Malvasia

Pàmpol característic d'un cep de malvasia
Pàmpol característic d'un cep de malvasia | Jordi Bes

Sitges estrena un centre on palpar la captivadora història de la malvasia

L'hospital va ser cabdal per mantenir el conreu d'aquesta varietat de raïm que va estar a punt de desaparèixer engolida per l'avenç de la urbanització i els nous gustos

| 04/06/2019 a les 07:38h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Per aprendre'n, Sitges, malvasia
D'una sola varietat de raïm es poden elaborar infinitat de vins i escumosos de perfils diferents. Així s'obre un ampli ventall de possibilitats per conèixer-la a fons, un exercici que a Sitges han portat un pas més enllà. Aquesta localitat del Garraf ha posat en marxa aquesta primavera el Centre d'Interpretació de la Malvasia (CIM), focalitzat només en aquesta varietat reconeguda pels vins dolços. Si aquest raïm s'ha mantingut fins avui és gràcies a una història que el fa del tot singular, ja que com a protagonista té el llegat que va rebre un hospital que no ha deixat d'elaborar Malvasia de Sitges.

L'obertura del centre al bell mig de la població ha passat més aviat desapercebuda. Entre altres perquè els darrers passos per crear-lo s'han enllestit en un temps rècord per inaugurar-lo just abans de les eleccions municipals, però està cridat a ser un dels punts de referència de la Denominació d'Origen (DO) Penedès. El CIM s'ubica a l'antic Corral de la Vila i a l'antic celler de l'Hospital de Sant Joan Baptista, un edifici d'ús públic que té l'origen en el segle XVIII. Justament l'hospital, reconvertit en una fundació que ara té com a tasca principal la cura de la gent gran, va exercir un paper determinant per preservar la malvasia.
 

La historiadora Alba Gràcia mostra una ampolla històrica de malvasia de Sitges Foto: Jordi Bes


El diplomàtic Manuel Llopis (Barcelona, 1885-Sitges, 1935) va llegar-li diversos béns, entre els quals vinyes d'aquesta varietat i el negoci familiar d'elaboració de vi, amb el compromís que la institució continués elaborant la Malvasia de Sitges amb la qualitat que l'ha caracteritzada tradicionalment des de l'època moderna, detallen des del centre d'interpretació. La producció s'ha hagut de traslladar de lloc, però el compromís es manté intacte amb una varietat de llarg recorregut històric. De malvasies se'n cultiven en diversos indrets del Mediterrani, les Canàries i Madeira. La primera data coneguda de la presència d'aquest raïm a Sitges és el segle XV, però probablement hi arribés molt abans.

Un oasi verd entre edificis

Al centre d'interpretació s'hi accedeix des de la plaça de Joan Duran i Ferret. El que pot atreure més l'atenció és que enmig d'un paisatge dominat per edificis coronats per antenes de televisió hi ha un oasi verd, una petita vinya de 0,3 hectàrees a tocar de l'edifici de l'hospital, que ara és una residència de gent gran. El verd del creixement vigorós de la vinya a la primavera contrasta amb els tons blanquinosos dels blocs de pisos. Es pot comprovar fàcilment que es tracta de ceps de malvasia perquè les fulles tenen una forma sinuosa com si li haguessin dibuixat unes obertures, cosa que li permet al raïm estar més airejat, segons mostren Alba Gràcia, que és historiadora i responsable del CIM, i Enric Santisteban, que entre les seves tasques figura la de guiar els tastos de vi que s'ofereixen al centre.
 

La vinya amb l'edifici de l'hospital al fons Foto: Jordi Bes


De la vinculació de l'hospital amb la vinya existeix molta documentació, però encara resta pendent submergir-s'hi a fons per aprofundir en la història. "Gràcies al llegat de Manuel Llopis i que el celler de l'hospital no ha deixat de conrear la vinya, la varietat es conserva", ressalta Gràcia, si bé no sempre a tocar del centre sanitari. Se sap que els anys 60 del segle XX la vinya de l'hospital era horta, i que no va ser fins als anys 80 que es van replantar els ceps en col·laboració amb l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), però llavors a aquest camp se li va atorgar un caràcter experimental amb ceps de diverses varietats.

No va ser fins fa una dècada que es va optar per tornar a plantar malvasia a partir de la vinya que s'havia preservat en altres terrenys del llegat de Llopis (com ara a la finca d'Aiguadolç, on es mantenen 1,7 hectàrees que segueixen servint per elaborar els vins), i es va aconseguir amb una campanya per apadrinar cada cep de la qual just ara se n'han complert els deu anys.  Gràcia remarca el fet que si l'hospital hagués deixat de conrear la vinya de malvasia en algun moment, hauria perdut tot el llegat, que a més del negoci del celler inclou diverses propietats repartides per Sitges que li permeten aportar fons per a la gent gran que no es poden pagar la residència.

Segons recorden al CIM, la Malvasia de Sitges va ser el vi dolç per excel·lència de les corts europees durant els segles XVII i XVIII. Mentre en altres zones del Penedès el cultiu majoritari era el cereal, en aquesta localitat la vinya era el símbol de prosperitat i creixement econòmic, i era dels principals ports de Catalunya des d'on s'exportava vi. El pas dels anys va deixar aquesta varietat tocada de mort. La fil·loxera, la plaga que va arrasar la vinya a finals del segle XIX, va implicar que quedessin molt pocs cellers que la treballessin. S'hi va afegir el creixement turístic, i amb ell l'extensió de la urbanització, a més del fet que el cava va passar a ser "el vi de moda" en detriment del dolç, relata Gràcia. Si no hagués estat per l'hospital, potser la història hauria estat diferent i la preservació de la varietat encara hauria estat més precària, fins al punt que hauria estat subjecte a trobar algú que la cultivés per consum propi.
 

Enric Santisteban i Alba Gràcia comproven el creixement de la vinya Foto: Jordi Bes


Pagesos abans que hotelers i artistes

Per a Gràcia, el centre és clau per fer redescobrir a molta gent una història gens llunyana. "Abans de ser hotelers i artistes, a Sitges érem pagesos i mariners mercants", remarca. En aquest àmbit hi ha feina a fer, i és que en moltes llars no es concep viure sense tenir una malvasia dolça a casa i alhora hi ha qui no hi ha tingut mai vinculació. "Hi ha gent d'aquí que no ha tocat mai un cep", constata la historiadora. A més de passejar a peu de vinya, al CIM s'hi poden veure les bótes de l'antic celler, fer un breu recorregut històric per aquesta varietat i olorar diverses de les malvasies que elabora l'hospital. També es pot gaudir d'un tast guiat i d'altres activitats. El centre va obrir el 13 d'abril. El primer mes va registrar una xifra de visitants més aviat modesta, un centenar, però té marge per créixer. S'ha incorporat a la Carretera del Vi, una de les propostes enoturístiques més singulars de Catalunya.

Amb el CIM s'ha avançat un esgraó en el camí de recuperació de la malvasia. Des de fa uns anys ja és possible trobar al mercat dolços d'aquest raïm, però també blancs secs i escumosos. El vi del que s'elaboren més ampolles amb les vinyes de l'hospital és el Blanc Subur, un blanc jove amb marcades notes a mel, característiques de la varietat. Entre les altres elaboracions que ofereixen, a més de la dolça (ara en format de mistela), hi ha l'escumós Monembasia, que fa una criança mínima d'un any i mig, del qual en queden ben poques ampolles. Falta veure si en tornaran a produir. Al celler de l'hospital ja no poden perquè no es pot adaptar a les exigències d'Europa, així que ara la producció es fa entre els cellers de La Xarmada i el de la Finca Viladellops. En aquest darrer s'hi ha plantat malvasia que aviat alimentarà també les ampolles de l'hospital.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.