Un dels indrets on s'estan recuperant les vinyes és als peus del monestir d'origen medieval de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, on la cooperativa la Sargantana ha replantat diverses varietats de raïm amb l'objectiu de tornar a fer vi. La zona està sota l'empara de la Denominació d'Origen (DO) Alella i, si tot va sobre el previst, esperen elaborar un primer vi el 2020 encara que només sigui de prova.
Anna Abellan i Ignasi Niubó amb els ceps de malsavia davant St Jeroni de la Murtra - Jordi Bes
A Badalona s'ha cultivat la vinya almenys des dels temps dels romans, però és de les ciutats on més s'ha perdut aquest conreu per la industrialització i el desenvolupament urbanístic. El 1956 encara hi havia 41,76 hectàrees, mentre que el 2015 ja només eren 2,88, segons l'Àrea Metropolitana (AMB), la qual ha identificat que en aquest municipi s'hi podrien replantar 13,80 hectàrees. Més de dues estan als voltants del monestir, que s'ubica a la vall de Betlem, i on per ara hi ha uns ceps joves que comencen a fer-se veure.
Especialment els de malvasia, una varietat molt enfiladissa, i és per això que els sarments s'encaminen amb uns pals robustos. L'ànima del projecte badaloní són la sommelier Anna Abellan i el cuiner Ignasi Niubó, que encapçalen el que denominen com "una parcel·la resistent del monestir".
Les experiències de cultiu vinícola els quedaven llunyanes, però s'han documentat, s'han assessorat i hi posen totes les ganes perquè la iniciativa tiri endavant. La intenció és acabar tenint uns 7.000 ceps. "Hi ha un relat que ve dels romans, dels mateixos avis, i és un patrimoni que cal posar sobre la taula", reivindica Niubó.
Vinyes a la Vall de Betlem - Jordi Bes
Els dos s'havien fet càrrec durant 23 anys del restaurant de la Sargantana, cooperativa fundada el 1996, i és aquí on es va despertar el seu interès pels vins i per recuperar la tradició vinícola de la ciutat. El que els va acabar de convèncer va ser una foto antiga que van adquirir d'un portal d'internet on apareixen dos homes entre frondosos ceps amb Sant Jeroni de la Murtra de fons. "A partir d'aquí ens vam començar a moure", detalla Abellan.
Després de múltiples contactes el 2016 van poder llogar la parcel·la de tres hectàrees de sota el monestir a la Fundació Climent Mur, que també és propietària d'una tercera part del complex religiós, i que ha vist amb bons ulls que es recuperi la vinya. A més de malvasia, ja han plantat moscatell de gra petit, macabeu i garnatxa blanca, i més endavant esperen també tenir ceps de pansa blanca, la denominació que rep el xarel·lo a Alella.
Cep que brota ala Vall de Betlem - Jordi Bes
"La idea no és plantar el que ens vingui de gust, sinó el que hi havia", explica Abellan. Saben que aquests terrenys van estar dominats per la vinya fins al 1969. Després van estar poblats per horts fins no fa gaire anys, i ara han tornat els ceps. Bona part estan resguardats amb uns protectors de plàstic per evitar que ningú els trepitgi i que els conills se'ls mengin quan fa calor i el verd escasseja.
A mig camí entre el mar i la muntanya
A peu de vinya es tenen vistes de la serralada de Marina a una banda i de l'altra, el mar, amb Badalona i les Tres Xemeneies de Sant Adrià. A vegades els cal l'ajuda de voluntaris, però Abellan i Niubó saben perfectament què significa tenir una dedicació plena que no entengui d'horaris ni festius.
Anna Abellan i Ignasi Niubó revisen ceps recuperats - Jordi Bes
"L'experiència a l'hostaleria ens ha ajudat", remarca Abellan, si bé ara en comptes d'estar atents a les demandes dels comensals ho estan a les incerteses d'un cultiu que pot estar molt condicionat per les inclemències del temps i les plagues. Admeten que actuen amb "part de passió i romanticisme" i és que "en un projecte així si valores la viabilitat d'entrada no t'hi poses", concreta Niubó, però estan satisfets d'on han arribat malgrat l'escepticisme que hagi pogut despertar la iniciativa. "Et trobes amb gent que et diu que això no va enlloc", reconeixen. No només es tracta de recuperar el patrimoni i fer vi, sinó que ho plantegen com un punt on també fer pedagogia i fomentar el consum responsable.
Malgrat les dificultats que hi pugui haver pel camí, la voluntat de replantar vinya al voltant de Barcelona no es limita a la Vall de Betlem. "Hi ha interès per la recuperació del que vam ser", relata Abellan.
Ja els han vingut a veure de Ripollet per inspirar-se. A Badalona també funciona Can Coll, on elaboren blanc i rosat amb DO Alella, i que s'ha constituït com l'únic bastió que ha mantingut viu el cultiu vinícola del municipi durant les darreres dècades. A l'altra banda de la Vall de Betlem avança el projecte experimental de la Vinya d'en Sabater, mentre que a la serralada de Collserola s'ha consolidat Can Calopa, on la cooperativa de l'Olivera elabora vi negre en el terme de Barcelona. També s'han replantat ceps a Can Bell de Sant Cugat del Vallès, municipi que enguany ha posat en marxa el ViLab, un centre per recuperar la memòria vinícola.
Un celler monàstic amb un futur incert
En alguns d'aquests projectes hi ha el suport del respectiu ajuntament, però no és el cas de la Vall de Betlem, on sí que han rebut ajuda de la Diputació de Barcelona. "Com que complim una funció social demanem certa atenció de les institucions", reclama Niubó, el qual també envia un toc d'alerta sobre l'estat de deixadesa d'alguns espais del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un indret clau per adonar-se'n de la importància del passat vinícola metropolità.
Celler del monestir de St Jeroni de la Murtra - Jordi Bes
Amb tota probabilitat a la vall ja s'hi cultivava vinya molt abans de la fundació del monestir, que va ser el 1416. Dues terceres parts del complex és propietat de la família Senillosa i encara s'hi conserven molts vestigis de l'antic celler, que va deixar de funcionar els anys seixanta. Part del celler acull ara un taller i els elements que en formaven part (com les bótes o un gran escalfador per elaborar vi cuit) estan en un estat de conservació incert, i això malgrat que el monestir és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
