecològica”.

Treballen amb cobertures vegetals, adobs orgànics, sense herbicides ni insecticides i utilitzant la tècnica de la confusió sexual per a combatre el cuc del raïm. A més, van dissenyar el seu celler, on treballen per gravetat i amb mínima intervenció, d'acord amb  criteris de funcionalitat tècnica, així com de respecte a l'entorn.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
‘Xerigots a casa’ és un nou concepte de botiga on-line de formatges i activitats relacionades amb el formatge
Miguel A. Torres amb Katie Jackson i el seu marit Shaun Kajiwara, director de viticultura de Jackson Family Wines
Miguel A. Torres amb Katie Jackson i el seu marit Shaun Kajiwara, director de viticultura de Jackson Family Wines | Torres
Erik Asimov, crític de vins del rotatiu americà, després d'una visita a Torres la passada primavera, publicava el passat octubre el compromís mediambiental del celler
Imatge il·lustrativa
Volem acompanyar al consumidor en el moment de la decisió d’adquirir un vi tranquil o escumós. Per això us fem un petit resum de què hi trobareu a La Guia i de què la diferencia d’altres publicacions o iniciatives al voltant del vi català