vi ecològic

Imatge il·lustrativa

Un vi ecològic és més bo que un de convencional?

Antoni Falcón (Vins de Taller) destaca que el vi ecològic és "la màxima expressió del terroir i de la vinya"

La sommelier Clara Antúnez diu que “l’objectiu és fer vins de qualitat, bons, siguin ecològics, biodinàmics o convencionals”

La catalana suma el 14% de la vinya ecològica espanyola, i el 3,7% de la mundial

Què hi fan banyes de vaca enterrades al camp?

| 17/06/2019 a les 08:27h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Per aprendre'n, Vi natural, vi ecològic
La Spanish Organic Wines (SOW), l'única associació d'abast estatal que agrupa cellers que treballen en ecològic, va oferir dijous passat al Palau Robert de Barcelona un tast inèdit dels millors vins de 23 cellers associats. Era el primer cop que l’associació feien un acte. No hi va faltar Vins de Taller (DO Catalunya), L’Olivera (DO Costers del Segre), Can Suriol (DO Penedès i DO Cava), Rendé Masdéu (DO Conca de Barberà) i Coma d’en Bonet (DO Terra Alta).

Pertanyen a la SOW 38 cellers de 21 Denominacions d'Origen i Indicacions Geogràfiques, i elaboren vins certificats ecològics a partir de 46 varietats de raïm diverses. Entre totes tenim unes 2.200 hectàrees de vinyes certificades ecològiques aconseguint una producció en conjunt d'uns 9 milions d'ampolles l'any passat. La jornada va pretendre demostrar, sense proves concloents, que un vi ecològic o biodinàmic és més bo que un de convencional, i que això s’evidencia en el seu tast.

En el darrer quart de segle Catalunya ha multiplicat per 42 la superfície certificada en producció ecològica, passant-se de les 5.000 hectàrees del 1995 a les 210.000 de l’any passat. En aquest període, que coincideix amb la trajectòria del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), el nombre d’operadors de productes ecològics ha crescut també exponencialment, dels 236 als 3.859. A més, segons les darreres dades disponibles, durant el 2017 va créixer un 20,98% la facturació de productes agraris ecològics respecte a l’any anterior, assolint-se els 584 milions d’euros. D’aquestes vendes 134,44 milions van correspondre a la comercialització i distribució; 100,61 milions al sector de la fruita, l’horta i productes transformats hortofrutícoles i 98,42 milions al sector vitivinícola.
 

 

El 43% del destí de les vendes va ser Catalunya, el 26% els països de la UE, el 20% Espanya i l’11% restant va correspondre a països no comunitaris. La superfície de producció ecològica va créixer un 5,02% el 2018. Dues terceres parts de les 210.818 hectàrees són prats, pastures i farratges dedicats a l’alimentació del bestiar de producció ecològica. La vinya (més de 16.000 hectàrees) és el gran cultiu ecològic a Catalunya: el 41% del total. La catalana suma el 14% de la vinya ecològica espanyola, i el 3,7% de la mundial. Les oliveres, els conreus extensius i la fruita seca segueixen en importància.

Del 2007 al 2017 la producció ecològica ha crescut un 70% a Catalunya, un 52% a Espanya i un 42% a la UE. No obstant això, els espanyols destinen 42 euros per persona i any a comprar productes ecològics, una xifra encara lluny dels 288 euros de la despesa dels suïssos, dels 278 dels danesos o dels 237 dels suecs. Només en el darrer any els operadors inscrits s’han incrementat a Catalunya un 8,92%. Per tipus d’activitats, els operadors que més van créixer van ser els comercialitzadors (21,8%), seguits pels importadors (12,24%), els productors vegetals (9,37%) i els elaboradors incloent-hi els minoristes (8,41%).
 

El fil conductor del tast i showroom de SOW va ser el respecte pel medi ambient. El propietari del celler de Vins de Taller i vicepresident de la SOW, Antoni Falcón, va obrir l’acte recordant unes paraules d’Aubert de Villaine, copropietari de la Romanée Conti: “el cultiu ecològic és el que ens permet mantenir la qualitat dels nostres vins”. També va apuntar que la viticultura ha estat el primer consumidor mundial de pesticides i que algunes vinyes “han quedat amb menys vida microbiològica que el Sàhara”.

Falcón va recordar els motius que fan recomanable que s'opti per beure vi ecològic: per respecte al medi ambient, per salut i les diferències en el tast. Ha recordat que encara resta pendent que s'assoleixi un consens internacional sobre com etiquetar-lo, però ha insistit en el fet que no hi ha dubte que és la garantia d'oferir "la màxima expressió del terroir i de la vinya", a diferència del convencional, que sovint és més homogeni. Falcón ha indicat que els vins "poden ser bons o dolents, ecològics o no, però els pesticides i en especial els sistèmics redueixen la biodiversitat i fan homogeneïtzar el vi, que no es notin les anyades, ni el terroir, que no tingui matisos".

El propietari de Vins de Taller va reconèixer, però, que no tots els vins ecològics són bons, i que els vins que es facin “han d’emocionar”. Antoni Falcón va recordar que en la producció ecològica es preserva millor la biodiversitat i el medi ambient i que es té més en compte la salut dels viticultors i la dels consumidors.
 

Clara Antúnez, durant el tast - Foto: Jordi Bes


Els actes de la tarda els va obrir amb una conferència la sommelier Clara Antúnez qui va dir que de l’ecològic ens hauríem de quedar més amb el “lògic” que no pas amb l’”eco”, i que l’objectiu és fer vins de qualitat, bons, siguin ecològics, biodinàmics o convencionals. Antúnez va defensar una viticultura més respectuosa amb l'entorn, cosa que reverteix en els vins: "Si respectem més la natura, la natura s'expressa", ha indicat, i ha afegit que el viticultor l'ha d'acompanyar perquè el terroir es mostri tal com és.

La seva experiència mostra que en "els bons ecològics" es noten més les diferències d'anyada i varietat que en un convencional, que "potser és més lineal" any rere any. Per a Antúnez, "no és fàcil fer ecològic", entre altres raons per les dificultats que s'afronten en el medi rural, però ha insistit en el fet que els cellers que opten per aquesta manera de cultivar la terra "ajuden a reconstruir l'equilibri natural". També s'ha referit al debat obert sobre els sulfits en el vi. Considera que cal afegir-hi la quantitat justa per conservar el vi i evitar efectes indesitjats com les contaminacions bacterianes. "És la dosi que fa el verí", ha raonat, i ha fet èmfasi en el fet que els tomàquets i productes fermentats com la xucrut o el mateix vi ja contenen sulfits generats de manera natural. Antúnez ha subratllat que l'objectiu final ha de ser fer vi de qualitat, i ha reivindicat que un dels camins per aconseguir-ho també implica que la relació del viticultor amb el consumidor estigui basada en "la confiança i l'honestedat". I que es facin les coses de manera “conseqüent” i “convincent”.

A més dels vins dels cellers catalans es van poder tastar elaborats de pogut degustar les elaboracions de Bodegas Arriezu, Finca el Molar, Bodegas Páramo Arroyo, Bodegas Robles, Bodegas Pinuaga, Bodegas Bagordi, Tinedo Bodega y Viñedos, Bodega La Tercia, Bodegas Corisca, Viña Cerrón, Biurko Gorri, Navarrsotillo, Castillo Mendoza, Camino Alto, Oliver Moragues, Vega Tolosa, Alto Landón i Viña Ijalba.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.