els vins de la memòria

Imatge il·lustrativa

Xavi Nolla, creador dels Vins de la Memòria: "Per passar pàgina primer l'hem de llegir"

El sommelier llança els tres primers "vins de pau" d'homenatge a l'avi i a tothom que va patir la Guerra Civil ara que es compleixen 80 anys de la fi del conflicte armat

| 04/04/2019 a les 08:22h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Entrevistes, Vins de la Memòria, Xavi Nolla
D'homenatges a les víctimes de la Guerra Civil espanyola se n'han fet molts, però just coincidint amb els 80 anys de la fi del conflicte armat n'ha arribat un d'inèdit en format líquid.

Ja es poden trobar els primers tres vins del projecte Vins de la Memòria amb el qual el sommelier Xavi Nolla (Badalona, 1971) vol tenir un record per l'avi Agustín, que va haver de participar a la guerra amb el bàndol republicà, i per a tothom que es va veure involucrat en les batalles i va patir-ne les conseqüències. L'avi esperava que quan Nolla fos gran el pogués ensenyar a llegir i escriure per deixar un diari de les seves vivències, però gairebé no es van arribar a conèixer, i ara el nét li executa aquella voluntat en forma de "paraules líquides".
 


Els Vins de la Memòria són un emocionant recorregut pels indrets que va trepitjar l'avi amb la divisió 27a de l'exèrcit republicà, des de la Terra Alta fins al camp de concentració d'Argelers, al Rosselló. Dels tres primers vins, n'hi ha dos de la Denominació d'Origen (DO) Terra Alta: La Bruixa, un blanc brisat de garnatxa blanca (80%) i macabeu (20%), i Lo Ebre, un blanc de negres elaborat amb un 50% carinyena (crusilló) i un 50% garnatxa negra.

El tercer és el Pólvora, un trepat 100% (DO Conca de Barberà). Nolla llançarà el 10 de juny un quart vi, la Memòria, una garnatxa blanca 100% (DO Terra Alta). De cara a l'any que ve té previstes tres elaboracions més: una garnatxa negra del Priorat, un vi de Badalona amb pansa blanca i un d'una vinya molt pròxima al camp d'Argelers. Amb Nolla parlem d'uns vins que han arribat per tenir continuïtat i no oblidar un dels capítols que més ha marcat la història del país.

Un dia remenava papers a casa de la mare i es va il·luminar.
De ben jove ja m'interessava la Guerra Civil i la batalla de l'Ebre. Sempre he sabut que el meu avi havia estat allà. Fa poc més de dos anys que ma mare va patir una malaltia, em vaig posar a remenar els armaris i va aparèixer molta més informació de la que jo sabia. Em vaig posar en contacte amb l'historiador Andreu Queralt, vam trepitjar el terreny i em vaig adonar que hi havia vinya. Aquest vincle em va encendre el llum que podíem fer un vi homenatge per mantenir la memòria viva. Al final acabaran sent set vins entre aquest any i el que ve.
 

Què va descobrir en aquells papers sobre l'avi Agustín?
La data que va ser cridat al front. No va anar-hi voluntari. Ja havia fet la mili, estava casat, tenia 32 anys, i l'abril del 1938 tots els exèrcits s'estaven quedant sense soldats i van cridar a files els més joves i els més grans. El seu cas va ser la lleva del sac, gent que va anar a la guerra amb un sac, que era la família. La data ens va dur on va ser enviat, a Balaguer. Després tirant de converses familiars em deien que l'avi va estar a l'Ebre o que va anar a França, i vaig localitzar a quina divisió pertanyia. D'aquí vaig buscar els arxius de la Guerra Civil. Està tot documentadíssim. Vaig saber que el 6 d'agost del 38 va arribar a Vilalba dels Arcs i el van situar a la trinxera de l'entrada del poble. Allà hi havia una vinya i va néixer el vi que es diu Bruixa.

L'avi va passar també per altres indrets.
Tot es podria haver quedat aquí, però segueixes llegint els arxius, visitant llocs i veus que segueixen havent-hi vinyes. Hem acabat fent tres vins a la Terra Alta, cada un amb una història al darrere, una localització i una manera de fer. Aquí tot es va complicar. Va ser arribar fins al Priorat, trobar que entre la Bisbal i Bellmunt tenien el campament de la rereguarda, i també vaig localitzar vinyes. A la Conca de Barberà, per on va fugir de retirada, també vaig localitzar una vinya per on ell havia estat. Després és parlar amb el viticultor i buscar un celler on elaborar aquests vins amb absoluta llibertat. He tingut molta sort de trobar gent molt compromesa.

Tenia alguna vinculació amb els vins l'avi?
Jo tenia dos anys i mig quan va morir. Sé d'ell tot el que m'ha explicat ma mare, però amb el vi no tenia cap vincle. Mon avi era d'Almeria, era miner, va venir a Barcelona fugint de la gana i la misèria que tenia al seu poble, i aquí es va buscar la vida fent de manobre i estant a l'empresa tèxtil. La família no té cap lligam amb el vi més enllà de beure'l.
 

Les històries que li havia explicat la mare sobre l'avi ja l'havien marcat?
La gent que va estar a la Guerra Civil no expliquen res als fills, i si ho fan, és als néts. Ma mare va rebre la història en comptagotes, igual que tota la família. Sí que hi ha capítols que et marquen perquè, per una banda, quin patiment i, per l'altra, pensar que ell podria haver mort, i llavors ja no hauríem nascut ma mare ni jo. Ell sempre havia volgut que, quan jo fos gran, l'ensenyés a llegir i escriure per poder fer un petit diari recopilatori de tot el que va viure. Tenia aquesta espina clavada i ho he fet vinculat amb els vins. Per això parlo de paraules líquides perquè no deixen de ser un diari que explica la seva història dels dos anys entre la Terra Alta i el Rosselló.

Com es pot traslladar la memòria a la copa?
Ho he intentat fer de les millors maneres possibles. Sobretot el que he volgut és una vinya ecològica, que no estigui maltractada, fer uns vins sense intervenir, sense manipular-los, perquè si queda alguna resta del que va ser a l'aire pugui estar-hi lligat. Fent la verema hem trobat encara casquets de bala, ossos i restes que et segueixen parlant que allà va passar alguna cosa.

Entre vinyes apareixen ossos de víctimes del front de guerra?
Sí. L'escenari més dur són els tres vins de la Terra Alta. El Priorat és un campament de rereguarda, on l'avi va viure la guerra d'una altra manera, i la Conca de Barberà per a ell va ser una via de pas de retorn cap a casa, que va ser impossible perquè va haver de marxar a França. Va estar amagat uns dies en una masia de Montblanc, però no parlen d'un moment de guerra cruenta i explícita. On sí que parlem de guerra és en els tres vins de la Terra Alta.

El primer discurs és la reivindicació de la memòria i els capítols per on va passar l'avi, i el segon és recuperar la memòria vinícola del territori.


Les vinyes que ha seleccionat per als vins són els indrets per on va passar l'avi?
M'atreviria a dir que va estar-hi, perquè a la Terra Alta són vinyes on encara podem trobar restes de trinxeres, on està documentat que va passar la divisió 27a on estava mon avi i amb un factor determinant. Donada la seva experiència com a miner i com a treballador de la construcció abans d'anar la guerra, tots els historiadors m'han dit que segur que el van enviar a la guerra com a sapador a construir les trinxeres.

Les varietats de raïm també tenen una raó de ser?
Les varietats i la vinificació. El primer discurs és la reivindicació de la memòria i els capítols per on va passar l'avi, i el segon és recuperar la memòria vinícola del territori. Tots són varietats autòctones i la vinificació el més similar possible a com es feien els vins el 1930 abans de la guerra. Hem recuperat els blancs brisats, el bocoi de castanyer de 650 litres. No hi havia roure americà i francès. Tot això és molt més modern. Fet sense llevats addicionals, sense filtrar, sense intervenir, deixant que el vi s'expressi el màxim. Que mostri el caràcter de la terra i de la varietat. Hem posat poquíssims sulfits, les dosis justes perquè el vi quedi estabilitzat.

Es compleixen 80 anys de la fi de la Guerra Civil. Què se'n sap dels vins del moment?
La verema del 38, i així ho vaig trobar escrit en algunes cartes i llibres, o va ser raïm que van desaparèixer per les bombes i la metralla o se'l van menjar els soldats. No hi havia massa més recursos per alimentar-se. Va ser el juliol-agost, el raïm no estava madur i els mals de panxa dels soldats van ser importants.

S'ha prestat poca atenció a la generació dels avis que varen viure la Guerra Civil?
Són ells mateixos els que no han volgut dir res. La guerra no va acabar i punt, sinó que molts van estar un temps empresonats, en camps de concentració o els van afusellar. El silenci era com una autoprotecció i ha arribat a nosaltres. Reclamo aquesta memòria. Estic veient que els meus familiars o la gent que va conèixer l'avi ja són grans. Quan faltin la memòria viva de tot allò que va passar desapareixerà. Una de les frases que més repeteixo és que són vins de pau i el que volen és mantenir la memòria per recordar i no tornar a caure en els mateixos errors.
 

La Gisela Guitart i el Xavi Nolla comparteixen projecte personal i professional


Els vins és una manera amable d'entrar a una història molt complicada?
És una altra manera de llegir-la més fàcil, més social, més oberta. És una manera de convertir un espai que va estar carregat de dolor en un espai que avui dona vida, que és la vinya. Possiblement el que tots ells haguessin volgut fer és beure vi a casa seva amb els seus i no estar allà disparant trets.

Anirem de Badalona al camp de concentració d'Argelers, on l'avi va estar pocs mesos abans de ser deportat al camp de concentració de Barcelona a Horta. Podré fer vi d'una vinya a tocar de la platja que, tret del mar, va ser l'únic paisatge verd que veien els que van estar tancats.


Ha trobat reticències al projecte d'algú que digui: I per què cal recordar?
S'escolten veus d'hem de passar pàgina i no remenar. Jo sóc dels que diu que per passar pàgina primer l'hem de llegir. Sí que toca perquè no busco reivindicar res polític, busco un fet d'una gent que va ser obligada a anar a morir o matar, o viure uns capítols de dolor que no es pot oblidar. Tot i que mon avi era republicà, i per descomptat la història que explico sense posicionar-la té un rerefons d'aquella banda, sí que m'he trobat molta gent que els seus familiar va estar al bàndol nacional i s'emocionen igual perquè han entès que el missatge és mantenir la memòria, no reclamar ni una banda ni l'altra, sinó recordar els que van ser-hi.

Quines són les següents parades dels Vins de la Memòria?
Badalona era un repte. La família m'explicava que mon avi es va amagar en una masia a la serralada Marina, Ca l'Alemany, que està en runes. Fa uns mesos em van dir que un pagès de la masia del costat (Josep Coll de Can Coll) havia plantat pansa blanca. El vaig anar a veure, ell súper emocionat, jo més, perquè podrem fer Vi de la Memòria de Badalona en una vinya que està a 300 metres de la masia on va estar amagat. Anirem de Badalona al camp de concentració d'Argelers, on l'avi va estar pocs mesos abans de ser deportat al camp de concentració de Barcelona a Horta. Podré fer vi d'una vinya a tocar de la platja que, tret del mar, va ser l'únic paisatge verd que veien els que van estar tancats.

Hi ha alguna cosa que hagi quedat pel camí?
M'hauria agradat fer un vi a Balaguer, que va ser el primer destí a la batalla del Segre, però allà mateix no hi ha vinya. No ho volia desvirtuar anant a buscar vinya a qualsevol celler de Costers del Segre perquè el que vull és trobar l'emplaçament concret, així que el vaig descartar.

Han arribat per quedar-se aquests vins?
Sí, he començat ara a fer-los però vull que es quedin. La idea és cada any seguir veremant les mateixes finques, vinificant-les de la mateixa manera, que m'ajudi la mateixa gent que m'ha ajudat aquest any i acabar fent un projecte comú de molts viticultors, de molts enòlegs, dels cellers que m'ajuden a tirar endavant i que es consolidi en el temps. Pretenc que la memòria es quedi i es mantingui.

També us pot interessar

Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.