DO Conca

Bernat Andreu, nou president de la DO Conca: "Prestigiar els vins és més prioritari que créixer en ampolles"

Reivindica les elaboracions d'altres varietats tradicionals d'aquest territori més enllà del trepat i apel·la a assolir "certa unitat d'acció" davant de l'escissió en els escumosos

Joan Huguet, president de la DO Penedès; ​«crearem el Vi de Mas i un viver de celleristes»

| 25/06/2019 a les 07:31h
Arxivat a: Entrevistes, Bernat Andreu, DO Conca
Imatge il·lustrativa
Bernat Andreu acaba d'assumir la presidència de la Denominació d'Origen (DO) Conca de Barberà. Es tracta d'una de les denominacions més petites de Catalunya, però on poden presumir de tenir una varietat de referència, el trepat, amb la qual s'elaboren sobretot vins negres i rosats. Andreu (Montblanc, 1984) continua amb una tradició familiar de cultiu de la vinya que es remunta al segle XVIII, i ho fa a través del celler Carles Andreu, on a més de vi adscrit a la denominació produeixen sobretot cava.

Considera que la prioritat a la DO Conca és que els vins guanyin prestigi abans que augmentar el nombre d'ampolles, i opina que el trepat ja està ben identificat amb aquest territori, per la qual cosa és partidari d'obrir mires.

D'aquesta manera anima a descobrir els vins que sorgeixen a partir d'altres varietats negres que també hi tenen llarga tradició, com la garnatxa i el sumoll. La Conca de Barberà també és zona de la DO Cava, i Andreu es refereix al debat obert sobre els escumosos després de la darrera escissió entre els elaboradors de bombolles motivada per la creació de la marca Corpinnat per part de nou cellers del Penedès per desmarcar-se del cava. A parer seu, caldrà trobar "certa unitat d'acció" davant dels diversos noms (Cava, Corpinnat i Clàssic Penedès) que reben ara els escumosos que es produeixen amb el mètode tradicional.

S'ha convertit en president de DO amb 34 anys. Arriba amb idees noves?

Jo ja estava a l'anterior junta, el 60% dels vocals repetim i l'anterior presidenta [Mariona Rendé] també ens hi acompanya. Per qüestions generacionals puc tenir un punt de vista diferent del d'altres companys, però les idees centrals de la denominació seguiran sent les mateixes. Sí que tenim ganes, i també les tenia l'anterior presidenta, de renovar alguns aspectes.

Què és el que volen renovar?

Una de les coses és la comunicació i com transformem actes que les denominacions ja fèiem en actes que siguin molt més eficients. No ho comencem a pensar ara, però potser sí que donarà la sensació que ara comencem a aplicar coses. A la denominació quan hi va haver una renovació molt forta va ser en la legislatura anterior, que es va renovar el 90% de la junta.

Em pot posar un exemple sobre què és el que s'ha de comunicar millor?

Aquests dies es fa l'entrega de premis del concurs de vins de la denominació. Tenim ganes no que desaparegui, té 30 anys de tradició, però ens agradaria transformar-lo en un concepte més modern que simplement categoritzar els vins d'una manera bastant estàndard de vi negre jove, negre reserva... I anar més enllà d'un tast purament quantitatiu que ens diu quin és el millor o el més ben puntuat. També volem implicar-hi més el públic.

El seu pare va presidir la DO fins fa poc més de quatre anys. Què incorpora del seu tarannà?

Treballo diàriament amb el pare. Un dels conceptes que més assumits tenim a casa és l'equilibri que ha d'existir dins d'una denominació d'origen entre el sector viticultor, moltes vegades principalment representat per les cooperatives, i el sector dels elaboradors, que a vegades es poden presentar com a sectors amb interessos separats i que des del nostre punt de vista tenen sempre interessos en comú. És molt important sempre des de les perspectives de les DO que tota la cadena de valor estigui ben equilibrada.

Algú que no conegui els vins de la Conca per què els hauria de tastar?

En general el nostre mercat ha estat dominat sempre per vins molt intensos, molt potents i molt càlids. La denominació Conca de Barberà és moderna, neix als anys vuitanta, però ja estava definida als anys 30 tot encara que no tingués un corpus legislatiu. Estava molt diferenciada ja en aquell moment perquè la Conca és la denominació més fresca de tot Catalunya, una de les més fresques de tot l'Estat, i de fet això té una conseqüència directa en els seus vins i és que són molt lleugers. Quan parlo de lleugers no és que tinguin baixa intensitat, és que són intensos per exemple en la seva acidesa, la part aromàtica. Penso que són interessants per a molta gent que a vegades no es podrien imaginar que els pogués agradar un vi.

Em parla del trepat també?

El trepat és la varietat principal de la denominació però no és l'única. Hem de pensar que, si parlem de superfície de vinya, el color majoritari és el blanc, malgrat que la varietat majoritària sigui negra, perquè el blanc es divideix en dues varietats principals, la parellada i el macabeu.
 


Amb el trepat s'han de seguir els passos de la Terra Alta amb la garnatxa blanca, i fer que es converteixi encara més en la varietat referent de la denominació?

De moment és l'única varietat en la qual tenim un segell específic. A vegades pot semblar simplement que és un element gràfic perquè és una petita ditada amb empremta on es llegeix la paraula trepat, però està regulat per la denominació. Penso que a poc a poc la gent ja de per si identifica el trepat amb la Conca de Barberà, almenys aquesta és la sensació que estem tenint nosaltres en els tastos, cosa que no era així fa tan sols uns deu anys quan la paraula trepat encara estava molt més amagada. Mantenir la línia de promoció que hi ha del trepat és més que suficient, i m'agradaria poder parlar dels vins de la Conca més en general, més enllà del trepat. Hi ha altres varietats també negres, també molt tradicionals, i que segueixen complint aquest perfil estilístic de la denominació d'origen.

"Quan un elaborador té ganes de no ser controlat potser és que no té ganes que se li exigeixi la transparència necessària"

A quines altres varietats es refereix?

Per exemple, la garnatxa, amb la diferència que de garnatxa en tenim a molts més llocs i per tant comunicativament és molt menys útil. Això no vol dir que tingui menys tipicitat en termes tècnics. De garnatxes a la Conca, en menor quantitat i com a varietat minoritària, n'hi ha hagut sempre. De sumolls també en trobaríem. Són varietats tradicionals i que segueixen complint el perfil, més enllà que com en totes les denominacions de Catalunya hi ha varietats autoritzades estrangeres i que algunes d'elles quan les apliquem a la Conca segueixen complint aquest perfil.

S'hauria d'acceptar alguna varietat més a la DO?

A títol personal seria partidari que en el cas de varietats recuperades o varietats antigues sí que es poguessin incorporar. Existeix una via per fer-ho, que reconec que és molt lenta i feixuga, però que no depèn de nosaltres normativitzar-la. En canvi sí que intentaria inhibir qualsevol intent d'aprovar més varietats estrangeres o foranes perquè penso que ja en tenim moltes i segurament no en tenim cap necessitat.

Quan venen enoturistes a la Conca estan confosos amb els canvis en els escumosos?

No és el cas de la Conca. La denominació d'origen té autoritzats els escumosos des del seu origen. La quantitat d'escumosos a la Conca no és representativa. La DO n'ha autoritzat un o dos, que a més no tindrien possibilitat d'estar autoritzats com a cava per temes varietals o de metodologia. En canvi el cava que se segueix fent a la Conca segueix estant dins de la Denominació d'Origen Cava. Hi ha confusió? Sí, però se'ns escapa de les mans.

Què seria bo que passés en tot aquest nou escenari que s'ha obert amb els escumosos?

No sé exactament quin és el camí, i no sé fins a quin punt a la Conca tenim força per poder decidir aquest camí. Del que estic convençut és que, sense una certa unitat d'acció entre els diferents agents, la situació actual de tres maneres diferents d'anomenar vins escumosos, moltes vegades i en gran part coincidents en el territori, no és una bona idea. Aquestes tres maneres diferents d'anomenar-los se sobreposen essencialment en el Penedès, i em pregunta per un tema que no és meu. Som zona cava, la producció principal de la Conca es destina al cava, però la indústria del cava està basada en el Penedès.

"M'agradaria poder parlar dels vins de la Conca més en general, més enllà del trepat"

Li faig la pregunta perquè són zona cava

Rebem les conseqüències, però tenim molt poca capacitat d'afectació. El cava no té un bon control de la cadena de valor. El valor en la fase dels viticultors és molt baix, i per tant també ho és la força que tenen a l'hora de negociar. A la Conca som els viticultors del cava, no els productors. Enguany s'especula que pugui baixar el preu. A la Conca ho viurem com quelcom que hem d'assumir però la sensació general és que no tens capacitat de poder afectar.

La Conca és de les darreres DO catalanes pel que fa a vendes de vins a Catalunya i el 2018 va representar només el 0,26% del total. Tenen com a objectiu incrementar aquest percentatge?

Les dades que es van publicar de presència de vins en el mercat de l'estudi Nielsen és sobre estudi de mercat i no sobre les dades que tenim de control de la producció. A la denominació, en ser una de les minoritàries, tenim més presència en restauració i en botiga especialitzada, i en canvi en tenim molta menys en les grans superfícies, que computen molt fortament en les estadístiques de Nielsen. Més enllà d'això evidentment que tots volem créixer i fer més ampolles, però pensem que l'objectiu principal de la denominació passa més per intentar prestigiar i perfilar cada vegada millor els nostres vins com a objectiu prioritari per sobre fins i tot de l'objectiu de creixement numèric.

En aquesta estratègia hi figuraria penetrar més a Barcelona ciutat?

És un camí que s'inicia fa un parell d'anys. Fa poc vam celebrar la segona edició del CONCArim Barcelona, que és la presentació anual dels vins de la denominació a la ciutat, i aquesta ja és una de les accions més fortes que fem durant tot l'any. Ens agrada com ha funcionat i intentarem millorar-la, i seguirem buscant altres accions més petites i puntuals que podem executar a Barcelona perquè és el mercat natural dels nostres vins.

Una de les claus per garantir el futur de la pagesia és que els joves s'hi dediquin. Quines propostes té en aquesta línia?

Això implica moltes polítiques diferents que van molt més enllà i estan molt per sobre del que podem fer les denominacions d'origen. El millor que podem fer des de la denominació és ser competitius i crear una marca de valor afegit que permeti a la gent poder viure d'aquest producte. Si la denominació té un nom potent i aconsegueix incrementar el valor afegit dels vins això facilitarà la integració d'aquests joves en el nostre sector.

Des d'alguns elaboradors es qüestiona per què han d'existir les DO o per què s'hi ha d'estar dins. Com es posiciona davant d'aquest discurs?

No cal estar dins una DO, és una opció absolutament voluntària. Entenc que es qüestioni en gran mesura a vegades, fins i tot les parts més essencials. Jo sí que defenso les denominacions com la manera d'indicar l'origen però alhora penso que hem de fer l'esforç de canviar la manera com definim la tipicitat. S'ha de ser flexible i obert a l'hora d'incloure vins, però en termes legals no és tan simple. La legalitat exigeix fins a certa manera unes normes rígides que la gent sàpiga on s'ha d'agafar, i per tant combinar les dues coses pot ser bastant complicat. No confondre això amb les ganes que puguin tenir alguns elaboradors de la no regulació. Moltes vegades també s'agafaran a aquests arguments legítims de gent que pot discutir el funcionament de les denominacions d'origen quan en realitat el que els interessa és que desapareguin els ens reguladors. Quan un elaborador té ganes de no ser controlat potser és que no té ganes que se li exigeixi la transparència necessària.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Vinyes dels Aspres
Vinyes dels Aspres | Arxiu imatges PTCBG
Àngel Garcia Petit
Àngel Garcia Petit és enòleg i soci de l'empresa Viemocions, una agència de viatges especialitzada en turisme del vi
Les DO ebrenques evaluen les pèrdues ocasionades per l'onada de calor.
Les DO ebrenques evaluen les pèrdues ocasionades per l'onada de calor. | Cedida
Els representants de les DO demanen a administració la necessitat de buscar mesures per incentivar l'economia rural
Imatge il·lustrativa
El celler Empordàlia organitza la desena edició de les seves jornades oferint demostracions de productes amb segell empordanès, com Anxoves Solés, Ànec de l’Empordà, Can Bech, maridats amb vins d’Empordàlia.