canvi climàtic

L’impost al carboni, la solució més eficaç per l’emergència climàtica

Se celebren les VIII Jornades Ambientals, organitzades per la Universitat de Barcelona, Família Torres i el meteoròleg Tomàs Molina

L’economista Dave Sawyer va explicar el gravamen imposat pel govern canadenc perquè serveixi de model a països com a Espanya davant dels 200 assitents al certamen

‘Família Torres Climate Change Course’ per exposar accions urgents contra el canvi climàtic

| 07/06/2019 a les 07:14h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Actualitat, Família Torres, VIII Jornades Ambientals
Imatge il·lustrativa
El passat dimecres les VIII Jornades Ambientals, organitzades per la Universitat de Barcelona, Família Torres i el meteoròleg i professor de la UB Tomàs Molina, van reunir els millors experts que van coincidir que l'impost al carboni és una solució eficaç per descarbonitzar l'economia i frenar l'escalfament global, però no l'única, i hauria de fer-se de manera global i coordinada entre tots els països per garantir l'èxit i l’acceptació per part dels ciutadans. També van instar als governs a actuar de forma immediata, ja que en l'actual situació d'emergència climàtica ja no hi ha excuses.

Aquestes són les principals conclusions del certamen celebrat a Barcelona, en l’edifici històric de la UB, sota el lema ‘Són els impostos la solució al canvi climàtic?’, que va comptar amb la participació d’una dotzena d’experts nacionals i internacionals i l’assistència d’unes 200 persones.
 

La inauguració va anar a càrrec del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Damià Calvet, del president de Família Torres Miguel A. Torres i del vicerector de Doctorat i Promoció de la recerca de la UB Francesc Xavier Roigé, qui va definir el canvi climàtic com “el major desafiament de la nostra història”.

Miguel A. Torres va apuntar que “els polítics haurien de ser conscients de l’extrema gravetat del canvi climàtic” i va criticar que actualment hi hagi més subvencions al petroli que a les renovables. “És un problema de tots i cadascú de nosaltres ha de fer alguna cosa per descarbonitzar l’economia”, va sentenciar.

Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i Acció Social de la UB, va ser l’encarregada de centrar el tema dels impostos des del punt de vista acadèmic, entenent els gravàmens climàtics com a “mecanismes per penalitzar o castigar béns amb externalitats negatives”. “Són impostos correctors de conductes, sense ànim recaptatori”, va comentar, però va alertar que aquest tipus d’impostos són costosos de gestionar i administrar i que els governs disposen també d’altres instruments per regular el mercat.  

Dave Sawyer, economista en cap de l’Institut per al Clima i el Desenvolupament Net de Canadà, va exposar el cas exemplar de Canadà amb l’impost al carboni, destacant la coordinació entre el govern federal i els governs provincials per establir els objectius i polítiques adaptades a les necessitats de cada lloc. Segons Sawyer, la quantia de l’impost s’estableix en funció de la quantitat de carboni dels combustibles fòssils. Aquest impost, que el paguen els distribuïdors, repercuteix als consumidors, però aquests reben del govern un reembors per costejar la seva factura energètica. L’economista va assegurar que aquestes mesures tindrien un cost més assequible si s’implementessin de forma global, alineant costos i aconseguint una regulació climàtica cohesionada.

El periodista Josep Cabayol, moderador de la taula rodona, va enfocar l’emergència climàtica des d’un punt de vista humà: “segons la OMS, 800 mil persones pateixen una mort prematura per les males condicions de l’aire a Europa”, i va manifestar els seus dubtes de resoldre l’emergència climàtica amb el sistema capitalista actual.

Laura Rahola, responsable de premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va exposar les conclusions de la jornada, assegurant que “tenim els instruments i els estudis necessaris per a què els nostres governs actuïn, amb accions coordinades i amb un gravamen al carboni que impliqui la devolució de les recaptacions a la ciutadania, ja que l’augment de preu podria ser la solució per canviar els hàbits de consum”. Segons Rahola, les reticències dels governants podrien acabar si els tècnics els demostren que la solució és numèricament factible. El meteoròleg Albert Barniol, conductor de la jornada, va concloure que els mitjans de comunicació tenen el compromís d’informar sobre aquesta problemàtica.
 

VI Premi Torres & Earth a la Innovació Ambiental

En el marc de les Jornades Ambientals, es va entregar el ‘VI Premi Torres & Earth a la Innovació Ambiental’, que va recaure en l’estudi ‘Potabilització de l’aigua i gestió de residus de Madina Souane’, dels estudiants de Ciències Ambientals de la UB David Asensio, Gemma Bargalló, Lucia Blanc i Mar Pradell.

Aquest reconeixement té l’objectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives dels estudiants i grups científics que actuen a favor de la preservació del medi ambient. En aquesta edició, es van presentar 8 treballs, que van ser exposats durant la celebració de la jornada i votats pels assistents i el comitè científic de les Jornades Ambientals. 

També us pot interessar

Marta Rovira, del celler prioratí Mas d'en Gil, ensenya la llicorella al món a través de l'aplicació zoom.
Marta Rovira, del celler prioratí Mas d'en Gil, ensenya la llicorella al món a través de l'aplicació zoom. | Marzena Dziuk
Jordi Bes
Molts han hagut de recórrer a ERTOS però fan mans i mànigues per seguir cuidant de la vinya i dels animals | La cooperativa l'Olivera manté el coronavirus allunyat del seu projecte social i acorda seguir elaborant el vi de Barcelona
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció per a un Sant Jordi #confinats
Ada Parellada del restaurant Semproniana
Ada Parellada del restaurant Semproniana
Carme Gasull
La situació derivada pel Covid-19 està afectant durament el sector de l’hostaleria i la restauració. Què fan, com i des d’on algunes dones de la gastronomia per afrontar-la? Com veuen el futur?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Fill de Sant Climent Sescebes i nascut en terrenys de pissarra i sorra neix un dels vins negres més interessants de l'Alt Empordà.
Imatge il·lustrativa
El celler ofereix la possibilitat que tothom que hagi passat l’aniversari en confinament pugui gaudir com a convidat d’una de les seves experiències | L'oferta serà vàlida durant tot aquest any 2020 | Llopart amplia les propostes enoturístiques posant l’accent en les visites a l’aire lliure
Imatge il·lustrativa
Laura Conde
Repassem les tendències d'una cuina, la vegetariana, que probablement visqui el seu millor moment.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés
Entrevista amb Joan Josep Raventós, portaveu de Vi i Cava de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)