Quan serem grans

«Aquesta part escrita conté i reivindica cada any l'opinió lliure, evidentment una i no totes, però una de ben fonamentada en la prospecció anual de la realitat del vi català»

​Carles Xuriguera i Romina Ribera, els escollits per dirigir La Guia de Vins de Catalunya a partir del 2022

| 21/05/2019 a les 08:29h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Opinió, La Guia de Vins de Catalunya, Cupatges, Alfred Peris, Giroví
Imatge il·lustrativa
La part no escrita és la que més ens revela tot el que ha passat en el moment que vam editar la primera Guia de Vins de Catalunya fins ara. Llavors estava tot per fer. El temps ha demostrat que era possible fer-ho. Recordo l'Alfred Peris quan em va dir que li havien encarregat una guia també a ell, però que va plegar en veure que nosaltres vam sortir al mercat; recordo quan em deien que ningú podia anar contra el merlot i menys encara contra el cabernet sauvignon, que era el millor raïm del món. Recordo consells que tenien el to d'una amenaça, i altres consells que no ens regalaven a nosaltres sinó a qui volia fer coses amb nosaltres, per tal que se n'oblidessin.

Fa dotze anys els 1400 vins presentats a la primera edició eren en un 80% de varietat francesa, i ara els 1500 que ens arriben són un 95% varietat tradicional

Ara la part no escrita de tot això són les omissions interessades que avui evidencien les carències de la part de la premsa que les fa. Fa quinze anys només hi havia en Sergi Cortés amb la seva revista -llavors impresa- Cupatges, i el Girovi de l'Agustí Ensesa, i nosaltres amb l'Especial Vins La Vanguardia que tocava gairebé sempre vi català i sobretot cava, que llavors tenia bona premsa i molts menys problemes. I fa deu anys, quan va sortir una altra web que ara i sempre té el vici "d'oblidar" tot allò que no ha passat per les seves mans que per sort és moltíssim, també hi havia Cupatges i el Girovi i La Guia de Vins de Catalunya i l'ICEA.

La part no escrita serà evident quan serem grans. És tot allò que es diu i no s'escriu. És la por a l'opinió lliure. És el safareig com a únic contrapunt de l'hàbit constant d'ensabonar qualsevol celler o qualsevol vi en una nota de tast llepadora i pilota. És bloquejar, a altres, l'accés als mitjans de comunicació. És fer lobby amb els contactes de partit per aprofitar la merda de quatre engrunes. És tatuar-se al canell la frase del senador McCarthy, un republicà americà de fa cent anys: "Lord, give us health and strength: we'll steal the rest".

De l'altra banda, la part escrita ha estimulat un debat constant entre els professionals que fan el vi. Aquesta part escrita conté i reivindica cada any l'opinió lliure, evidentment una i no totes, però una de ben fonamentada en la prospecció anual de la realitat del vi català. Aquesta opinió ha generat un debat, ha invertit la manera de mirar-se les vinyes, ha fet que els vins canviïn: fa dotze anys els 1400 vins presentats a la primera edició eren en un 80% de varietat francesa, i ara els 1500 que ens arriben són un 95% varietat tradicional.

Fa quinze anys només hi havia en Sergi Cortés amb la seva revista -llavors impresa- Cupatges, i el Girovi de l'Agustí Ensesa, i nosaltres amb l'Especial Vins La Vanguardia

La part escrita ha fet la feina amb la intenció de canviar coses, però la part no escrita pretén amagar que això ha passat i no se n'adona que fa el ridícul intentant-ho. Els fets són rebels, la realitat tossuda, cada matí es troben amb la fita d'un altre damunt la taula, i la reacció no és la correcta. La grandesa d'algú està a convertir l'enveja en admiració, però per fer això s'ha de tenir grandesa, que no és un extra que puguis encarregar com quan compres un cotxe; si no ve de sèrie és molt difícil que ho tinguis.

Potser és que ja som grans, doncs.

També us pot interessar

Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla?
Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla? | Pixabay
Laura Conde | 1 comentari
Cinc propostes ideals per acompanyar una beguda versàtil i gastronòmica com el cava.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció de 10 vins que demostren el gran potencial del vi cooperatiu català.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés | 1 comentari
Encetem una proposta setmanal on entrevistarem els restaurants guanyadors de l'última edició del Cartaví | Sergi de Meià, del restaurant Sergi de Meià, ens explica l'actualitat i com veu el futur post Covid-19.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Joan Nebot
Un homenatge al fundador del celler que va triar el Penedès per a elaborar vins del màxim nivell
Imatge il·lustrativa
Nou lloc web amb més de 200 referències de 30 cellers de la DO
Imatge il·lustrativa
Us en fem cinc cèntims i, el més important, us exposem els resultats
Imatge il·lustrativa
El brindis és el motiu central de la nova imatge de la gamma