Anna Vicens, presidenta de l'Associació Catalana de Sommeliers amb Toni Bru, sommelier i propietari del restaurant El Celler de l'Aspic de Falset
Anna Vicens, presidenta de l'Associació Catalana de Sommeliers amb Toni Bru, sommelier i propietari del restaurant El Celler de l'Aspic de Falset | © Comú de Sant Julià de Lòria

​El vi andorrà busca sobresortir amb singularitat i qualitat

Alguns elaboradors advoquen per aconseguir una DO que els empari

Els cinc cellers actuals sumen una producció d’unes 15.000 ampolles

Els cellers empordanesos incrementen les vendes un 9% a Catalunya durant el 2018

| 29/05/2019 a les 13:36h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Denominacions d'Origen, Sant Julia de Loria, vi andorrà
Singularitat i qualitat. Aquest és el camí que sembla que volen resseguir els vins elaborats pels cellers andorrans, marcats per altes acideses, verticalitat i frescor. El nivell, però, encara és força desigual. S’hi elaboren vins tranquils i escumosos seguint el mètode tradicional. Ara per ara només hi ha cinc cellers, que busquen aprofundir en un enoturisme de qualitat i en guanyar més reconeixement. La projecció és alta tot i que tot, o gairebé tot, sembla que està per fer. La producció total dels cinc cellers (Casa Beal, Casa Auvinyà, Borda Sabaté, Mas Berenguer i Finca de l’Any de la Part) només sumen actualment unes escasses 15.000 ampolles. Un primer pas normatiu es va donar el 2016 per part del govern andorrà, creant el segell Vi de qualitat controlada d’Andorra.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat andorrana, Sílvia Calvó Armengol, ha manifestat a Cupatges que aquest segell va ser “un primer pas obligatori”. El reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia Vi de qualitat controlada d'Andorra recull els sistemes de conreu i transformació de les diferents varietats de vi, en defineix la comercialització i en reglamenta l'ús. Aquest segell només pot ser aplicat a les diferents varietats de vi produïts en l'àmbit geogràfic del Principat “que compleixin fidelment les normes de producció corresponents, que defineixin clarament les característiques diferencials i els mètodes particulars de conreu i transformació del vi”.
 

Foto: © Comú de Sant Julià de Lòria


El raïm ha de ser produït en vinyes registrades al parcel·lari del Registre d'Explotacions Agràries, dins d'una explotació degudament establerta al país. El Departament d'Agricultura es el responsable de mesurar els diferents paràmetres definits al Reglament relatiu a la utilització del segell oficial, i procedirà a la identificació i distribució del segell de control de qualitat del vi per tal de garantir-ne als consumidors l'origen i la qualitat. El Consell de Ministres del Govern d’Andorra va aprovar el maig del 2017 el Decret relatiu a l’import de l’ajut al foment de la producció de vi de qualitat controlada d’Andorra, que estableix la suma de 2.000 euros per anyada i tipus de vi, amb un màxim de 4.000 euros per sol·licitant i any.

El camí iniciat amb aquest segell del Principat d’Andorra semblava que havia de portar cap a l’assoliment d’una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) però, a petició d’algun elaborador –no pas tots-, no es descarta la possibilitat d’estudiar la creació d’una DO que empari els vins del país dels Pirineus, com reconeix la mateixa ministra Sílvia Calvó. La DO podria arribar de la mà del futur acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. La ministra, que diu que els microcellers locals “no ho han tingut fàcil”, afirma que “Andorra no és un territori fàcil per al desenvolupament de l’agricultura”, i afegeix que “la conservació de les explotacions agrícoles, que tenen un impacte positiu sobre el paisatge, és una prioritat per al nostre Govern”. Sílvia Calvó també reconeix que “ajuntar gastronomia i vi andorrà és una assignatura pendent”.
 

Alguns dels elaboradors han demanat estudiar la creació d'una DO - Foto: © Comú de Sant Julià de Lòria



Joan Albert Farré Santuré, propietari de Borda Sabaté, és un dels més ferms defensors de desestimar l’IGP i d’intentar assolir una DO. Diu que ja s’ha treballat en un pre-reglament per aquesta denominació d’origen. Farré és un dels principals productors, amb entre 5.000 i 7.000 ampolles al mercat fruit d’unes vinyes plantades a 1.100 metres sobre el nivell del mar a Sant Joan de Lòria.

En canvi, Carles Verdaguer, propietari del celler Mas Berenguer, situat al Pui d’Olivesa de la Parròquia de Sant Julià de Lòria,  veu “molt difícil” aconseguir la DO, tot i que creu que “estaria bé”. Afegeix que “no és fàcil crear un celler aquí dalt”. Diu que els andorrans són “vins del coratge”. Les seves vinyes, situades entre els 900 i els 1.000 metres sobre el nivell del mar, pateixen sovint glaçades o pedregades.

Cristina Tor, de Casa Auvinyà de Sant Julià de Lòria, recorda que van impulsar les seves vinyes i celler el març del 2005, quan el Ministeri d'Agricultura del Principat va acceptar la proposta del celler per desenvolupar un pla de recerca sobre el cultiu de la vinya a 1.200 metres d’altura i l'elaboració de vi al Principat d'Andorra. Els seus ceps (1,5 hectàrees) es troben en escarpades costes orientades a ponent. Cristina Tor apunta que “tota la zona d’alta muntanya és complicada per fer vi”. Recorda que tots els elaboradors s’han dedicat també a d’altres tasques agrícoles, com el tabac, i  ramaderes. Miquel Medall, el director tècnic de Finca l’Any de la Part d’Ordino, amb vinyes a 1.290 metres, es mostra sorprès de la projecció de la zona, i destaca la “possibilitat de fer coses singulars”.

L’enòleg i assessor vinícola Oriol Guevara, que ha moderat aquest dimarts un debat en el marc de les Jornades de Vins de Muntanya celebrades a Sant Julià de Lòria, entén que “Andorra busca complicitats per fer créixer el seu sector del vi dins i fora dels Pirineus, però sobretot al seu propi país”. Guevara afegeix que “el vi ja és una nova ànima pel turisme de muntanya a Andorra”.
 

Foto: © Comú de Sant Julià de Lòria


A la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, Andorra li recorda l’Empordà d’ara fa 15 anys. També afirma que “qui ha de beure els vins d’Andorra són els andorrans”, i que aquests també s’han de trobar a la restauració local.

Fabrice Rieu, vicepresident del Conseil Interprofessionnel des Vins du Roussillon, president del saló internacional Vinisud i promotor del concurs Grenaches du Monde, alerta sobre els efectes del canvi climàtic a la viticultura, i com es va buscant més altura per a les vinyes. Diu que “el canvi climàtic està portant a un canvi de visió”. Rieu reconeix que hi ha pocs cellers a Andorra, però apunta que aquests “contribueixen a preservar el paisatge”. També creu que cal posar el vi de quilòmetre zero “a dalt de tot”. Per la seva banda, el vicepresident del Centro di Recherche, Studi e Valorizacione per la Viticultura Montana (CERVIM) destaca la importància que el vi “vagi de la mà” de la gastronomia.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.